Àmbit de Recerques del Berguedà

Coneguem els centres d'estudis

Àmbit de Recerques del Berguedà
Àmbit de Recerques del Berguedà

La tardor de 1981 una colla de persones ens vam aplegar entorn d’un projecte cultural que va néixer amb el nom d’ Àmbit de Recerques del Berguedà.

Es tractava de construir plegats un centre d’estudis com els que feia una colla d’anys neixen en diferents comarques de Catalunya i dels Països Catalans, i que prenia com a model altres centres d’estudis plenament consolidats, alguns d’ells fins i tot emparats institucionalment per grans institucions. Érem fruit d’un estat d’ànim, d’una il·lusió, d’un temps en que, consolidada la democràcia, semblava que havia arribat el moment de consolidar el país amb la cultura com a puntal, i fer-ho també des del món local i comarcal.

 

Gairebé quaranta anys

De fet, el sentiment comarcal era aleshores fort al Berguedà. A casa nostra i arreu de Catalunya el debat sobre l’organització territorial era molt viu i faltava poc perquè, el 1987, la Generalitat de Catalunya fes efectiva la nova organització comarcal. Poques comarques tenien aleshores un sentiment d’identitat i de complicitat tan grans com el que es tenia al Berguedà; ens atrevim a dir que a molts nivells, però especialment en l’àmbit de la cultura, entesa aquesta en el seu sentit més ampli, el concepte de comarca esdevenia un imant i sobretot —en aquells temps aleshores també de canvis polítics, econòmics i socials— d’oportunitats de futur.

El projecte va tenir des del primer moment un clar lideratge: Ramon Viladés i Llorens, un jove capella nascut a la masia del Semis (1940 Sant Mateu de Bages) i educat al seminari de Solsona (1965 és ordenat sacerdot) en uns anys de renovació —l’esperit del Concili Vaticà II— i de canvis. La seva estada a la Pobla de Lillet, Avià, Berga i Cal Pons de Puig-reig —després a Bagà i de nou a Avià— i la proximitat amb el jovent i la gent de la cultura d’aquests pobles, la seva passió per la fotografia, l’excursionisme, i el patrimoni —masies, esglésies, històrica, arxius ...—, la docència com a mestre de català a l’escola de Sant Francesc de Berga, la seva implicació amb la Polifònica de Puig-reig, i el seu caràcter obert, la seva capacitat per sumar i per multiplicar oportunitats i persones, el van convertir, fins el 2018 en que es va jubilar i s’ha retirat a Solsona, el motor de la nostra entitat.

La colla de gent —joves i de totes les edats i d’una punta a l’altre de la comarca—que ens vam aplegar a l’entorn de les primeres taules de debat, ens vam adonar que l’Àmbit (contorn, volt, perímetre) de Recerques (de recerca, és a dir acció de cercar, especialment de cercar amb tota cura, atenció, per trobar o descobrir alguna cosa) del Berguedà (la nostra comarca), necessitava d’un producte que ens permetés, de manera àgil, periòdica i amb objectius de difusió, comunicar el que fèiem i com ho fèiem i amb qui ho fèiem. Amb aquest objectiu de comunicació va néixer la revista L’EROL, el primer número de la qual va sortir al carrer el dia de Sant Jordi de 1982.

I amb aquest mateix objectiu continuem, gairebé quaranta anys després d’aquell any en que es celebrà a Espanya la Copa del Món de Futbol, que les pluges torrencials de la tardor van esberlar la presa de Tous al País Valencià i van provocar terribles aiguats a la nostra comarca i a tot Catalunya, un novembre en que Joan Pau II visitava Montserrat. Un any en que el Banc d’Espanya intervenia Banca Catalana i les conspiracions colpistes contra l’Estat de dret continuaven posant en perill la jove democràcia de l’estat de les autonomies i de la Constitució de 1978.

