No són poques les xacres que s'arrosseguen des de temps immemorables i la despolitització de la història, sobretot quan es tracta de les identitats, n'és una. És una errada menystindre els usos polítics del passat, principalment perquè d'aquest acte d'ignorància conscient sempre n'han eixit perjudicats els col·lectius oprimits. Podríem dir que, en aquesta tasca d'entendre el passat, no hi ha prou amb conèixer la història sinó que és crucial disposar de les eines que ens permeten ser crítics amb la pròpia disciplina historiogràfica.

Amb aquest treball, Aurelio Martí ha elaborat un esbòs dels diferents perfils identitaris de la classe obrera valldalbaidina. Ho ha fet a través de tres eixos que són fonamentals per a bastir una versió crítica i actualitzada de la història: la classe, el gènere i la nació. Pel que fa a la metodologia, l'autor s'ha basat principalment en la recerca documental, centrant-se en els arxius locals i la premsa periòdica. Mitjançant la interpretació dels textos i seguint un fil cronològic que comença en la restauració borbònica i acaba en la Guerra Civil, en fa una anàlisi doble. D'una banda, tracta d'esbrinar les particularitats identitàries del moviment obrer a la Vall d'Albaida, comparant-lo amb uns trets més generalistes a nivell Estatal. De l’altra, també a partir de la comparació, perfila els moviments obrers locals i les seues manifestacions culturals més representatives a nivell comarcal.

Encertadament, el llibre conclou amb un capítol dedicat a les festes locals, una de les manifestacions identitàries més importants i, intencionadament, despolititzades a través de la seua folklorització. Si bé és cert que, a nivell global, ofereix una diagnosi molt completa sobre la qüestió nacional i de classe, s'hi troben a faltar algunes dones –ja conegudes– com a protagonistes. Si més no, aquest treball representa una bona passa endavant cap una història que no es limite a celebrar la classe obrera, sinó que suscite la seua consciència.

Noèlia Sanvíctor Semper

Tècnica de patrimoni cultural