La cultura de l’aigua a la Vall d’en Bas és el resultat d’una recerca aprofundida realitzada en dues direccions. Per una banda constatant, a partir d’un intens treball de camp, les infraestructures construïdes per domesticar l’aigua com a força motriu dels 42 molins hidràulics del municipi. Per l’altra, propiciant el coneixement geogràfic de l’extens terme (90,7 km², les particularitats històriques lligades als orígens, el funcionament organitzatiu i l’explotació dels mateixos.

La particularitat climàtica de la Vall d’en Bas, com situada en una regió d’una generosa pluviositat, determina un major grau de fertilitat en els correus, bàsicament els cereals i també els cabals del riu Fluvià i els seus afluents. Abundància d’aigua i cereals són els factors causants de l’existència d’un gran nombre de molins. S’especifica que l’any 1864 la Garrotxa era la zona amb més activitat molinera de la província de Girona i la Vall d’en Bas és el municipi amb més molins documentats de les comarques gironines. Molins que en part van desaparèixer o es van malmetre durant el segle XX a causa de obsolescència tecnològica a partir de l’aparició de les farineres industrials, i d’altres factors com els aiguats, sobretot el de l’octubre de 1940.

La domesticació de l’aigua com a força motriu va propiciar més infraestructures hidràuliques a la plana que a les parts amb fortes inclinacions: llargs canals, grans basses i amples recloses. Veiem com el mas és bàsic per entendre l’estructuració del poblament, l’explotació de la terra, les pastures i els boscos i l’establiment de molins que en bona part van ser feudataris de grans monestirs i institucions eclesiàstiques i també d’alguns senyors feudals. Molins, que època moderna van configurant-se amb independència al mas. L’estudi dels orígens medievals està documentat amb exemples concrets. Tot plegat queda il·lustrat amb nombroses fotografies que documenten tot el que ha pervingut.

Malgrat les característiques humides de la Vall d’en Bas s’han succeït èpoques o anys molt diferenciats, des de les sequeres —els anys eixuts— als grans aiguats, passant pels anys de bon clima propicis a les bones anyades. Les males collites, com s’explica, històricament han comportat crisis de subsistència, pobresa i mendicitat. De principis del segle XVI se’n reprodueix una frase ben expressiva: «Era gran pietat la penúria de la gent».

Per situar-nos en el context de cada període històric apareixen dades de circumstàncies adverses, com ara la pesta, terratrèmols, períodes de fam, sequeres i aiguats. D’aquests, els del segle XX: el de 1907, el de 1919 i el de 1940. Aquest darrer d’una gran magnitud ocorregut en la penúria dels inicis de la postguerra.

La lectura del llibre permet entendre molt detalladament el funcionament dels molins, amb les peculiaritats pròpies de cada un d’ells, segons les seves característiques constructives i la seva situació. En el capítol dedicat a l’arquitectura no s’escatimen les explicacions sobre el seu funcionament al mateix temps que es fa referència amb molt detall a la seva estructuració arquitectònica des de les rescloses que capten l’aigua fins als canals de desguàs, passant per la maquinària i les instal·lacions pròpies d’un molí. La teoria del sistema amb la realitat construïda i conservada.

Mereix molt d’interès la reproducció d’un vocabulari anònim de principis del segle XX en el que es recullen més de seixanta definicions dels elements i de les accions d’un molí. Algunes molt conegudes i d’altres poc o gens preservades o recollides. No hi ha territori ni activitat humana sense història i els autors de la recerca n’han sigut molt conscients. Per tant podem afirmar que aquest és un estudi aprofundit que contempla tots els aspectes que giren a l’entorn dels molins hidràulics de la Vall d’en Bas: geografia, climatologia, agricultura, arquitectura, tecnologia i història. Una mirada al passat de la Vall d’en Bas per posar en valor les herències patrimonials conservades.

Finalment remarcar que més d’un centenar de pàgines corresponen a les fitxes molt ben il·lustrades dels 42 molins amb els apartats de localització, estat de conservació i síntesi històrica.

Josep Santesmases Ollé. CCEPC