Fotografia: Xalet Dalmau Casademont

Anys: 50 del segle xx

lloc: Sant Antoni de Calonge (Baix Empordà)

Fons: Família Saguer Puig

A Sant Antoni de Calonge es va construir el 1925 una casa d’estil colonial a primera línia de mar, propietat de la família gironina Dalmau Casademont, la qual no era aliena a la població, ja que eren fills del mestre i editor Josep Dalmau Carles (1857-1928), oriünd de les Gavarres.

A finals del segle xix i principis del xx, es viuen un esplèndids anys per a la gent de negocis, cosa que es reflecteix en el seu benestar i estil de vida, sobretot la dels seus fills. Comencen a tenir la necessitat de sortir de la ciutat i anar cap a altres indrets del territori català més idíl·lics, com la Costa Brava.

A Sant Antoni aquest turisme pioner era minoritari i elitista, molts procedien de Girona, com els mateixos Dalmau Casademont, però també n’hi havia d’altres llocs.

De manera molt discreta, ara fa gairebé un segle, va haver-hi un canvi de paradigma en l’ús del territori, es construeixen cases, no per viure-hi tot l’any, sinó per passar-hi els estius. Aquests pobles costaners tenien una fesomia molt diferent a la d’avui, Sant Antoni era un poble d’uns 800 habitants, immers en el món dels tapers.

Aquest primer turisme va perdurar fins a mitjans del segle xx, només es va interrompre per la Guerra Civil espanyola. Finals dels quaranta i principis dels cinquanta van marcar un abans i un després en la història del turisme. Aquests esporàdics visitants no havien alterat gaire el tarannà de les poblacions autòctones.

Realment, el canvi vindria en la dècada de 1956-65, quan es creen els fonaments de la Costa Brava que tots avui coneixem; es formulen les directrius que aniran portant canvis en el territori i en la manera de viure-hi. En el 1956 apareix la Ley del Suelo, al mateix temps es va configurant l’Estat del benestar, moltes empreses passen a pagar les vacances als treballadors, i comença a proliferar la visita d’estrangers.

A l’any 1959 coincidiren l’obertura de l’economia espanyola a través del Pla Nacional d’Estabilització amb l’aprovació del primer Pla General d’Ordenació Municipal el qual comprenia Palamós i només el nucli veí de Sant Antoni, deixant Calonge i les incipients urbanitzacions al marge. A partir d’aquí es va anar planificant la primera línia de mar amb la configuració, de manera discontínua, dels perfils arquitectònics més colossals amb convivència amb horts tradicionals, solars i antigues edificacions. Gran part d’aquestes noves construccions varen servir per donar resposta a les necessitats dels estiuejants, convertint-se en pisos de lloguer o en segones residències, i és on apareixen alguns dels primers hotels i restaurants.

Malauradament, el xalet Dalmau Casademont es va enderrocar als anys seixanta i en el seu lloc es va construir un nou edifici de gran alçada amb divisió horitzontal, permès pel nou Pla General d’Ordenació Municipal de 1970, el qual passà a regular l’urbanisme tan de Calonge com de Sant Antoni. Malgrat tot, aquest emblemàtic símbol resta immortalitzat en els àlbums de fotos dels escolars de llavors i, en conseqüència, en la memòria col·lectiva de molts.

Esther Loaisa Dalmau

Ateneu Popular de Calonge i Sant Antoni