Centres d’estudi, universitats i innovació

En els darrers anys la UAB ha augmentat la col·laboració amb els Centres d’Estudis

Des de la universitat

Centres d’estudi, universitats i innovació
Centres d’estudi, universitats i innovació

En el número 39 d’aquesta mateixa revista Joan Busqueta escrivia sobre la necessitat que els Centres d’Estudi, com a petites comunitats arrelades al territori, fessin xarxa i fossin elements de millora de la comprensió sociocultural del territori. Els Centres, amb la seva activitat cultural de recerca i de difusió del Patrimoni Cultural, són i han de ser ens que afavoreixin la comprensió de la diversitat i la responsabilitat ciutadana.

A partir d’aquí el concepte de Centre d’Estudi l’hem de repensar com una eina per afrontar i acompanyar aquesta nova situació social, on la ciutadania cada cop participa més en la presa de decisions i es mostra més confiada en les seva pròpia capacitat com a motor de canvi. Hem de repensar-los com a actors importants en l’àmbit de la innovació social, no només garants de la recerca i la difusió locals, sinó peça clau en la implantació de les millores i els canvis que ens han de fer una societat més justa, cohesionada i desenvolupada, econòmicament i socialment.

Hem d’esdevenir pols d’innovació territorial en el nostre àmbit

Per això hem d’esdevenir pols d’innovació territorial en el nostre àmbit a partir de la introducció de petits canvis, ja sigui en els mètodes de treball com en els d’organitzar o en les relacions que establim amb els agents del territori. En aquest sentit no hauríem de perdre de vista el model d’innovació de la quàdruple hèlix que s’està mostrant com un model efectiu per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. En aquest model d’innovació les administracions, centres de recerca, empreses i ciutadania actuen de forma col·laborativa per tal d’afrontar els reptes socials i trobar solucions innovadores.

Des de la Universitat Autònoma de Barcelona ja fa uns anys que estem treballant en la implementació d’un ecosistema d’innovació que ens permeti treballar de forma més eficient amb el territori en diferents àmbits, un d’ells el del Patrimoni Cultural. Un d’aquests instruments d’innovació han estat les Comunitats de Recerca Estratègica (CORE) que definim com clústers d’innovació territorial que faciliten la col·laboració amb els agents del territori per tal de generar projectes innovadors i transformadors. Aquesta agrupació d’instituts i grups de recerca, administracions, empreses i associacions ciutadanes, s’ha mostrat com una eina efectiva per a la detecció de sinergies, el desenvolupament de projectes i l’alineació amb les polítiques estratègiques en àmbit europeu.

Com a part d’aquest procés d’innovació s’estan produint petits canvis en la relació entre la universitat i els Centres d’Estudi, agents de canvi que agrupen aquella ciutadania interessada en l’estudi, la preservació la difusió del patrimoni local. En el cas de la UAB, en els darrers anys ha augmentat la col·laboració amb els Centres d’Estudis, a través de la creació de projectes conjunts, l’increment de la participació dels Grups de Recerca universitaris en projectes impulsats pels Centres d’Estudi o a l’inrevés, i l’augment de la participació d’alumnes universitaris en pràctiques en els Centres.

En aquest sentit cal destacar la iniciativa del Curs d’Història del Vallès que des del 2014 organitza conjuntament la UAB amb els Centres d’Estudi del Vallès, el suport de l’IRMU i el Departament d’Ensenyament. En aquests cursos es pretén apropar les novetats de la recerca local, generada des dels Centres d’Estudi, a la ciutadania i sobretot al professorat de secundària i universitari, a través del reconeixement acadèmic del Pla de formació del Departament d’Ensenyament i de la seva publicació en obert el Dipòsit Digital de Documents de la UAB. Les temàtiques també han resultat diverses, fruit de la col·laboració i de la presa de decisions conjunta entre els Centres d’Estudi vallesans.

També cal destacar el paper de la Universitat en l’inventari del Patrimoni Immaterial del Vallès, impulsat des de la Fundació Bosch i Cardellach i el Centre d’Estudis de Granollers, que pretén identificar i difondre els elements de patrimoni immaterial dels dos vallesos per tal de preservar-lo i analitzar-lo. En aquest sentit la participació del Departament d’Antropologia Social i Cultural de la UAB i en concret de la Xarxa d’Interès en el Patrimoni Etnològic ha estat cabdal per a la seva posada en marxa.

Un altre dels projectes que s’estan duent a terme amb la col·laboració de la universitat i els Centres d’Estudi, depassa l’àmbit territorial vallesà, on la UAB és el centre de referència. El projecte Pobles Abandonats, del que trobareu més informació en el número 37 d’aquesta revista, és un clar exemple d’aplicació del model de la quàdruple hèlix (de fet quíntuple, atès que un dels eixos considerats és el mediambiental), on la UAB, la CCEPC i l’ IRMU col·laboren de forma efectiva per tal d’inventariar, analitzar i proposar solucions al repte del despoblament del territori de parla catalana.

Així doncs a través de la introducció de petits canvis els Centres d’Estudi podem anar influint en la nostra missió de transformació i millora social a partir de la col·laboració efectiva amb els agents del territori. Empoderem-los també i prenguem consciència d’aquesta capacitat.

 

Oriol Vicente i Campos
Coordinador de la CORE en Patrimoni Cultural de la UAB
Director del Centre d’Estudis de Castellar del Vallès – Arxiu d’Història