Quan l’any 2007 el Josep Santesmases i jo vam entomar la direcció dels «nous» Plecs d’Història Local, sota l’impuls de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, no ens podíem imaginar que tretze anys i cinquanta-dos número després estaríem celebrant-ho. Celebració que fem extensiva als 33 anys i 175 números publicats i per això cal reconèixer i agrair la feina feta pels diversos historiadors que han dirigit els Plecs: Joan Fuster (1986-1988), Jesús Mestre (1988-1997), Pere Anguera (1997-2000) i Carles Santacana (2000-2006).

L’any 1986 els editors de la revista L’Avenç i un grup de joves historiadors es van plantejar de posar en marxa els Plecs d'Història local que es publicarien i es publiquen encartats a L’Avenç, primer de periodicitat bimestral i després trimestral. Amb l’objectiu de «reflectir el renaixement i la dinamització dels estudis d’àmbit local i comarcal», i en el marc de l’activitat dels vells i nous centres d’estudis, dels arxius locals, de les noves fornades de llicenciats en història, de la recuperació de la identitat catalana, del municipalisme i de la nova cultura democràtica, tal i com s’assenyala a la «Presentació» del primer número.¹ L’any 2005, el llavors director de Plecs, Carles Santacana, recordava que la missió de la revista era «la recerca en història local, les publicacions que es generen, la vida associativa que es produeix entorn dels centres d’estudis, les intervencions en el patrimoni o la implicació de la història local en l’ensenyament, entre altres temes».²

La publicació dels Plecs d’Història Local i la celebració dels Congressos Internacionals d’Història Local de Catalunya convocats per L’Avenç entre 1993 i 2003, van ser decisius per l’assentament i millora de la història local i comarcal catalana i m’atreviria a dir espanyola, i pel seu reconeixement acadèmic.³ De fet, les dècades dels vuitanta i dels noranta van ser els de la florida de la renovació de la història local, sobretot a Catalunya, el País Valencià, les Illes i el País Basc. I en un context europeu totalment favorable, especialment a Anglaterra, Itàlia i França. Tal i que com assenyalava Josep Fontana, al cap i a la fi, «tothom fa història local». Cal dir, però, que el segle XXI ha disminuït la reflexió sobre la història local a Catalunya. Amb tot cal destacar els meritoris esforços abocats a les jornades Cultura i recerca local al segle XX: de l’erudit local als centres d’estudis celebrades a Calonge l’any 2007 i al congrés Història local: l’estat de la qüestió celebrat a Sant Andreu del Palomar el 2015.

A la presentació de la nova etapa dèiem que una de les raons per endegar-la era reforçar els vincles que s’havien creat entre el món dels centres d’estudis i la universitat: «Des dels centres d’estudis no es pot viure d’esquena a la societat i des de la universitat no es pot menystenir l’aportació dels centres. I tots plegats no podem obviar el paper d’enriquiment social que han de comportar els nostres projectes. [...]. conscients del servei que cal continuar oferint i del paper de vas comunicant entre la universitat, els centres d’estudis, el territori i la societat.»⁴ D’aquí la composició del Consell de Redacció, on també es pot comprovar la voluntat de comptar, tant en continguts com en col·laboradors, amb tots els territoris de parla catalana. I, afegíem: «la nostra voluntat és fer possible que Plecs sigui una revista d’idees i de continguts que doni a conèixer les recerques més interessants que s’estan fent en el camp de la història local, que posi en comú projectes i línies d’investigació, i que afavoreixi el traç de nous solcs en la recerca local i comarcal.»

