Hi ha indrets, com el Maestrat, que de guia general no en tenien cap i per això mateix se’n mereixien una, ni que fos per comprovar com de de pressa envelleixen les guies.

Així comença la Guia sentimental del Maestrat d’Amàlia Roig Blasco, un llibre molt útil que, a més d’aclarir conceptes històrics i socials massa sovint equivocats o difusos, ens guia a través dels camins; ens aboca al paisatge des dels miradors; ens retrata les ermites i les romeries; ens participa les fires, les associacions culturals, la literatura, la música, el cinema; ens aconsella on i què menjar; arramba la nostra orella al parlar del Maestrat; en definitiva, ens acosta a la vida i a la gent. Tots i cadascun dels pobles del Maestrat històric, per insignificant que siga, així com algun poble de la comarca veïna dels Ports i la Tinença de Benifassà al complet, van desfilant d’una manera harmònica per les pàgines de la Guia. La lectura resulta ser elegant, detallista i impressionista, irònica o divertida, tendra i combativa, plàstica, poètica, molt sensual. I com en els altres llibres de l’autora, no només es tracta de constatar el que hi ha sinó allò que hi ha hagut i el que potser hi haurà; o dit d’una altra manera, el llibre, a diferència de molts llibres de viatge, té memòria i té temps. I això és un valor afegit.

Quant al gènere, Onada Edicions l’ha classificat dins de la col·lecció Narratives però convé dir que, com en les altres obres d’Amàlia Roig, Guia sentimental del Maestrat es troba a cavall entre la narrativa i la no-ficció. Tot el que llegim és real, de veritat, tot ho podem apamar i comprovar, no descobrirem ni un borrall de ficció ni cap trama recognoscible. Per contra, la mirada personal, la interpretació i l’estil propi de l’autora, pertanyen de ple dret a la literatura.

La guia s’acaba amb una Tornada deliciosa. Després venen la bibliografia àmplia, ben documentada, i un índex onomàstic.

Miquel Àngel Pradilla Cardona

Catedràtic de Sociolingüística Catalana de la Universitat Rovira i Virgili