1. Història de l’Arxiu

La Catedral de Barcelona, com tota gran institució feudal durant l’edat mitjana, ha generat abundant documentació al llarg dels segles, tant per registrar les transaccions que feia, com per la seva activitat litúrgica. Poc després de la conquesta de Barcelona pels francs (801) i la restauració de la Catedral, Carles el Calb donà un privilegi als barcelonins perquè fessin un Cartulari de la Catedral, el que a partir del segle xiii es coneixerà com a Libri Antiquitatum: és la primera notícia que es conserva de la compilació de diplomes de la Seu barcelonina. Aquests Libri, juntament amb altra documentació i còdexs, van estar dispersos entre les capelles i altres estances de la catedral fins al segle xiv, quan el Capítol va decidir instituir una biblioteca. Al mateix moment es va concebre la creació de les grans sèries de documentació que existeixen, encara avui, a l’Arxiu Capitular: Obra, Caritat, Aniversaris, Pia Almoina i Capítol.

No fou fins al 1420 quan, en una sala situada sobre la sagristia de la capella de Sant Sever, es va construir el primer arxiu, que fou anomenat «Arxiu de mitja escala», com es coneix avui dia, s’hi van instal·lar uns armaris on es va desar la documentació fins al 1538, quan la documentació va començar a sobrepassar els límits del petit arxiu: la tribuna del rei Martí fou designada com arxiu de l’Obra, per exemple. És llavors quan, sobre el trifori de la part de l’Evangeli de la Seu es començà a construir l’arxiu «Nou», coincidint amb el nomenament del canonge arxiver Francesc Tarafa; serà un dels més insignes del passat, juntament amb Jaume Caresmar i Josep Mas. Aquest arxiu, inaugurat l’any 1538, constava de quatre sales dedicades a la següent documentació: Aniversaris, Caritat, Pia Almoina i l'arxiu notarial. Allà restà la documentació fins al 1936, quan el Servei d’Arxius de la Generalitat, dirigit per Agustí Duran i Sanpere, sota l’empara del conseller Ventura Gassol, va rescatar l’Arxiu Capitular. Algunes sèries van anar a parar al monestir de Pedralbes, altres a la Biblioteca de Catalunya i altres, com els pergamins, a Viladrau. L’any 1939, la major part de la documentació retornà a la Catedral, alguna amb el seu mobiliari: els pergamins encara es guarden a les calaixeres que el Servei d’Arxius feu construir a Viladrau.

L’Arxiu s’instal·là, novament, a l’arxiu «Nou», fins que el 1965 el capítol nomenà Canonge Arxiver al Dr. Àngel Fàbrega, que engegà una tasca d’inventari i catalogació de la documentació amb l’ajuda del Dr. Josep Baucells, arxiver i canonge de la Catedral. Els dos arxivers de la Catedral van refer les sèries originals de l’arxiu i traslladaren la documentació a les noves dependències, situades sobre el claustre. L’actual Arxiu Capitular de Barcelona s’inaugurà el 3 de maig de 1969, festa de la Santa Creu, i des de llavors ha estat obert als investigadors per a l’estudi de la documentació de la Seu, que és de la més antiga i abundant de Barcelona.

2. Fons documentals i Tipologies

Els fons de l’arxiu expliquen la història de la Catedral i, en definitiva, de la diòcesi de Barcelona. L’abast cronològic de la documentació que es conserva va des del segle vii fins a dates recents i els suports documentals són diversos: papir, pergamí, paper, o materials digitals per a la documentació més recent. Les tipologies documentals varien des dels llibres teològics a les ciències naturals, passant per dret, llibres corals, de comptes, sagramentals, de notaris, mapes i plànols, i pergamins solts. Cal fer un esment especial a les grans obres de l’Arxiu, sobretot els còdexs entre els quals es troba el cartulari de la Catedral, els ja esmentats Libri Antiquitatum Sedis Barcinonensis, quatre volums que recullen els diplomes que hi havia a l’arxiu al segle xiii i el conegut com a Missal de Santa Eulàlia, un còdex del segle xv amb miniatures gòtiques de Rafael Destorrents.

Una de les grans sèries de l’arxiu, iniciada al segle xiv, és l’Obra de la Catedral, on hi ha els llibres de comptes —tant de despeses com d’ingressos— en relació amb la construcció de la Seu. La sèrie compta amb un fons consultable entre 1325 i 1917, però l’Obra de la Catedral encara perdura. Una altra sèrie a destacar és «Esposalles», única al món, on es recullen els pagaments de tots els casaments de la diòcesi de Barcelona entre 1451 i 1905, uns imports destinats al manteniment de la Catedral. També s’hi compten, dins els fons de la sagristia, els llibres sacramentals, on es recullen els batejos, confirmacions, matrimonis i funerals que es feren a la Catedral de Barcelona, les capelles i confraries.

