Josep Maria Inglès Rafecas, promotor de la cultura vendrellenca. Premi Recercat 2020 ex aequo amb Fina Salord

per Joan Solé Bordes

Josep Maria Inglés Cronista del Vendrell

Josep M. Inglés, 2016
Josep M. Inglés, 2016

El lliurament el passat 30 d’octubre del XVI premi Recercat a l’estudiós vendrellenc Josep Maria Inglès i Rafecas «en reconeixement a la seva tasca i el seu compromís adquirit amb la recerca i la cultura dels territoris de parla catalana» no va tenir el caire de trobada amical que cada any ha caracteritzat el Recercat, la pandèmia que patim no va fer possible, tot i haver patit l’ajornament del mes de maig, la trobada presencial a la capital del Baix Penedès, de manera que l’acte de lliurament dels premis va consistir en els parlaments dels guardonats i autoritats en connexió a través de la xarxa.

Tampoc ho va fer possible el delicat estat de salut del premiat Josep M. Inglès en nom del qual va agrair la distinció el seu fill. Aquest mateix motiu és el que no ha fet possible l’entrevista que s’ofereix sempre en aquestes pàgines, detalls tots ells que tenim la seguretat que haurien estat molt plaents al vendrellenc guardonat, tot i el seu caràcter de persona d’un a extraordinària senzillesa i bonhomia, de manera que ben bé es podria dir que aquest premi Recercat d’enguany ha estat lliurat a una persona de labor tan constant com callada, una distinció a la discreció personificada.

Josep Maria Inglès és un exemple paradigmàtic de l’estudiós local, ell ha estat i és qui coneix millor que ningú tota mena de detalls i aspectes del Vendrell, per dir-ho d’alguna manera ha estat durant dècades el punt de referència per qualsevol tema del passat vendrellenc, des d’alguns ben coneguts gràcies als seus treballs fins a altres que pertanyen a àmbits més íntims i encara aquells que la discreció aconsella no fer públics. Inglès és l’estudiós que col·labora en tota mena d’àmbits en els que es reclama la seva participació: conferències, representacions, programes de ràdio, lectures de poemes, articles a la premsa local, representacions teatrals, llibres de temàtica local, organització d’activitats culturals i de caràcter catalanista en els anys de la postguerra, i així una llarga rastellera de referències que en conjunt fan de la seva una biografia certament admirable.

D’aprenent a impressor i escriptor

Josep M. Inglés, 1999

Nascut a la vila del Vendrell el 30 de juliol de 1932, diuen les cròniques que un dia ben farcit de la característica xafogor d’aquesta època de l’any, Josep M. Inglès pertanyia a família d’origen humil. Batejat a la barroca església parroquial, també allí rebé els sagraments cristians i es casà amb Rosa Maria Bo, de forma i manera que, jugant amb els dos cognoms, quan va néixer el seu primer fill algú va exclamar: «Finalment ha nascut un Inglès Bo», anècdota que Josep M. Inglès explicava sempre. amb 13 anys va entrar d’aprenent a la impremta Ramon del Vendrell. Sembla que aquest detall seria determinant en la configuració de la seva trajectòria intel·lectual, parlar de la Impremta Ramon del Vendrell és esmentar tota una institució de la cultura i les arts gràfiques penedesenques. Inglès es va dedicar professionalment a aquesta activitat durant tota la seva vida laboral, primer a cal Ramon i després establert pel seu compte fins que el un sobtat ensurt de salut va fer que es retirés d’aquesta labor.

Ben sovint s’ha remarcat, fins i tot en diverses publicacions, com la més que centenària Impremta Ramon, per on encara havia romandre l’esperit lletraferit dels germans Jaume i Ramon Ramon i Vidales, fou i és un fogatge de cultura i catalanitat, fins i tot en els anys més difícils del franquisme. Ben segur que allí Josep Maria Inglès es va empeltar del neguit dels lletraferits que el portaria a escriure no sols articles a la premsa local i treballs de recerca, sinó també teatre i poesia, una tasca que durant anys va compartir també amb la radiodifusió. En concret participà com a membre i actor en l’Elenc Artístic del Club d’Esports del Vendrell i en la seva Secció Cultural, labor que després entroncaria amb la seva col·laboració al grup artístic dels celebèrrims Pastorets Musicals del Vendrell. D’aquesta línia són les seves obres teatrals amb títols com La redempció del pecat, del 1956 i La clova de l’ou, del 1962, així com El centenari, dedicada als cent anys de la Lira vendrellenca que es va estrenar el 3 de desembre de 1989.

Va ser en aquest entorn teatral que es va donar a conèixer la seva veu tan característica de forma que va col·laborar com a locutor a la primera època de Ràdio Vendrell (1950- 1958). I ja que ens referim al camp de la recitació no hem d’oblidar el seu volum de versos Poemes connubials.

