«La cultura oral dels paisatges culturals agraris de l’Euroregió Pirineus Mediterrània» és un projecte de la Euroregió Pirineus Mediterrània(convocatòria 2018) que s’inicià al maig de 2019 i finalitzarà al primer trimestre del 2021. Amb el projecte volem documentar, posar en valor i donar a conèixer els elements immaterials lligats als processos de transformació paisatgística que han derivat dels canvis en l’agricultura i els processos productius.

El projecte està coordinat pel Consell Insular de Mallorca i hi participen l’Institut Ramon Muntaner i l’entitat Prioritat per Catalunya i «Le Saloir», vinculat a la mairie de Roquefort-sur-Soulzon, per part d’Occitània.

El projecte pretén documentar, posar en valor i donar a conèixer els elements immaterials lligats als processos de transformació paisatgística que han derivat dels canvis de l’agricultura i els processos productius i recuperar la memòria a partir dels testimonis orals. La recollida de la informació es realitzarà sobre la base de la metodologia dels diferents inventaris de patrimoni cultural immaterial que s’estan realitzant i que se fonamenta en l’Inventari de Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre que va ser impulsat per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i en què també van participar l’Institut Ramon Muntaner i el Museu de les Terres de l’Ebre entre el 2015 i el 2017. La informació recollida serà transferida de nou a la comunitat a través de materials expositius que seran el resultat del treball en col·laboració dels agents participants.

Els paisatges culturals agraris són aquells que han anat esculpint-se i transformant-se però sempre mantenint la petjada agrària viva.

La UNESCO dins la Convenció per a la protecció, la conservació i la promoció d’aquest patrimoni comú aprovada l’any 1972 inclou la categoria de paisatge cultural i la defineix com aquells paisatges que reflecteixen la interacció entre l’activitat humana i un espai físic que no només la suporta sinó que, en certa manera, la condiciona i la integra. Es tracta de paisatges que són testimonis d’una tradició cultural i representen un exemple eminent d’ocupació del territori.

Els paisatges culturals agraris són aquells que han anat esculpint-se i transformant-se però sempre mantenint la petjada agrària viva.

Els objectius de la recerca es poden concretar en quatre idees: recuperar la memòria oral, comunicar i difondre els elements que configuren el patrimoni cultural i immaterial de l’Euroregió, cooperar i treballar en xarxa a nivell local i euroregional i promoure la reflexió sobre el paper del patrimoni cultural immaterial com a motor de desenvolupament local sostenible i de cohesió social.

En el cas de Palma la recerca se centrarà entorn a la memòria relacionada als Molins d’extracció d’aigua del Pla de Sant Jordi; en el cas de Catalunya se centrarà en el paisatge agrícola del Priorat i es vincularà a la candidatura Montsant-Priorat-Siurana per entrar a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO en la categoria de paisatges culturals. El paisatge proposat il·lustra la mil·lenària i continua interacció entre l’home i la natura, i l’evolució del paisatge i la societat al voltant de l’explotació agrícola al Mediterrani; i en el cas d’Occitània se centrarà en el recorregut que les «cabanières» realitzaven per poder efectuar la seva tasca vinculada a la producció del formatge Roquefort i en la transformació d’aquest paisatge.

El maig de 2019 va tenir lloc la primera reunió interna i jornada tècnica del projecte a Palma. Els socis del projecte van exposar les característiques dels diferents paisatges triats, van decidir la metodologia que s’empraria per al projecte, van establir el pla de treball i van avançar en relació a la imatge del projecte. També es va concretar la creació de la pàgina web https://copcade.conselldemallorca.cat/. La jornada tècnica, oberta al públic, va comptar amb la presentació de les diferents entitats participants i els paisatges seleccionats; amb la conferència «Patrimoni immaterial, paisatge i memòria col·lectiva» a càrrec del Dr. Andreu Ramis i la conferencia «El Pla de Sant Jordi i la seva transformació» a càrrec del Dr. Vicenç M. Rosselló Verger.

Els mesos següents les entitats van treballar en la selecció dels oficis seleccionats i en la realització de les entrevistes.

Tot i que el mes de març estava prevista la segona reunió i visita tècnica, en aquest cas a Le Saloir, la pandèmia ho va fer impossible i la següent reunió de treball es va fer per videoconferència. En aquesta reunió es va avançar en l’estructura de l’exposició, ja que l’objectiu final del projecte és posar a disposició dels investigadors les entrevistes realitzades i produir una exposició conjunta que podran fer itinerar cadascuna de les entitats.

