Hospitals de guerra (1936-1939). L'hospital de guerra de Banyoles i el doctor Jimeno
Joaquim M. Puigvert, F. Xavier Carreras (Coords.) (ed.)
Editorial: Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles
Col·lecció: Col·loquis de Tardor
Pàgines: 100
ISBN: 978-84-09-44886-9
Entre les diverses activitats que organitza el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, tenen una especial rellevància els Col·loquis de Tardor, organitzats conjuntament amb la Universitat de Girona i celebrats anualment des de l’any 1993.
Aquest Quadern recull les ponències del que va tenir lloc l’any 2021, que es va dedicar a l’hospital de guerra de Banyoles i a la figura del seu director, el doctor Francesc Jimeno Vidal. Aquest hospital militar, exactament la Clínica núm. 3 de l’Agrupació d’Hospitals Militars de Girona, es va instal·lar a les dependències de l’antic monestir de Sant Esteve i va començar a funcionar el mes de maig de 1938. En els pocs mesos en què va estar en actiu, l’equip mèdic i sanitari de l’hospital va atendre centenars de soldats ferits i va contribuir a salvar moltes vides. D’altra banda, el funcionament de l’hospital va deixar un record molt viu en els veïns i veïnes de Banyoles que van viure aquells anys convulsos.
Els autors de les ponències (Carles Hervàs, Josep Roig, Francesc Xavier Carreras i Stefan Güthner) són especialistes en la història de la medicina i analitzen l’organització de la xarxa d’hospitals de sang a Catalunya en els anys 1936-1939 (amb una atenció especial al funcionament i al personal mèdic i sanitari de l’hospital militar de Banyoles), els avenços de la traumatologia en temps de guerra i les innovacions en el tractament de les ferides de guerra, com va ser el cas de la cura oclusiva de les fractures obertes. Es dedica també una especial atenció a la figura de qui va ser-ne el director, el doctor Francesc Jimeno Vidal, un metge vocacional, amb una gran i entusiasta dedicació a la seva feina. Per la seva banda, Jordi Galofré i Josep Grabuleda, especialistes en la història contemporània de Banyoles, analitzen quina va ser la relació de Banyoles amb l’hospital militar, fan un repàs a les diferents ocasions en què el monestir va fer les funcions d’hospital de guerra, tracten de la recol·locació dels refugiats que hi havia al monestir, de la solidaritat ciutadana en relació a l’hospital i de la problemàtica plantejada per l’enterrament del centenar de soldats que hi van morir.
La celebració del Col·loqui va propiciar, d’acord amb l’Ajuntament de Banyoles i amb la col·laboració del Memorial Democràtic, la col·locació d’un plafó informatiu sobre l’existència i funcionament d’aquest hospital.