L’arxiu conté també, òbviament, tota una sèrie amb la documentació generada pel Capítol i rebuda per aquest, com per exemple els privilegis reials o els papals. En aquesta darrera sèrie hi figuren les consuetes, que ajuden a conèixer la vida litúrgica diària de la Seu i durant les seves grans festivitats, a més de la secretaria del capítol. Sobre la feina dels canonges es conserven diferents sèries, segons els càrrecs que hi havia a la Seu; domeria, ardiaconat, sagristia major, administració capitular, administració de la caritat i aniversaris. Aquesta darrera és de les més extenses i prové de la fundació de sufragis recollits en pergamins i llibres que administraven les rendes de la Catedral. És per això que el Capítol, en construir l’Arxiu Nou el 1538, decidí donar una sala en exclusiva als Aniversaris. La Caritat, creada per incrementar els imports que rebien els canonges per les pabordies que havien de fer, també va rebre la seva pròpia sala, dividint les pabordies en mesos de l’any.

La darrera gran sèrie de l’Arxiu Capitular de Barcelona (i última sala a l’Arxiu de 1538) és la Pia Almoina. Està integrada per diverses fundacions piadoses —a favor dels pobres— que foren confiades al Capítol. Aquestes pies obres recaptaven censals i altres rendes a Barcelona i arreu del territori, motiu pel qual els armaris d’aquesta part de l’arxiu encara ostenten el nom de les diverses poblacions sota el seu domini. Tant la Pia Almoina com la sèrie del Capítol compten amb un abast fons de manuals notarials, des de finals del segle xiii, que en bona part documenten les deixes piadoses que els testamentaris fan a les obres de la Seu. Molts d’aquests documents recollits en els llibres estan, també, en l’original en pergamí.

La Catedral té vora de 38.000 pergamins que estan separats en quatre grans sèries, tres de les quals complementen sèrie amb llibres i altra documentació. N’hi ha però, una sèrie exclusiva que es van catalogar com a Diversorum, heterogènia, formada per diverses unitats que en el seu moment —anys ençà— van ser separats de l’origen, fins a constituir 17 sèries menors. Serien, per exemple, el Cisma d’Occident, l’Ordre de la Mercè o el Gran Priorat de Catalunya, un fons que prové, sobretot, de l’Arxiu de Mitja Escala (s. xv)

3. Projectes en curs

Com es deia abans, la Catedral de Barcelona és una de les entitats que ha conservat més pergamins solts de tota Europa. Per aquest motiu, l’any 2019 es va iniciar la primera fase d’un projecte que implica la digitalització completa dels diversos fons de l’Arxiu Capitular, i que comença per les sèries més importants de pergamins: Diversorum, Pia Almoina, Caritat i Aniversaris. A part de la captació de les imatges dels diplomes, la feina també comporta l’elaboració d’una base de dades amb tota la informació bàsica del document. Aquesta és també l’única manera de conèixer la magnitud de les diferents sèries, la qual cosa facilitarà la localització i la identificació de la documentació per part dels investigadors. De la mateixa manera, el projecte preveu una publicació en línia de les imatges captades, amb un cercador que permetrà, amb la base de dades, poder fer cerques automàtiques per paraules. Aquest 2020 s’engegarà la segona fase, que implicarà la digitalització dels llibres de diversos fons, començant per la sèrie de la Lleuda de Mediona i Reial.

Paral·lelament al projecte de digitalització, hi ha prevista l’edició dels documents de l’Arxiu Capitular corresponents al segle xii, que durà a terme un equip de diversos especialistes vinculats a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta tasca és la continuació de publicacions anteriors dels diplomataris corresponents als segles ix-xi, i que recullen més de dos mil documents.

Però l’abast dels projectes que es desenvolupen actualment va més enllà. A l’Arxiu Capitular hi ha un nombre rellevant de documents tant amb esments a la comunitat jueva de Barcelona com de documents escrits en hebreu, una documentació escadussera a Catalunya a causa dels esdeveniments històrics. La conservació d’aquests documents i el seu estudi són també una de les prioritats de l'Arxiu.

Bibliografia

Batlle, Carme; Baucells, Josep; Fàbrega, Àngel,; Hernando, Josep; Riu, Manuel: Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la catedral de Barcelona, segle XI. Barcelona: Fundació Noguera, 2006.

Baucells, Josep i Fàbrega, Àngel: Catàleg de l'Arxiu Capitular de la S.E. Catedral Basílica de Barcelona. Índex general de les sèries documentals. Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, 1969.

Fàbrega, Àngel: Diplomatari de la Catedral de Barcelona. Vol 1. Documents dels anys 844-1000. Barcelona: Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona, 1995.

Clara Jáuregui i Nil Rider

Catedral de Barcelona