Articles, programes, pròlegs...

Inglès participa habitualment en l’edició del programa de les Fires i Festes de Santa Teresa on el 1964 ja publica en català un treball Documents inèdits que tracten de la nostra contrada, amb aportacions sobre el mateix Vendrell i els nuclis mariners de Sant Salvador i Coma-ruga. Inglès col·labora, sempre en la seva llengua materna, en altres programes de fires, així el del 1965 una rememoració de les velles fires A guisa de pregó..., i el del 1966 inclou de la seva autoria un exordi introductori en català. No falten tampoc les seves aportacions als programes de la Festa Major que el Vendrell celebra cada juliol, així al del 1978: Un full pel bagul dels records. Temps vindrà que el que no és, serà i el que no és, no serà. També al programa de l’any 1984 que era dedicat a l’Àngel del campanar del Vendrell, o Àngel de Tobies, amb un seguit de fotografies i els comentaris corresponents, amb un text històric introductori obra de Josep M. Inglès. Tots aquests treballs esparsos són ara a l’abast a la xarxa, a la Biblioteca Digital Vendrellenca (http://bibliotecadigitalvendrellenca.cat/) de la Biblioteca Pública Terra Baixa.

Impulsor de les activitats culturals vendrellenques, tot i que en els papers policials d’aquells anys de fosca postguerra era qualificat de catalanista y separatista». El 1969 va ser, al costat de Remei Esteban, M. Carme Cardó i Salvador Mañé, un dels impulsors d’una Comissió de Cultura en el Centre d’Iniciatives i Turisme del Vendrell (CIT), comissió que, amb el suport de diversos socis protectors, va promoure l’ensenyament del català als centres educatius de la vila i que el 1973 va organitzar el I Concurs Literari de Sant Jordi, adreçat als escolars del Baix Penedès, convocatòria que va comptar amb el suport de la delegació comarcal d’Òmnium Cultural i de caixes d’estalvis, una celebració que amb diversos formats s’ha mantingut fins el 2017.

Membre del consell de redacció del setmanari Vendrell entre el 1952 i el 1965, passà el 1967 a col·laborar a les pàgines del setmanari El Baix Penedès, de forma habitual fins el 1975, tot i que encara hi trobem treballs esparsos amb la seva signatura l’any 2000. Col·labora també a la revista Gran Penedès de l’Institut d’Estudis Penedesencs fins a les primeries del segle XXI amb aportacions sobre aspectes com el decés de l’artista Apel·les Fenosa o el mil·liari del Vendrell. Seria feixuc sintetitzar l’ampli conjunt de col·laboracions a la premsa local, el 1996 ho fa sobre el Museu de la Fundació Deu Font del Vendrell i el 2000 escriu sobre el paper i la significació de la Impremta Ramon en la vida cultural vendrellenca.

De Pau Casals i Àngel Guimerà

Cronista oficial de la Vila del Vendrell i l'home de Pau Casals a la seva vila nadiua

Inglès va ser durant dècades l’home de Pau Casals a la seva vila nadiua. Hi va mantenir una relació constant i tenia el músic exiliat al dia de la vida a la capital del Baix Penedès, a la vegada que sovint li realitzava gestions, habitualment de l’àmbit privat i familiar. Aquesta relació la va deixar escrita en el seu treball Consideració íntima d’en Pau Casals: assaig de cronologia casaliana- vendrellenca, publicació que va veure la llum a la mateixa població el 1979.

D’acord amb una tradició habitual en aquells anys, el 1966 Josep M. Inglès va rebre el càrrec honorífic de cronista oficial de la Vila del Vendrell. En aquesta línia va donar a conèixer l’estudi heràldic L’escut de la vila del Vendrell vindicat. Estudi monogràfic- històric, un treball de més de cinquanta pàgines amb il·lustracions, publicat pel mateix autor el 1976 en la col·lecció «Lligalls d’història vendrellenca» que Inglès promovia des del seu taller d’arts gràfiques cobrint de la seva butxaca les despeses que generava l’edició.

Estudiós de la personalitat i trajectòria vital del dramaturg vendrellenc Àngel Guimerà, va ser un dels impulsors de la casa- museu Àngel Guimerà i en va ser membre del primer patronat que fins i tot va convocar un premi d’investigació Àngel Guimerà, era l’any 1974 i la casa pairal de Guimerà havia estat cedida al municipi que aquell juliol commemorava els cinquanta anys de la mort del genial autor teatral. Sobre aquest fill il·lustre de la vila va publicar diversos treballs, alguns d’ells a les pàgines de El Correo Catalán el 1974 i 1975. El 1975 Inglès va pronunciar també una conferència quan es treballava ja en l’estructuració de la casa- museu Àngel Guimerà.

