El llibre, publicació 371 dels Episodis de la Història, després d’una breu introducció històrica i demogràfica de l’època estudiada, contempla com a punt de partida els estudis pioners d’Enric Moure-Rey o de Jordi Nadal i Emili Giralt per seguidament valorar les fonts documentals abundants i diverses, no pas però generades per registrar detalladament la immigració, sinó pels afers quotidians de la població de l’època: registres parroquials, documents notarials, visites pastorals, o expedients matrimonials, judicials o inquisitorials, entre altres, llevat de la Matrícula de francesos de l’any 1637. És ben cert, com s’afirma, que els occitans van venir «per treballar i viure la vida que presumiblement no podien viure en el seu lloc de naixença» i no pas per ser clarament registrats en la documentació de l’època, fet que determina les dificultats d’identificació i comptabilització.

A partir d’aquestes consideracions l’estudi de Gual i Masdéu veu, engloba i sintetitza les variades recerques que des dels estudis pioners esmentats i de les recerques demogràfiques de Josep Iglésies s’han vingut elaborant local o territorialment. D’aquesta manera es poden observar les intensitats cronològiques de la immigració occitana al llarg dels anys, els llocs de procedència o els de destí, amb percentatges d’occitans en relació a la població autòctona, molt diferents entre uns llocs i els altres. I havent-se establert en llocs concretes i en la possibilitat de ser localitzats documentalment es tracta de contemplar aspectes de la vida que quedaren registrats, com ara les ocupacions laborals dels homes, els percentatges entre homes i dones immigrades, —molt superiors els homes— i la concreció d’enllaços matrimonials amb diferències notables amb els propis del lloc. Un llibre que ajuda molt a comprendre globalment la immigració occitana de l’època moderna a partir de síntesi i confluència de recerques territorials, entenedorament realitzada per dos historiadors especialistes en demografia històrica.

Josep Santesmases Ollé. CCEPC