Quan es troben dos investigadors treballadors i metòdics de l’alçada d’en David i en Mario només poden sortir treballs com el llibre que tinc a les mans. Un estudi extens i rigorós no només dels més de sis-cents anys de vida del santuari de Vallpresona sinó també de la vida del seu sant patró, Grau (o Guerau) d’Orlhac i de la seva devoció a Catalunya. El llibre està dividit en dues grans parts, la primera, a banda d’explicar-nos qui va ser Sant Grau i l’origen de la seva devoció a casa nostra, ens relata la història, les llegendes i les tradicions del santuari des d’aquell llunyà 1408 quan es demanà llicència al bisbe de Girona per a construir l’ermita primitiva. Aquesta part també analitza l’arrelada devoció al sant mitjançant l’anàlisi de diferents aspectes com el seu concorregut aplec que se celebra cada 13 d’octubre, però també la iconografia, els noms de baptisme, les deixes testamentàries, els noms del vaixells...

La segona part es centra en el patrimoni que s’ha generat entorn el santuari al llarg d’aquests segles, tant pel que fa a l’evolució de la propietat des de la desamortització i venda a particulars a principis del segle XIX, fins als diferents elements culturals i econòmics sorgits al seu entorn (literatura, pintura, turisme i esport...). Aquesta part fa un parada obligatòria en la figura de Grau Rodés Moré (Tossa, 1836 - Mataró, 1903), reedificador del santuari i autèntic responsable del seu aspecte actual. Aquesta part també ressegueix la història dels masovers de Sant Grau, gent que cuidà i donà vida al paratge i que, per la seva condició humil no ens deixen gaire documentació, moltes vegades no són tractats en aquest tipus de treballs.

En conclusió, aquest llibre és una oportunitat única per a conèixer no tant sols la història i evolució d’un santuari del nord-est català i del seu sant patró sinó també tos els aspectes que giren al seu voltant i que n’han configurat la seva identitat al llarg dels temps.

Marc Martínez Comas