La darrera jornada tècnica tindrà lloc el febrer de 2021 al Priorat, moment en què es presentarà l’exposició, i on es tancarà el projecte.

El paisatge de Catalunya- El Priorat.

En el moment en que el Consell Insular de Mallorca es va posar en contacte amb l’Institut Ramon Muntaner per convidar-lo a participar en el projecte, el Priorat, de la ma de Prioritat (https://prioritat.org/), es trobava immers en el projecte de candidatura del Priorat paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. Per aquest motiu des de l’IRMU, i d’acord amb la Direcció General de Cultura Popular i associacionisme cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va semblar que seria molt interessant sumar sinergies amb aquest projecte i per tant triar aquest paisatge, ja que parteix d’un plantejament que se centra en la identificació dels valors d’aquest paisatge agrícola i del reconeixement dels seus components patrimonials, per tal de bastir, amb aquests fonaments, un model territorial que faci d’aquests valors l’instrument que contribueixi a generar propostes de futur per a encarar les problemàtiques evidents dels paisatges com aquests.

En aquest procés d’identificació dels valors i en l’àmbit del patrimoni immaterial, la transmissió oral dels coneixements esdevé un element primordial. I en aquesta transmissió, el paper dels oficis vinculats amb l’activitat agrària és cabdal.

El paisatge cultural agrícola del Priorat es caracteritza pel seu mosaic que li confereix una diversitat i una complexitat que li són indestriables i que es evident en els diferents agents que el configuren: geologia, patrimoni immaterial, orografia, climatologia, història agrària, costums, tradicions, oficis i sabers. La diversitat i la complexitat com a garantia de pervivència d’una cultura mil·lenària que representa a la vegada un instrument indiscutible a l’hora de fer front al repte que la sostenibilitat dels models agraris ens planteja.

Es tracta, doncs, d’un enfocament que vol ser tant una recerca sobre oficis que poden desaparèixer, com una aposta per la revisió d’aquestes pràctiques en un context canviant i amb noves propostes que maridin tradició i innovació.

Per al projecte s’ha triat una selecció d’oficis representativa i diversa sobre la base de diferents paràmetres: diferents pobles, diferents edats i representació d’homes i dones, entre d’altres.

Cal dir que al Priorat, de manera directa o indirecta, l’activitat agrícola concerneix a la gran majoria dels seus habitants. A més dels pagesos que la tenen com a activitat principal, hi ha tota una gradació en aquesta relació amb el conreu de la terra. Una gradació que implica que moltes persones amb oficis diversos tenen també activitat agrària a petita escala, com una altra mena de mosaic que replica el que ja hem descrit. Això vol dir que els oficis que hem triat per a les entrevistes per a aquest treball, tot i estar relacionades amb l’activitat agrària de manera indiscutible, les desenvolupen persones que al seu torn, amb gradacions diferents, tots fan de pagesos,

Les persones entrevistades per a aquest treball han estat:

• Manel Sales. Canyissarire. Els Guiamets (Priorat) 56 anys
• Josep Maria Massip. Margener. La Vilella Alta (Priorat) 74 anys
• Alba Porqueres. Llauradora. Poboleda (Priorat) 34 anys
• Emili Arborés. Baster. Falset (Priorat) 70 anys
• Carme Simó. Pagesa. Bellmunt del Priorat (Priorat) 76 anys
• Joan Vaqué. Palmer. La Vilella Baixa (Priorat) 52 anys

També s’han triat tres oficis que són a la base d’un model agrari que es caracteritza, tant en l’àmbit del treball a la terra i la producció d’aliments com en el de la conservació i elaboració, per criteris d’aprofitament i economia de recursos. Podria sobtar en aquesta tria la figura del palmer, palmer de palma blanca, és a dir de palmes i palmons. Aquest ofici artesà ens vincula a un patrimoni immaterials viu encara, amb fort arrelament, però també amb un evident risc de desaparició. Per aquestes raons hem considerat oportú de recollir-lo en aquesta tria.

Un petit mosaic, doncs, de sabers que han estat cabdals i que encara poden ser-ho, conèixer-los, en tot cas és, un pas indispensable cap a la manera de fer-ho possible.

El pressupost del projecte és de 27.000 €, 15.000 dels quals els aporta la Euroregió Pirineus Mediterrània, mentre que els 12.000 restants seran finançats pels tres socis, a raó de 4.000 € per entitat.

M. Carme Jiménez Fernández
Directora de l’Institut Ramon Muntaner