La cultura és un bé comú que s’ha de difondre i conèixer, la societat té el dret de poder accedir-hi, i les administracions públiques l’obligació de facilitar aquest accés. En el context universitari estem parlant de la responsabilitat social universitària (RSU) i de l’Extensió Universitària com a models per a complir amb aquest principi general.

La Universitat Jaume I va reconèixer la vigència dels valors fundacionals de l'extensió universitària i els va tenir en compte a l'hora de crear una universitat pública i moderna a Castelló, tot i això es va considerar necessari una revisió d'alguns dels seus principis. El model que va impulsar l'UJI va introduir una nova forma de treballar, ja no servia el treballar per i es va emfatitzar en el treballar amb. La relació de la universitat amb els receptors de la formació va passar de considerar-los com a receptors passius a implicar-los en el procés. Amb el temps aquest procés va transformar la tradicional relació jeràrquica de la universitat amb el territori, generant models horitzontals de treball col·laboratiu.

L'actualització del model extensionista va establir les bases que van fer possible un model d'Extensió Universitària que sacrificava els resultats a curt termini per apostar per un model amb visió de futur, capaç d'interactuar amb una societat complexa i sotmesa a canvis permanents. En aquest nou escenari la Universitat es converteix en un agent dinamitzador i corresponsable en la creació de les condicions per afavorir el creixement de la societat civil. La Universitat ha de involucrar-se en estendre i contribuir a garantir el dret dels ciutadans i ciutadanes al coneixement i la formació. Reconeixent el seu paper aglutinador, àmpliament acceptat i recolzat per tots, assumint el compromís d'impulsar estratègies i accions tendents a projectar la seva essència en la societat. (Sogorb 2000)

L’aposta de la Universitat ha estat desenvolupar una forma de fer i d’estar al territori amb la voluntat d’implementar un nou model cultural. L’objectiu general d’aquest és integrar la cultura com a valor i com a referent en la vida universitària i fer participar d’aquest objectiu la resta de la població del territori.

Albert López Monfort.

Coordinador del Servei d’Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I.

amonfort@uji.es

Aquesta nova dinàmica de treball aposta per un nou organigrama estratègic basat en la suma de lideratges que situen la cultura en la centralitat que uneix i vertebra. Aquest model ens obliga a treballar de manera horitzontal, igualitària i consensuada, renunciant al treball efímer i oportunista, apostar per la creació d’equips que sumen actius, per un treball en xarxa representatiu, amb capacitat d’escoltar i atendre les demandes de la societat que genera confiança i trenca amb l’individualisme i la fragmentació de la societat.

La posada en marxa d’aquest nou model ha de ser el punt de partida per a que també la investigació es construeixca, com diu Moliner (2018) amb enfocaments participatius i inclusius, serà una investigació capaç de mobilitzar el coneixement pràctic, que la investigació estiga vinculada a la societat i que faça transferència del seu coneixement, és a dir, que es comunique a la comunitat el projecte, que tinga impacte en ella, que es mobilitze i participe el coneixement.

L’aposta de la Universitat amb el territori, la cultura i el coneixement és ferma i constant. El PEU és una de les vies que ens relaciona amb la realitat més dinàmica i transformadora, amb projectes que han de ser proactius i co-responsables amb la societat. Amb visió i missió compartida que incloguin noves dimensions: la política, que sensibilitzi en el compromís de la transformació social mitjançant la definició de polítiques culturals adequades a la realitat local i territorial, l'econòmica, que crea oportunitats per a la iniciativa local, generant riquesa mitjançant sinergies i propiciant nous reptes i, la social que mobilitza la ciutadania en processos de participació i integració en una visió de conjunt per al desenvolupament comunitari mantenint un model de sostenibilitat social.

El futur no s’espera, es construeix i al PEU ho fem de la ma dels agents socials, capacitats, compromesos amb l'entorn, implicats en els processos de desenvolupament, amb mentalitat de treballar no només per a la societat, sinó abans de res amb la societat. L'experiència ens ha demostrat que la combinació d'aquestes tres característiques té les seves conseqüències directes en la qualitat dels projectes duts a terme.

Bibliografía.

Moliner García, María Odet; Ramel, Serge (2018): “Una mirada sobre el trabajo en red del Laboratoire International sur l’Inclusion Scolaire (LISIS): afianzando una cultura colaborativa para la movilización del conocimiento sobre educación inclusiva” PROFESORADO-REVISTA DE CURRICULUM Y FORMACION DE PROFESORADO. Num. 2. Vol. 22. pp. 91-109.