El 18 de desembre, després de diversos endarreriments, la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià (FedinesPV) finalment pogué inaugurar l’exposició Patrimoni contra les cordes en un acte al Castell d’Alaquàs (l’Horta Sud), amb la presència de molts representants dels centres d’estudis i d’autoritats locals i autonòmiques. Prèviament, en el marc del Recercat, una presentació i una visita digital van servir per a fer-ne un primer tast. Així, després de quasi dos anys de feina, l’exposició ja està preparada per a recórrer les comarques i localitats del País Valencià.

Una xicoteta crònica de la inauguració

L’exposició Patrimoni contra les cordes s’inaugurà el desembre passat en el Castell d’Alaquàs —joia arquitectònica del renaixement— en un acte reivindicatiu del patrimoni i, alhora, de germanor dels centres d’estudis del País Valencià. La majestuosa sala de la Xemeneia s’omplí de gom a gom per a l’ocasió, que també va servir per presentar el tercer número de la revista Bastida.

Tot i que l’aforament estava limitat a causa de les normes sanitàries, prop d’una cinquantena de persones pogueren seguir els parlaments en directe, que foren presentats per Ezequiel Castellano, representant del Centro de Estudios La Serranía en la Junta Directiva de la FedinesPV, qui exercí de conductor de l’acte i donà la benvinguda i la paraula als i les ponents.

En l’apartat institucional, prengueren la paraula l’alcalde d’Alaquàs Toni Saura i Vicent Moreno, subdirector general del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports. El primer recordà la importància de mantindre viu el patrimoni i d’aconseguir que la ciutadania se’ls faça propi, de manera que se n’impedisca la degradació o desaparició. Posà com a exemple el mateix Castell d’Alaquàs, que hui en dia és un centre neuràlgic de l’activitat cultural, educativa i social del municipi. El segon va insistir en la important tasca que realitzen els centres locals i comarcals. Va remarcar que les persones que en formen part són sovint persones cabdals i centrals en els respectius municipis i comarques, i que compten amb un important reconeixement social gràcies a la constant implicació en els problemes locals.

Per la part dels centres d’estudis, Rosa Dasí, presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, emplaçà els centres d’estudis a ajuntar esforços i a coordinar-se per a continuar creixent i per a donar més força a les reivindicacions pròpies i dels territoris. Mentre que Alfred Ramos, president de l’Institut d’Estudis de l’Horta Sud, demanà que les institucions públiques donaren un major suport als centres d’estudis locals i comarcals, i posà com a model a seguir l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).

Per últim, el president de la Federació d’Instituts d’Estudis del PV Josep V. Frechina va definir l’exposició com un punt d’arribada i com un punt de partida alhora. Un punt d’arribada perquè és el resultat de molts esforços i d’uns principis que es va plantejar la FedinesPV en els seus orígens; un punt de partida, perquè no només començarà a recórrer les comarques i els municipis valencians, sinó perquè també ha de suposar un salt qualitatiu en la vertebració i organització dels centres d’estudis i de la capacitat d’acció d’aquests. Josep V. Frechina recordà que, sovint, són els centres d’estudis els primers en assenyalar aquells elements que es troben en perill de desaparició, i que, en ser assenyalats, esdevenen patrimoni pròpiament i són subjectes a la protecció i el reconeixement socials.

Difondre el patrimoni i reivindicar els centres d’estudis

L’exposició Patrimoni contra les cordes es planteja amb diversos objectius. En primer lloc, per donar a conèixer —i, per tant, per fer-ne denúncia pública— d’alguns dels elements patrimonials que estan més amenaçats al País Valencià; en segon lloc, ha de servir per a difondre i reivindicar la feina dels centres d’estudis locals i comarcals i, per extensió, de la FedinesPV; i, en tercer lloc, l’exposició ha de ser també un element de cohesió d’aquests centres i de vertebració territorial, en la mesura que el contingut puga transmetre un missatge unitari al conjunt de la societat. Així, en última instància, l’elaboració de l’exposició ha de servir per a establir un full de ruta o una proposta conjunta de treball dels centres d’estudis locals i comarcals per a protegir el patrimoni amenaçat, que interpel·le tant el públic com les administracions.

El patrimoni, doncs, no existeix per se, no apareix ungit d’un valor inapel·lable, no posseeix una essència que ens habilita per discernir-lo fins i tot a contracor. No és un punt de partida, sinó un punt d'arribada

Així, fins al moment, l’exposició ha comptat amb la participació de dotze centres d’estudis del PV. Aquests són: el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics (CAEHA), l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, el Centro d’Estudios Requenenses (CER), el Centro de Estudios La Serranía (CELS), el Centre d’Estudis del Maestrat (CEM), l’Associació Cultural Centelles i Riusech (d’Oliva, a la Safor), el Instituto de Estudios Comarcales de la Hoya de Buñol-Chiva, el Instituto Cultural y de Estudios del Rincón de Ademuz (ICERA), l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA), la Asociación Cultural Las Alcublas i la Asociación Cultural Serratilla (d’Utiel, a la Plana de Utiel-Requena).

