Aquesta publicació se centra en la relació entre els arxius i el conflicte polític en el segle XX, prenent com a exemple els arxius catalans en el període comprès entre els anys 1931 i 1939. La Generalitat de Catalunya va iniciar entre els anys 1931 i 1936 una destacable política cultural i en concret en matèria d'arxius, que no partia de zero. L'Institut d'Estudis Catalans, creat per la Diputació Provincial de Barcelona l’any 1907, va dur a terme nombroses i diverses accions sobre el patrimoni documental del país que va servir de base per a l’obra institucional de la dècada dels anys 1930.

Però de la planificació es va haver de passar a les circumstàncies sempre difícils d’un conflicte bèl·lic i en aquest context Jaume Enric Zamora Escala se centra en la reconstrucció del salvament dels arxius catalans durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), esdevenint el nucli principal d’aquest treball. De la mà de la Secció d'Arxius del Servei de Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya encapçalada per Agustí Duran i Sanpere i un nombrós equip de col·laboradors es ressegueix la tasca i les vicissituds de la salvaguarda d’aquest patrimoni cultural cabdal per a la història del país.

S'acaba la guerra i els arxius retornen a Barcelona, procedents principalment de Viladrau, refugi de bona part dels arxius de Barcelona i d’altres procedències d’arreu de Catalunya. Quins foren els arxius protegits ? Quines varen ser les actuacions de la Secció d'Arxius arreu del país ? Ho podem seguir amb detall en aquest estudi.

En paral·lel, també es presenta l'altra cara de la moneda, amb l'acció de les tropes franquistes consistent en l'espoli i la confiscació de documents provinents de l'administració catalana, d'entitats i de particulars -els anomenats “Papers de Salamanca”- en el transcurs de la guerra civil, que tenia com a objectiu final exercir la depuració i repressió al bàndol perdedor, un cop finalitzat el conflicte.

Es descriuen els processos judicials a Agustí Duran i Sanpere que ens evidencien la imparable maquinària “depuradora” del règim franquista i també els diversos usos dels documents i dels arxius a través de la premsa durant la guerra, concretament des de La Vanguardia. I finalment, s'analitzen les vicissituds dels arxius dels presidents de la Generalitat de la Catalunya de la Segona República espanyola i a l'exili així com el seu estat, contingut, accessibilitat i ubicació actuals.

En resum, una bona oportunitat per descobrir la història dels nostres arxius en el primer terç del segle XX, imprescindible per conèixer el significat, els valors i el poder que representen els arxius en temps de pau i en temps de guerra.

Francesc Viso

Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana