Des que vam presentar públicament l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, l’any 2009, la nostra entitat ha anat creant i mantenint activitats periòdiques a mesura que teníem idees o rebíem propostes diverses. No es tracta pas d’iniciatives originals ni singulars: segurament la pràctica totalitat de centres d’estudis organitza jornades d’estudis, cicles de conferències o visites guiades, i ben sovint editen també anuaris com Interpontes, la nostra publicació biennal. Però l’aturada sobtada provocada per la Covid-19 i el confinament imprevist va canviar les dinàmiques de tots nosaltres d’un dia per l’altre, a meitat de març del 2020. La incertesa sobre la durada de la situació, a més, ens feia pensar que potser seria complicat celebrar el cicle de conferències «Parlem d’Història», que coorganitzem amb l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell, tots els dimecres del mes de maig des de l’any 2012, amb una destacable assistència de públic. En definitiva: no vèiem clar que poguéssim fer una de les nostres «activitats estrella», que tot just havíem començat a tancar.

Segurament per tot plegat i, evidentment, perquè la nova situació implicava passar moltes hores a casa (teletreballant en molts casos, però quedant-nos també a casa un cop finalitzat l’horari laboral), vam començar a pensar en la possibilitat de fer «alguna cosa». Alguna cosa que hauríem de fer, forçosament, cadascú des de casa seva, que tingués visibilitat en línia i que fos útil per a la societat, tant per passar millor aquells dies estranys de confinament com per aportar alguna cosa al coneixement de la nostra comarca i a la seva difusió. I també, què caram, alguna cosa que ens permetés mantenir el contacte, les xerrades i els tips de riure, encara que fos a través de trucades i grups de whatsapp.

La voluntat de l’Institut d’Estudis sempre ha sigut la d’arribar a tots els àmbits del coneixement, però sempre sense forçar les coses: tothom hi és benvingut i tots els treballs són interessants, cadascú des de la seva especialitat. A la pràctica, però, sempre tenen més pes els àmbits en els quals hi ha més gent fent recerca, investigadors més actius o persones amb més ganes d’organitzar activitats. Per aquest motiu, i no pas de manera volguda, bona part del nostre interès se centra en la història i el patrimoni, un camp al qual ens dediquem la majoria de les persones que formem part de l’entitat i que, a més, gaudeix d’un gran interès social durant els darrers anys. Organitzar activitats en aquest àmbit és la nostra forma de reivindicar el potencial de la recerca històrica i la seva importància, no només per a l’entreteniment o la promoció turística, sinó també per a la formació d’una societat més crítica i d’unes comunitats locals amb més autoestima pel seu propi entorn.

Així doncs, vam decidir engegar aquesta «cosa» i enfocar-la cap aquí: un cicle de vídeos curts que tractarien sobre temes diversos d’història comarcal i que penjaríem diàriament al nostre canal de youtube, a les sis de la tarda. Diàriament? Sí, els caps de setmana també. Fins quan? Ja ho veuríem, sobre la marxa; la situació inèdita que estàvem vivint tampoc ens permetia fer gaires previsions. Com ho faríem? Sense complicar-nos excessivament: vídeos que cadascú pogués enregistrar, amb el seu criteri, amb els temes que elegís cada ponent, sense editar, i que aniríem fent públics a mesura que els rebéssim, sense un ordre preestablert. D’aquesta manera asseguràvem una gestió àgil i sense complicacions, que no requeria una excessiva planificació ni una sobrecàrrega de feina per ningú, i que deixava oberts molts aspectes que, en definitiva, tampoc calia definir abans de començar. Com que nosaltres estàvem confinats, i el que preteníem era desconfinar la nostra història comarcal, ho vam batejar d’aquesta manera: «Desconfinem la història!».

