Els conflictes al Penedès històric. Actes del VI Seminari d’Història del Penedès

Dolors García, Joan Solé Bordes i Josep A. Calvet (ed.)


Editorial: Institut d'Estudis Penedesencs, 2021
Pàgines: 482
ISBN: 978-84-15017-47-9

Compra'l

L’Institut d’Estudis Penedesencs celebra des de l’any 1986 els Seminaris d’Història del Penedès amb l’objectiu de conèixer i debatre les aportacions recents de la història d’aquest territori. L’any 2017 es va celebrar el VI Seminari centrat en el tema dels conflictivitat, s’hi van presentar ponències i comunicacions que ara es reprodueixen en aquest llibre post pandèmic.

Els canvis i continuïtats en que es desenvolupa la història humana tenen un punt d’encontre en els conflictes que es generen a nivell social, econòmic, polític, cultural i territorial. Conflictes que ens ajuden a entendre tant el canvi, com la continuïtat, perquè en aquests moments excepcionals, s’hi reflecteixen els consensos i les dissidències de la societat i de la seva relació amb l’espai.

El llibre recull dinou textos que abasten tota mena de conflictes de l’època Medieval, Moderna i Contemporània repartits pel Penedès històric, el que abastava la vegueria de Vilafranca a l’època medieval i moderna, és a dir, des del Llobregat al Gaià i des de la serra d’Ancosa a la Mediterrània. Predominen els estudis sobre l’època contemporània: 13, seguits dels de l’època moderna: tres i de la medieval: tres.

Els textos d’Antoni Gavaldà, Josep Solé Armajach i Raimon Soler Becerro giren al voltant de la conflictivitat agrària i de la lluita dels pagesos penedesencs per assolir les seves reivindicacions. Els de Jordi Vidal i Gener Aymamí es centren en el bandolerisme al Penedès. Els de Pere Rovira i Joan B. Morgades i Agustí Castillo sobre conflictes al voltant de l’ús de l’aigua. El segon de Jordi Vidal i els dos de Roger Benito versen sobre la conflictivitat moderna i medieval dins les viles. De conflictes i propostes culturals en parlen Joan Cuscó, Gemma Sabaté, Montserrat Comas i Ramon Marrugat. La resta de contribucions son més disperses: Enric Tomàs parla sobre salut pública i hospitals; Jaume Baltà sobre l’enfrontament entre Vilanova i Vilafranca; Jordi Ferrer sobre cartografia topogràfica urbana; i Ramon Arnabat sobre la recepció de la revolució soviètica.

Antoni Gavaldà amb “La pagesia de base als segles XIX i XXI: la cerca d’una subsistència en permanent conflicte” (p.5-34) traça el marc on cal inserir la conflictivitat rabassaire contemporània. Conflicte que aterren al Penedès els textos de Raimon Soler: “Conflicte, contesa política i gènere en dos municipis rabassaires: Castellet i la Gornal i Subirats, 1934” (p.213-242) i Josep Solé: “Dos conflictes en un poble del Penedès (segles XVIII-XIX)” (p.197-217).

Roger Benito dissecciona la societat vilafranquina i els conflictes del segle XIV amb “Els conflictes del dia a dia a través del llibre de la cort del batlle Ferrer d’Esplugues (Vilafranca, 1387-1390)” i “Un triangle amorós medieval (Vilafranca del Penedès, 1324)” (p. 373-419). I Jordi Vidal fa el mateix amb la societats i els conflictes dels segles XVI-XVII amb “Assassins o bandolers: algunes reflexions sobre la lluita de bàndols a Vilafranca entre 1660-1640” i “La violència contra l’autoritat: poder i conflicte en la Universitat i Batllia de Vilafranca, 1587-1713” (p. 35-82). També Ramon Arnabat dissecciona la societat vilafranquina, en aquest cas la de les primeres dècades del segle XX, amb “La conflictiva recepció de la revolució soviètica a Vilafranca del Penedès, 1917-1936” (p. 419-454.

Joan B. Morgades i Agustí Castillo: “Conflictes en l’aprofitament de l’aigua del Riudebitlles” i Pere Rovira: “Torrelavit i la vall del Mediona-Bitlles, conflictes entorn de l’aigua (segles XI i XX)” (p. 321-372), aporten valuosa informació sobre els conflictes del segles XVIII, XIX i XX generats per l’ús de les aigües dels rius Bitlles i Anoia que alimentaven la indústria paperera i tèxtil i a l’agricultura.

Cal destacar que la majoria dels textos del llibre reflecteixen l’estat actual de la historiografia local i comarcal penedesenca i la inserció les anàlisis territorials concretes en els marcs historiogràfics generals. Un exemple d’història local feta amb metodologia de recerca històrica i sense perdre de vista els plantejaments globals.

Carlos Moruno, ISOCAC-URV