 

Publicacions emblemàtiques

L’any 1988 va veure a la llum una de les publicacions més emblemàtiques de l’Àmbit. Amb el títol Guia del Berguedà, fou plantejada com una eina per a donar suport al que aleshores es considerava una oportunitat econòmica per deixar enrere la forta crisi econòmica i social que va deixar la fi de la industria tèxtil i la mineria, una oportunitat de futur: el turisme. El llibre, ben il·lustrat, sintetitzava el catàleg de recursos patrimonials de tot tipus (patrimoni natural, arquitectònic i artístic, festiu i gastronòmic), parlava per primera vegada a la comarca de patrimoni industrial, de cuina com a gastronomia, i de senderisme, per exemple. Un èxit editorial que es comptabilitza en dues edicions i 400 exemplars.

La col·lecció Els llibres de l’Àmbit es va centrar en la publicació de temes d’història (La colònia Pons, Berga en temps del Canal Industrial, La mineria al Berguedà, Montclar durant la Guerra Civil, La Prehistòria al Berguedà..), monografies locals (Borredà, Saldes) i natura (Fauna al Berguedà).

L’Auró, la col·lecció dedicada a temes singulars (Elena Jordi, una artista berguedana a la cort del Paral·lel, o El Futbol a la Pobla de Lillet, o Llegendes del Berguedà, entre altres) i Els Quaderns de l’Àmbit, per a propostes d’investigació, es completaren amb llibres d’encàrrec com Cal Rosal. 1858-2008 o Sant Salvador de la Vedella, la força d’un poble.

L’Àmbit també ha publicat llibre conjuntament amb el Centre d’Estudis del Bages: El Llobregat, nervi de Catalunya, amb exposició inclosa, i Premses, Tines i Trulls medievals a la Catalunya Central.

 

L’Erol, l’anima de l’Àmbit avui

Ens hem concentrat en l’organització d’actes culturals específics i en la publicació de la revista L’EROL, que també ha evolucionat al llarg d’aquets gairebé 40 anys: nous dissenys han marcat nous períodes coincidint amb números rodons i amb dates assenyalades (per la revista, per la comarca i pel país), que sempre ens han anat bé per carregar forces i il·lusions i continuar impulsant la revista.

L’EROL, que ha tingut des de la seva concepció inicial per part de Jordi Puntas, diferents lideratges —Ramon Viladomat, Rosa Serra— té una personalitat singular per què és una revista cultural, amb un predomini dels temes d’història, patrimoni, geografia econòmica, en format de publicació periòdica periodística, com si fos una revista de premsa comarcal, per tant amb molta il·lustració.

Per això, per què L’EROL és especialment singular, formem part de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), una entitat sense ànim de lucre que aglutina la pràctica totalitat d’empreses i entitats editores de premsa comarcal i local d’informació general existents a Catalunya, en format paper o digital, escrites en català i amb difusió de pagament. Premsa Comarcal aplega periòdics impresos de difusió diària, setmanal, bisetmanal, quinzenal, mensual, bimestral i trimestral.

Les noves tecnologies i els canvis en el sistemes d’edició ens han permès passos qualitatius: del blanc i negre al color, l’edició on-line a la base de dades RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) que ens dona molta més visibilitat, els contactes amb els nostres col·laboradors —més de dos mil al llarg d’aquets anys— i molt especialment amatents als comentaris, propostes i suggeriments dels nostres lectors fidels, forces d’ells subscriptors fidels que expliquen i justifiquen la longevitat de la revista.

La revista va rebre l’any 1983 el Premi Tasis-Torrents i el 2016 el premi al millor treball periodístic pel Dossier «Perseguits i Salvats» sobre la fugida dels refugiats jueus durant la II Guerra Mundial a través dels Pirineus, atorgat per la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals. L’Àmbit de Recerques del Berguedà fou reconegut, el 2006 amb el Premi Cultural Popular per l’Ajuntament de Berga.

La llista de suport intangibles és llarga: des dels subscriptors de la revista i els anunciants —la publicitat és un important suport econòmic— fins als col·laboradors que escriuen, ens ajuden a la distribució i la gestió de l’entitat. També i molt especialment l’Ajuntament de Berga que fa possible que tinguem un espai de treball i d’arxiu.

Els membres de l’Àmbit de Recerques del Berguedà sovintegem congressos, jornades i seminaris, els membres de l’Àmbit de Recerques del Berguedà; som fidels assistents i coorganitzadors de les Trobades Culturals Pirinenques, orgullosos de formar part de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, i defensors dels projectes comuns que ens proposen.

Rosa Serra Rotés