Des de l’edat mitjana fins a mitjans del segle passat, els pobladors de les valls andorranes no necessitaven una administració de caire personal per gestionar el govern de les economies agrícoles i ramaderes. A partir de 1960, el turisme de francesos i espanyols a Andorra va diversificar l’economia andorrana, que es va obrir a nous establiments de botigues i hotels i, amb ells, vingueren molts nous residents de població. Fins el 1960, els residents tot just arribaven a 6.000 persones, però al 1977 es va assolir una població de 28.000 habitants, i el país tenia noves necessitats socials.

Entre els anys 1961 i 1978 es va produir la cristal·lització de les administracions bàsiques de la modernització del país, nascudes de la sincronia de la governança del Consell General en les dues sindicatures de Julià Reig i la de Francesc Escudé, amb l’ajut de joves professionals competents. En aquest període es van crear: el Cos de Bombers i Protecció Civil el 1960, el Servei de Telecomunicacions d’Andorra el 1967, la Caixa Andorrana de Seguretat Social el 1968, Treballs Públics del MI Consell General el 1969, la Clínica Verge de Meritxell el 1969, el Servei de Circulació d’Andorra el 1971, i el Centre Nacional d’Informàtica d’Andorra (CNIA) el 1975.

En 50 anys de creixement econòmic i transformació social, els fonaments en aquests serveis han permès que Andorra pugui tenir una administració eficaç i responsable, fins a nivells homologables i equiparables a la de les millors dels països del nostre entorn.

Els autors dels articles del dossier del llibre expliquen en primera persona com va esdevenir la creació d’aquests serveis.