Santesmases ha escrit una biografia de Joan Cunillera poc convencional. No comença el dia que va néixer el seu amic ni acaba el dia de la seva mort sinó que constitueix una llarga carta que no deixa de ser una biografia detallada del pintor però que, a la vegada, s’endinsa sense por en el terreny de l’assaig, de la reflexió sobre els petits i grans temes de la vida i, naturalment, sobre el Gran Tema que no és altre que la Mort. […]

En aquest punt biògraf i biografiat coincideixen: hi una línia de continuïtat total entre allò que només aparentment és local i allò que té un interès universal. Per això en aquesta biografia hi trobem, com una continuació inevitable, per tant necessària, de la vida que se’ns està explicant, reflexions sobre les creences, els somnis, les migracions, la vida dels pobles, la pandèmia per la qual encara estem passant o la relació amb l’amic que s’acaba de morir. […]

La prosa de Santesmases, com la pintura de Cunillera, és valenta. No té por d’arribar al fons de les definicions.

Del pròleg d’Agustí Pons

[…] sinó continuar per part meva mantenint una difícil i potser impossible conversa amb tu. No ho sabrem mai si darrera les meves paraules hi ha recepció per part teva. Penso, però, que d’alguna manera, fins i tot si només ets memòria i no hi ha res més, el diàleg és possible. Un diàleg amb la memòria que jo hagi pogut conservar o hagi pogut ampliar a través de les converses mantingudes durant els mesos posteriors a la teva mort i de tot el que hagi pogut llegir sobre tu i en relació a tu.

Del text de Josep Santesmases i Ollé