M’agrada pensar que la historia d’un poble és un arbre, amb el seu tronc principal, que ve de lluny i que concentra i aglutina els passatgers primigenis. A mida que ens anem enlairant té les diverses branques dels fets cada vegada més recents. Nosaltres, els habitants d’un període determinat sovint només veiem l’arbre des de dalt i amb una mirada zenital, veient el conjunt de la nostra història més recent. Els branquillons que observem són els fets de l’actualitat. La massa superior d’aquests branquillons ens amaga el que hi ha sota: el procés històric que ens du als nostres dies.

En general, cal dir que la història de Mont-roig a partir del 1818 queda per fer. A “Monr-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” de Martí Rom (Arola Editors, 2019) deia que era “un llibre on hi ha moments i personatges de la història del poble. No és una història de Mont-roig, ni dels seus fets més rellevants. Sovint, poden ser tant sols anècdotes personals que poden inferir situacions i un context històric. Són tan sols alguns fets històrics ...”. Eren trossos inconnexes, esdeveniments i situacions aïllades, malgrat que, en algun cop, s’hi podien establir o argumentar certes relacions. Tant sols esberles. Ara m’he proposat, en la mida del possible, resseguir cronològicament els principals fets esdevinguts durant el segle XIX, o gran part d’ell (del 1808 al 1877), a Espanya i a Catalunya, però prioritzant la seva relació amb Mont-roig. Calia explicar el context polític general on succeeixen episodis directament referits al nostre poble.

He pensat que mancat d’una àmplia memòria oral, la premsa de l’època pot transmetre amb prou fidelitat les opinions dels coetanis. És important la manera d’explicar aquells fets i el to dels comentaris. Per això, citant les opinions d’aquella època, reproduint exactament algunes informacions o comentaris, ens apropem amb la seva pròpia veu a aquells controvertits fets.

La memòria, d’una manera o altra, sempre torna.

Martí Rom

Contraportada del llibre