La síntesis dels resultats obtinguts en la recerca arqueològica i històrica des de la protohistòria i l’antiguitat fins a l’edat mitjana a l’actual comarca d’Osona es materialitza en el llibre titulat “ d’Ausa a Auso: La construcció del territori ausetà des d’època ibèrica fins al temps visigòtics” de la Dra. Montserrat de Rocafiguera i Espona. Aquesta treball, acurat i rigorós, actualitza les dades procedents de les principals actuacions arqueològiques a la comarca i al mateix temps en fa una valoració històrica i crítica de les hipòtesis fins al moment exposades. Les mateixes dades obtingudes provenen, en part, de la tesis doctoral de l’autora defensada a la Universitat de Barcelona al 2019 i que evidencien l’increment tant qualitatiu com quantitatiu de les informacions procedents de jaciments ben coneguts com L’Esquerda, el Casol de Puigcastellet o el Turó del Montgròs i on s’afegeixen més de 60 jaciments i punts d’expectativa arqueològica.

El debat central gira doncs entorn les dades vinculades a la tribu ibèrica dels ausetans, dels que l’autora és experta, i com aquestes han estat sovint debatudes tant a nivell historiogràfic, pels dubtes relacionats a la seva ubicació geogràfica, com a nivell arqueològic, per l’entitat i potència de les estratigrafies conegudes. Aquesta revisió s’amplia en el temps amb la voluntat de caracteritzar el patró d’assentament des de la formació dels oppida fins a l’aparició de les petites explotacions agrícoles disperses en el territori sota domini romà i visigot.

És precisament a través de la seqüència del jaciment de l’Esquerda, projecte que co-dirigeix l’autora, i les dades obtingudes a la ciutat de Vic que el pas de la protohistòria recent a l’antiguitat tardana s’analitza amb la introducció de les noves aportacions metodològiques dels estudis de territori i s’aborden les grans preguntes històriques centrades en on era la ciutat ibèrica d’Auso i com el control de territori ausetà canvia al llarg del temps.

Anna Bach Gómez