Cadascun d’aquest centres compta amb un plafó propi on hi apareixen dos elements patrimonials, que poden ser naturals, materials o immaterials. Així, entre els exemples de patrimoni immoble que podem trobar a l’exposició, hi ha les vivendes obreres d’Alcoi, el Castell del Real d’Olocau, les ceberes de l’Horta o el conjunt històric de Castielfabib; entre el patrimoni immaterial, hi trobem la Fiesta de las Mayoralesas de San Joaquín, a Las Alcublas, l’elaboració artesana de l’alajú, dolç típic d’Utiel o les Relaciones de moros y cristianos de Campo Arcís, a Requena; entre el patrimoni natural, el jaciment de petjades de vertebrats del Triàsic Superior (a Cortes de Pallars, de la Vall de Cofrents-Aiora) o la xarxa fluvial de la Vall d’Albaida. Aquests són només alguns dels exemples del variat patrimoni recollit a l’exposició i que, alhora, posen de manifest l’abast de les amenaces que planen sobre el territori.

Per unificar el contingut i facilitar la identificació, s’hi recullen algunes dades bàsiques de tots aquests elements patrimonials, com ara la cronologia o les figures de protecció, si les tenen, i s’hi fa una xicoteta descripció que permet conèixer i entendre la vàlua de cadascun d’ells.

Cal dir que el format de l’exposició és obert, amb la idea que poc a poc s’hi puguen anar incorporant nous plafons d’altres centres d’estudis o entitats que hi vulguen col·laborar. De fet, el catàleg està pensat perquè es puga ampliar amb la incorporació de nous elements, si fora necessari.

Col·laboracions i comissariat

Des d’un primer moment, l’exposició es concebé seguint el model d’altres exposicions organitzades per l’IRMU i la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, com ara «Patrimoni oblidat, memòria literària». L’ajuda i l’assessorament d’aquestes entitats ha sigut fonamental a l’hora de concebre l’exposició i planificar-ne la confecció.

Per altra banda, la selecció final i la supervisió dels textos han estat realitzats per un comissariat d’especialistes, que l’han format Joan Mateu, geògraf i professor de la Universitat de València (UV), Joan Domínguez, filòleg i membre de l’Instituto de Estudios Comarcales de la Hoya de Buñol-Chiva, Elena Espuny, tècnica de projectes de l’IRMU, Josep Vicent Frechina i Andreu, president de la FedinesPV i Francesc Aracil i Pérez, membre de l’Institut d’Estudis Gauradamarencs i vicepresident de la FedinesPV. Per altra banda, Helena Olcina, de l’estudi Fàbrikagràfika.com se n’ha encarregat del disseny.

Text i fotografies: Andreu Ginés i Sànchez. Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià

Patrimoni contra les cordes. Presentació de l’exposició

Ja fa molt de temps que les ciències socials ens advertiren que el patrimoni és una construcció sociocultural: el fruit d’una operació de negociació i consens col·lectius que atorga una plusvàlua especial a elements materials o immaterials per intentar sostraure’ls de la fugacitat del temps i la feblesa de la memòria.

El patrimoni, doncs, no existeix per se, no apareix ungit d’un valor inapel·lable, no posseeix una essència que ens habilita per discernir-lo fins i tot a contracor. No és un punt de partida, sinó un punt d'arribada: la conseqüència d’un intricat camí de retrobament amb el passat, rehabilitació en el present i desig de projecció en el futur.

Una de les grans aportacions dels instituts d'estudis locals i comarcals ha estat, sense cap mena de dubte, la construcció de patrimoni: un tossut afany per mantindre sanes i estàlvies les connexions històriques que ens permeten entendre qui som i ens ajuden a planificar què volem ser. Una dilatada trajectòria de denúncia, reivindicació, divulgació i proselitisme que arriba fins avui.

Molts dels elements que recull aquesta exposició encara no es poden considerar patrimonials: justament, un dels objectius que l’empeny és convertir-los-hi. Molts altres ja ho haurien de ser, però la desídia institucional n’ha ajornat la cura sine die i ara es troben en un estat d'extrema vulnerabilitat. Tots ells, però, representen fragments inestimables del nostre passat que reclamen una acció urgent i definitiva. Valguen aquests panells com el nostre més ferm i neguitós esperó.

Josep V. Frechina, president de la Federació d'Instituts d'Estudis del PV