El Vendrell i el Penedès

El 1976 Inglès va ser, juntament amb Esteve Cruanyes, Joan Jané, Miquel Castellví i alguns altres, un dels representants del Baix Penedès en les reunions preparatòries de cara a la constitució de l’Institut d’Estudis Penedesencs (IEP) que s’esdevingué el 15 de maig del 1977. A més de participar en actes i publicacions a redós d’aquesta entitat, va participar en diverses juntes directives de l’IEP i aquesta li concedí la medalla d’honor de l’entitat.

Entre els plantejaments de les primeres directives de l'IEP hi va haver l'inici de sèries o col·leccions que aconseguissin una continuïtat. A banda dels volums de la Miscel·lània Penedesenca que ja esmentarem, a proposta de la secció de Geografia es va encetar l’anomenat Atlas Comarcal un conjunt d’opuscles que oferien una síntesi de cada un dels municipis penedesencs. Un dels primers volums d’aquesta sèrie, que posteriorment va quedar interrompuda, fou el 1982 El Vendrell, treball de Josep M. Inglès i Rafecas, de 87 pàgines amb l’acompanyament d'un plànol a escala del municipi realitzat per Vicenç Cabré Bragulat, una completa descripció de la capital vendrellenca en un temps en el que no es comptava amb treballs bibliogràfics de divulgació d’aquestes característiques.

El 8 de juny de 1980 es va celebrar al Vendrell una taula rodona sobre el problema dels límits sud-occidentals del Penedès, a càrrec d'Albert Virella i Bloda, i moderada per Josep M. Inglès de la que en resultaria la publicació de l’Institut d’Estudis Penedesencs La unitat del Gran Penedès i el problema dels seus límits sud-occidentals, també amb l’aportació d’Inglès.

A les darreries dels anys vuitanta Inglès va col·laborar a La Carpeta, revista d'art i literatura publicada per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb caràcter divulgatiu que pretenia donar a conèixer aspectes culturals diversos i explicar distints esdeveniments presents, passats o futurs sense caure en els dogmàtics llenguatges especialitzats en cada camp. De periodicitat trimestral se'n van publicar cinc números, fins el juny de 1991.

Afeccionat també als estudis toponímics, Inglès és un gran coneixedor d’aquest àmbit i a l’entorn de la secció de Toponímia de l’Institut d’Estudis Penedesencs va prologar el volum de Manuel Bofarull sobre els noms de lloc del terme d’Albinyana. Als volums de la Miscel·lània Penedesenca trobem treballs diversos de Josep M. Inglès, així el 1980 en un dels primers volums d’aquesta publicació un estudi sobre Francesc de Riera i Soldevila un vendrellenc als setges de Saragossa de 1808 en la Guerra napoleònica, el 1988 porta la seva signatura un estudi sobre la unitat històrica del Penedès, aspecte del que n’ha estat un decidit defensor. I encara aportacions com la del 1992 sobre la nominació oficial d’alguns topònims penedesencs durant la Segona República i la guerra civil.

El 1983, Josep M. Inglès publica Sant Salvador port de mar. Aproximació a una recensió històrica, a la memòria de la Mútua del Penedès i Barcelona. També amb caràcter penedesenc, el 1990 participa en el volum col·lectiu Americanos Indianos: arquitectura i urbanisme al Garraf, Penedès i Tarragonès (Baix Gaià) segles XVIII-XX publicat per la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, que en faria encara una segona edició del 1998. Allí Inglès estudia la circumstància vendrellenca de l’aventura americana: El llibre es va complementar una exposició fotogràfica sobre el patrimoni arquitectònic dels americanos que ha quedat al Penedès.

Entre altres aspectes encara hauríem de recordar que el 1995 va participar en els actes commemoratius dels 75 anys de la Biblioteca Popular del Vendrell i va donar-hi a conèixer una composició poètica. Va ser igualment membre fundador de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran del Vendrell, entitat que va presidir i on en una oportunitat hi va pronunciar la lliçó inaugural.

El maig del 2006 l’Ajuntament del Vendrell i els Amics de la Història del Vendrell van organitzar diversos actes d’homenatge a Josep M. Inglès que van comptar amb la col·laboració de l’Arxiu Comarcal del Baix Penedès, la Lira Vendrellenca, la Fundació Apel·les Fenosa i l’Institut d’Estudis Penedesencs. Amb aquest motiu hi va haver la lectura per part del mateix autor de l’obra teatral Esperant Godot, encara... una nova mostra de l’interès d’Inglès per l’art dramàtic. Els actes de reconeixement es van cloure amb un recital de música i poesia a la Fundació Fenosa i un dinar d’homenatge en un restaurant del municipi en el decurs del qual va rebre no sols distincions i reconeixements sinó també l’escalf d’amistat de tants i tants vendrellencs i penedesencs.

Joan Solé Bordes