Editorial

Des del mes de març els centres d’estudis, la CCEPC i l’IRMU no hem pogut fer altra cosa que adaptar-nos a la situació provocada per la Covid-19. Hem hagut de cancel·lar la majoria d’activitats presencials o durant l’estiu i inicis de tardor les hem hagut de realitzar amb totes les precaucions dictades per les autoritats sanitàries. Però al mateix temps hem continuat fent activitat no presencial utilitzant la tecnologia actual. S’han fet moltíssimes reunions, presentacions de llibres i revistes o celebració de jornades i congressos. Per posar dos exemples que ens circumscriuen a tot el col·lectiu dels centres hem de remarcar la celebració del Recercat 2020, i del XIIè Congrés de la CCEPC, ambdues activitats realitzades telemàticament en la seva totalitat. Territorialment des del mes d’agost s’han celebrat, entre altres: la Jornada Cultural Coneix la Terreta (presencial); les trobades dels centres de les comarques de Girona; la de Lleida, la Franja, Alt Pirineu, Aran i Andorra; la del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat; les Jornades d'Estudis Penedesencs; les Jornades de Patrimoni Cultural de Menorca (semi-presencial); el Curs d’Història del Vallèsla trobada de l’Antiga diòcesi de Tortosa; la Trobada Universitat de València-Centres d’Estudis; les Trobades Culturals Pirinenques…, per posar alguns exemples. Igualment, i en principi com a formes substitutòries d’activitat presencial, s’han anat incorporant a la praxi dels centres diverses iniciatives que s’handivulgat a través de Youtube o han estat transmeses per streaming.

Som conscients que la tecnologia que hem emprat ha vingut per quedar-se

D’alguna manera hem incrementat la utilització social de la tecnologia per aconseguir mantenir la continuïtat dels nostres objectius que en bona part no són altres que la transmissió i la socialització del coneixement, la valorització del patri moni, el reforçament de l’esperit crític i la presa de consciència des de la nostra condició humana.

Som conscients que la tecnologia que hem emprat ha vingut per quedar-se, sabent a més a més que evolucionarà en prestacions i en qualitats. La tecnologia entesa com una característica humana que hauria de servir no per uniformar-nos en paràmetres de globalització que ens homogeneïtzin, sinó per refermar les diversitats ecològiques, socials i culturals en una visió planetària. Pensar i actuar local i planetàriament.

Malgrat la sort de disposar de tecnologia que ens permet continuar les activitats i els contactes virtuals tots plegats hem enyorat molt poder-nos fer presents en els nostres espais de sociabilitat, o en els punts de confluència d’activitats comunes com les esmentades, poder compartir i mantenir les relacions socials presencialment. Que ben aviat ho puguem tornar a fer, sense deixar la tecnologia que amplia la difusió.