Editorial

L’obtenció de coneixement a partir de la recerca quan enfoca la mirada a l’espai local el dota d’una riquesa impagable, necessària i imprescindible. Sense coneixement els llocs esdevenen muts, com imatges fredes darrere les quals no existeix la comprensió del passat. A El Danubi Claudio Magris escrivia: «… no és la successió dels moments sense història que crea història, sinó les correlacions i els afegits que hi aporta la historiografia. La vida, deia Kierkegaard, només es pot entendre mirant enrere, tot i que s’ha de viure mirant endavant —o sigui, cap a coses que no existeixen».

Ens cal assumir les herències amb un coneixement aprofundit per a conformar les realitats del present i per encarar i assegurar amb dignitat el futur, localment i planetàriament. Els centres d’estudis «entenem mirant enrere» i en fer-ho no només generem coneixement sinó que també interpretem el passat i amb aquest pòsit impagable constantment generem opinió —verbal o publicada— sobre la realitat del present. I és amb les nostres actituds personals i col·lectives com apostem per fer possible un futur amb garanties de sostenibilitat.

La informació de la praxi política partidista, amb les seves virtuts i també amb moltes misèries ètiques i intel·lectuals —com anem comprovant diàriament— gairebé ens abassega obsessivament. Els mitjans de comunicació públics i privats hi dediquen moltes planes o pantalles, en la descripció, la interpretació, la manipulació o la mentida. També en la invenció de la realitat per imposar concepcions ideològiques pròpies o properes a un feixisme modernitzat i mal dissimulat.

Precisament perquè els centres d’estudis hem generat coneixement i perquè hem posat la mirada damunt dels nostres territoris —sense oblidat els contextos generals— nosaltres som persones amb opinió ben formada, temàticament diversa i conceptualment plural. Opinió que es genera en un lloc, un temps i unes circumstàncies personals i col·lectives concretes.

L’aposta de la versió digital de Frontissa iniciada ara fa deu mesos és justament aquesta: generar i transmetre coneixement i opinió formada d’una punta a l’altra dels Països Catalans, en les centralitats i les perifèries. Sabem que la riquesa del coneixement i de l’opinió de persones que giren al voltant dels centres és transferible com a cas concret i com exemple que ens interpel·la. Sabem, també, que la mirada local, si és profunda, és també una mirada global que enriqueix la nostra condició humana. Més o menys aquest és el propòsit de la Frontissa que entre tots podem fer girar.