És un treball necessari per entendre l’abast del conflicte bèl·lic a Manacor i als pobles del Llevant de Mallorca. El llibre és una anàlisi exhaustiva del discurs imperant que es va reflectir mitjançant la premsa. La societat havia estat dividida en bons i dolents, els patriotes i els antiespanyols, els catòlics i els enemics de la fe i l’Església. I dins el bàndol dels “bons”, foren els falangistes els que ho volgueren acaparar i controlar tot. De fet s’apropiaren de la premsa i la posaren al servei de la propaganda, de l’adoctrinament. Hi hagué una tergiversació de la realitat per elaborar un discurs sovint delirant. El llibre espluga i explica la realitat en un municipi com Manacor on els fets de la guerra tengueren molta transcendència. El fet de tenir el front de guerra al costat de casa ho magnificava tot. Les desfilades, les concentracions multitudinàries, els actes commemoratius.

El bàndol «Nazional» aglutinava faccions. A Manacor foren especialment virulents els enfrontaments entre falangistes i carlins. També entre falangistes i militars. Els primers volien tot el protagonisme, tot el control del carrer i s’atribuïen els mèrits de les operacions bèl·liques que es produïren a la costa. Però la premsa reflectia una arcàdia feliç, una entesa dels amants de l’ordre, agermanats en una fraternitat sòlida, sense escletxes.

El poble fou sotmès a un bombardeig propagandístic de magnitud gegantina. I també a una vertadera extorsió econòmica en forma de col·lectes, donatius, contribucions teòricament voluntàries. Per avituallar, deien, l’exèrcit, per la beneficència, per alimentar la població de les zones alliberades. Però també per construir monuments, per fer obsequis a alguns dels prohoms del feixisme illenc.

En definitiva Antoni Tugores ha escrit un llibre valent necessari per completar la visió i enteniment del la guerra civil a Mallorca tot establint una comparació entre el que s’explicava des del poder i la realitat sovint amarga.

Manel Santana Morro. Cap d'estudis de l'IES Mossèn Alcover (Manacor)