Vam iniciar-ho, com sempre acostumem a fer, de la forma més improvisada i informal –i potser per això més natural–, amb la mínima organització imprescindible, fugint de protocols i formalitats. Al grupet inicial que, a grans trets, estava format per alguns dels «sospitosos habituals» que fa anys que fem xerrades i visites o escrivim articles sobre el passat de la nostra comarca, s’hi va anar sumant un degoteig de propostes de col·laboració que, espontàniament, van arribar-nos en converses de whatsapp i missatges a les xarxes d’amics, coneguts i companys de batalles històrico-arqueològiques. I segurament aquesta va ser una de les grans sorpreses i, alhora, de les grans satisfaccions d’aquest projecte: s’hi va sumar qui va voler, i el projecte va anar creixent i ampliant-se, no pas per una decisió pensada dels organitzadors, sinó per la implicació i l’entusiasme de cada un dels participants que, de vegades, ens feien arribar els seus enregistraments sense ni tan sols haver-ho proposat abans. Van ser freqüents els enviaments acompanyats d’un «penjeu-ho si voleu» o un «hi ha confiança, si decidiu que no val la pena...». Per part nostra, l’únic condicionant era buscar la propera data lliure per programar-ho, i seguir endavant (mentre anàvem donant maldecaps a la Meri Rodríguez, a qui hem d’agrair la paciència que va tenir mentre li fèiem modificar un dia i un altre el mosaic de fotos on apareixien tots els participants al cicle, que s’anava ampliant constantment a mesura que s’hi incorporaven noves persones...).

Amb els recursos propis de cadascú, amb telèfons mòbils, tablets i ordinadors portàtils particulars, amb connexions wi-fi que de vegades requerien hores per carregar un vídeo de pocs minuts (sort de la constància de la Pili Aláez i del Carles Gascón, que rebien i penjaven la majoria d’enregistraments!), vam anar omplint de contingut el canal de youtube de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. Tots en vam haver d’aprendre, i vam fer-ho el millor que vam saber. Lluny d’un resultat professional, potser la infraestructura casolana i la inventiva (obligada per les circumstàncies) de cada ponent van fer que els «confinats receptors» s’identifiquessin més amb la situació dels «confinats emissors». Qui sap si aquest va ser un dels motius de la bona acceptació que ha tingut el cicle. Mal de molts, consol de ximples... o no! Potser també ens ha servit per constatar que és més important el contingut i la forma de comunicar-lo, en una situació estranya per a tots, que no pas les grans posades en escena amb taules oficials i presentacions institucionals.

La iniciativa, a més, s’ha expandit també a Andorra, on els companys de l’Institut d’Estudis Andorrans (un centre de recerca que depèn del govern andorrà, en aquest cas, no pas una associació sense ànim de lucre com nosaltres) han impulsat les «Píndoles d’història d’Andorra», inspirades explícitament en el nostre «Desconfinem la història». Altres centres d’estudis també han iniciat projectes semblants, i els nostres vídeos s’han començat a emetre per Pirineus Televisió, amb la qual cosa poden arribar fàcilment a les persones menys familiaritzades amb els mitjans digitals. Tot plegat ens fa creure que aquella idea mig improvisada dels primers dies de confinament potser no estava tan mal pensada...

Com que és tan important començar les coses com saber-les tancar, vam optar per cloure el cicle als 50 vídeos, el 14 de maig. A més de ser un “número bonic”, la durada de pràcticament dos mesos (des del 19 de març que vam fer públic el primer, només vam aturar el cicle els dies festius de Pasqua i del pont de l’1 de maig) i el fet de trobar-nos ja en les primeres fases de desconfinament justificaven el final d’una activitat que s’hauria pogut allargar molt més però que, segurament, ja no tenia el mateix sentit que en el moment de començar-la. Així doncs, el divendres 15 de maig vam emetre un vídeo especial de cloenda en el qual uns quants dels participants ens vam poder reunir, mantenint les distàncies de seguretat i equipats amb mascaretes, per valorar el cicle. 50 vídeos (més la presentació i la cloenda), 23 col·laboradors, temàtiques i estils absolutament diversos, una colla de missatges i comentaris positius, pràcticament 400 subscriptors al nostre canal i més de 28.000 visualitzacions, que aniran augmentant a mesura que passi el temps, ens fan estar més que satisfets d’aquest projecte. Sempre que vulgueu els podeu visualitzar al canal de youtube de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. Salut per tothom!

Lluís Obiols Perearnau

President de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell