La tradició terrissera de Breda (s. XV - s. XX). Terreres, obradors, forns, elaboració i vocabulari
ANGLISANO ROCA, Anna; GOÑI i SARSANACH, Jordi
Editorial: Centre d'Estudis Selvatans
Col·lecció: Estudis i textos, 22
Pàgines: 143
ISBN: 978-84-937790-9-2
Es tracta d’una aportació definitiva –fins al moment– sobre aquesta temàtica de tant d’interès per a la població selvatana i per a l’àmbit dels estudis entorn de la tradició de la terrissa en general a Catalunya, que abraça aspectes tècnics sobre l’extracció dels fangs i la seva manipulació fins a la confecció artesanal (i més endavant industrial) dels atuells de terrissa tan característics, tot passant pel pes històric de l’activitat i del col·lectiu terrisser a la vila, la seva organització i aspectes antropològics i culturals associats, entre els quals val la pena de destacar les derivades lingüístiques (un lèxic tradicional específic) o el paper que les dones hi han tingut històricament.
El llibre apareix dins la col·lecció Estudis i textos (núm. 22, 2021) que edita el Centre d’Estudis Selvatans amb el suport de la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Breda i la col·laboració de l’Arxiu Comarcal de la Selva (Departament de Cultura de la Generalitat). El seu contingut és el resultat de la Beca de Recerca La Selva, que convoquen anualment el Consell Comarcal de la Selva i el Centre d‘Estudis Selvatans. Anna Anglisano va guanyar la beca en el seu moment amb un estudi sobre la naturalesa dels fangs i localització i evolució de les terreres que intervenen en la confecció de la típica terrissa de Breda, treball al qual s’han incorporat les recerques, documentals i orals, dutes a terme durant anys per l’investigador Jordi Goñi de manera que el treball resultant és una presentació molt completa dels múltiples vessants d’interès d’aquesta tradició que ha marcat la fesomia i l’evolució de la vila montsenyenca.
S’hi recullen amb detall els primers esments d’aquesta tradició, els usos i costums que se’n deriven, el vocabulari específic que ha generat i un complet apèndix amb tots els forns i obradors documentats. Es pot afirmar que el llibre, a més d’analitzar de manera àmplia i aprofundida la tradició terrissera de Breda i fer-hi aportacions innovadores, recull i sintetitza tots els treballs anteriors sobre la matèria. A més, el fet que estigui profusament il·lustrat amb imatges històriques i actuals i amb dibuixos realitzats per antics terrissers (Josep Samon i Antoni Verdú) confereix al volum un interès suplementari. No hi ha dubte que esdevindrà una obra de referència i de consulta obligada sobre la terrissa bredenca, una tradició ancestral i una indústria encara vigent, que ocupa un lloc destacat i singular en l’àmbit de la ceràmica al nostre país.
Narcís Figueras Capdevila
Universitat Oberta de Catalunya
Centre d'Estudis Selvatans