I, l’any 2013, amb motiu de publicar el número 150, els actuals directors dèiem que «Plecs, de la mà de L’Avenç, ha estat una gran eina per a historiadors i estudiosos; una mena d’aparador on s’han mostrat els avenços i les inquietuds de la historiografia local en l’àmbit universitari i dels centres d’estudis, amb informació d’activitats i de novetats bibliogràfiques. Un aparador que ha servit, també, per fer balanços i reculls d’experiències locals, per mostrar exemples d’altres països i per plantejar propostes raonades i valentes de present i futur.»⁵ En aquest mateix número, Josep M. Pons realitzava una anàlisis acurada de la trajectòria intel·lectual dels 150 números dels Plecs, per àmbits, temàtiques i geografia.⁶

La nova etapa dels Plecs s’inicià amb 12 pàgines (números 124-131), per passar dos anys després a 16 pàgines (números 132-174) i, a partir del número 175, en tindran 24. Durant aquesta nova etapa els Plecs han mantingut una mateixa estructura: una editorial, un dossier central de sis/deu pàgines, una/dues pàgines dedicada a Patrimoni i tres/quatre dedicades a ressenyes i tria de novetats, i una a activitats rellevants. Durant els primers anys també s’oferien petits dossiers de centres d’estudis.

Si analitzem la trajectòria dels Plecs entre 2007 i 2019 (entre el número 124 i el 175) obtenim les següents dades. S’han publicat 52 dossiers: un 66% de temes contemporanis, un 19% medievals i un 15% moderns, . Podem comprovar, doncs, com la història contemporània, o millor dit els temes contemporanis (incloent patrimoni, literatura, ...) dominen àmpliament (2 de cada 3), que s’ha prestat també atenció a temes medievals i moderns i, en canvi, nul·la atenció a temes de l’Antiguitat i de la Prehistòria. Quant a les temàtiques tractades pels dossiers, un 27% són socials, un 27% culturals, un 25% econòmiques, un 16% polítiques i un 5% metodològiques. Cal destacar, doncs, l’equilibri dels temes socials, culturals i econòmics i, en menor mesura, polítics. Així com la necessitat d’augmentar els dossiers metodològics.

Si ara prestem la nostra atenció a l’abast geogràfic dels 141 articles publicats en els dossiers, veiem com un 74,5% son del Principat, un 8,5% del País Valencià, un 6,5% de les Illes, un 3,5% de la Catalunya Nord i un 7% d’abast general. Està clar que el pes del Principat és massa gran, ja que tres de cada quatre articles publicats tenen com a referència geogràfica el Principat. Cal dir, però, que en els dos darrers anys s’ha equilibrat la balança i quasi tots els dossiers publicats contenen articles de tres territoris de llengua catalana.

Pel que fa als llibres. Al llarg d’aquests 52 números se n’han ressenyat 131 i se n’ha informat de 520. Tot i que la majoria de llibres son d’història, els culturals i patrimonials han anat guanyant terreny. De les 131 ressenyes publicades, un 73% son de llibres que tracten temes contemporanis, un 9% son monografies, un 8,5% temes de Moderna, un 5,5% temes medievals, un 1,5% temes de Prehistòria i Història Antiga, i un 2,5% son ressenyes de revistes. Entre 2010 i 2014 hi va haver un major equilibri cronològic en les ressenyes de llibres.

Mirant amb perspectiva aquests 52 números i tretze anys, podem dir que els Plecs d’Història Local segueixen sent un espai de contacte entre el món dels centres d’estudis locals i comarcals i el món universitari. Així com un lloc de referència de les temàtiques i la bibliografia històriques i patrimonials de caràcter local i comarcal que s’estan treballant avui als països de parla catalana. Però, hi ha coses a millorar: equilibrar l’abast geogràfic dels articles i els àmbits de la història, reduint la preeminència de la història contemporània; impulsar dossiers metodològics; mantenir l’equilibri de temàtiques i avançar cap a ressenyes mes integrals.

Ramon Arnabat Mata

historiador i co-director de Plecs

(fotografia: Acte de presentació de l’ampliació de Plecs d’Historia Local. Museu d’Història de Catalunya, 13.11.2019: directors, editors, exdirector i membres del consell de redacció).