Sant Cebrià de Vallalta 1019- 2019

Diversos autors


Editorial: Centre d’Estudis de Sant Cebrià
ISBN: 978-84-09-14408-2

Aquesta publicació té com a objectiu donar a conèixer el document en què apareix per primera vegada, de manera explícita i per escrit, el nom de Sant Cebrià de Vallalta, « Sancti Cipriani Maritimi ».

Tal com afirma l’historiador Agustí Alcoberro en la presentació del llibre “els pobles, com les persones, existeixen des del moment en què tenen un nom propi que els fa individus singulars”. El poble de Sant Cebrià existia molt probablement des de molt abans, però no era una realitat documentada i per tant, vàlida com a ens individualitzat fins al 20 de novembre de l’any 1019 (.XII. die Kalendarum decembrium anno .XXIII. regni Roberti regis).

En el pròleg s’explica com el fundador del Centre d’Estudis de Sant Cebrià (CESC) , Lluís Parera Cusí, va trobar el document, la seva confusió inicial sobre el contingut del text i la descoberta, molts anys després, del sentit real del text manuscrit en el pergamí. Arribats a l’any 2019, quan es compleixen mil anys de la primera menció escrita coneguda del poble de Sant Cebrià, el CESC ha volgut deixar constància en una edició de la descoberta del document, del sentit i de la importància d’aquest fet històric i del document en si. El llibre consta, a part del pròleg, d’una presentació, de la traducció del document al català per fer-lo accessible al públic en general, del manuscrit original fotocopiat i de la seva transcripció al llatí.

El document manuscrit en un pergamí (5 pàgines) data del segle XI i forma part del Cartoral del Bisbat de Girona conegut amb el nom de “Cartoral de Carlemany”. Consisteix en l’acta de dotació de la Canònica de la catedral de Girona i especifica la dot que totes les persones il·lustres presents a l’acte atorguen a la citada Canònica perquè pugui disposar de rendes suficients per assegurar la seva independència econòmica. El poble de Sant Cebrià amb totes les seves pertinències forma part d’aquesta dot, fet que mostra la vinculació de la població amb la seva església i amb el bisbat de Girona.

 

Anna Parera Ciuró