El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), entenent que el seu àmbit de treball no ha de limitar-se únicament i exclusiva als objectes científics, tècnics i industrials que configuren les seves col·leccions (elements mobles), i havent inclòs ja des de fa anys els elements immobles (edificis, construccions i obra civil) en el conjunt del patrimoni de la societat industrial, proposa, des de fa dos anys, fer un nou pas endavant: la creació i posada en marxa del projecte Museu al Carrer. Es tracta d’un projecte agosarat i ampli de recerca, estudi, catalogació i divulgació dels elements del patrimoni de la societat industrial que no estan protegits ni han estat estudiats, ubicats fora dels museus, als carrers i paisatges de Catalunya. A través del projecte, el MNACTEC fa un salt endavant i situa les sales d’exposicions al carrer.

Aplegar fotografies i informació dels elements identificatius de la societat industrial (s. XIX - 1980) que es troben als carrers i els paisatges de Catalunya

Fins a mitjan segle xx no es va tenir en consideració el patrimoni industrial i tècnic com una part integrant del patrimoni cultural d’una societat. Progressivament els objectes industrials, científics i tècnics han deixat de ser considerats obsolets i vells, i han passat a tenir la consideració d’antics i patrimonials. S’ha alentit el procés de destrucció del món tecnològic industrial i s’ha iniciat un procés de sensibilització i identificació social amb el patrimoni coetani a l’època viscuda.

Patrimoni de la societat contemporània amb risc de desaparèixer

Els elements que inclou aquest projecte són tots aquells que, formant part d’un patrimoni social col·lectiu —el patrimoni de la societat contemporània—, no queden recollits, tractats, documentats, reconeguts, valorats ni protegits, però que, globalment, conserven un important valor social, col·lectiu, documental, identitari i testimonial d’una època i d’un moment. Són elements identificatius, visuals, paisatgístics, corporatius, etc., d’especial rellevància i significació social per a bona part de la població, ubicats en l’espai públic, i que han viscut un determinat moment social, tecnològic i cultural que està en procés de desaparició.

La iniciativa vol aplegar fotografies i informació dels elements identificatius de la societat industrial (s. xix - 1980) que es troben als carrers i els paisatges de Catalunya. Encara que conserven un important valor testimonial d’una època, molts d’aquests elements no estan documentats, valorats ni protegits, i alguns corren risc de desaparèixer.

Museu al carrer se centra en cinc paisatges: el transport i les comunicacions; la publicitat i la informació; el comerç; el lleure, i les ciències aplicades.

El paisatge del transport i les comunicacions

Des del segle xix, el traçat i les tecnologies de les carreteres i dels ferrocarrils han anat lligats a l’evolució industrial i social de l’època. Aquests nous sistemes de transport i comunicacions de mercaderies i de persones van configurar un paisatge singular. Amb la modernització dels sistemes de transport i comunicació a finals del segle xx, aquest paisatge és present encara, però en desús i en vies de desaparició.

El paisatge del transport i les comunicacions de Museu al Carrer recull elements com antics traçats de carreteres, els rètols de senyalització, les fites, les caselles de peons caminers o antics elements ferroviaris.

El paisatge de la publicitat i la informació

La producció industrial va comportar el desenvolupament de la publicitat i de la marca de cada empresa. Encara perviuen als nostres carrers nombrosos elements de les primeres campanyes publicitàries i antics elements identificatius i de comunicació empresarial.

Museu al Carrer, dins del paisatge de la publicitat i la informació, aplega elements com anuncis publicitaris ceràmics, plaques corporatives, sistemes d’identificació gremial, rètols en façanes de fàbriques, plaques d’identificació de serveis públics, etc.

El paisatge del comerç

Amb la industrialització, es va passar d’una societat fonamentada en mercats i fires a una diversitat de botigues que oferien una gamma variada de productes. Aquest paisatge comercial singular de cada localitat ha anat desapareixent de forma ràpida en favor de nous sistemes comercials forans, uniformitzadors i impersonals.

El paisatge del comerç de Museu al Carrer vol recollir el testimoniatge dels comerços antics, centenaris i singulars, així com els vestigis gràfics de negocis ja desapareguts.

El paisatge del lleure

La societat industrial va comportar noves formes de regular i aprofitar el temps que les persones disposaven fora de l’àmbit industrial i productiu. Així, el temps de lleure va permetre l’aparició de diverses activitats: el cinema, activitats esportives, reunions en espais socials associatius, el plantejament de nous conceptes d’esbarjo com el turisme, etc.

Cada una d’aquestes activitats del temps de lleure de la societat industrial va deixar importants i destacats elements identificatius amb un alt valor patrimonial, cultural i social que ara Museu al Carrer s’encarrega de documentar, dins del paisatge del lleure. S’hi recullen testimonis d’antics cinemes i teatres, d’elements turístics ja desapareguts o ateneus, casinos i societats.

El paisatge de les ciències aplicades

Amb l’arribada de la industrialització, la necessitat d’aplicar coneixements científics a les necessitats pràctiques de la societat ens ha deixat diferents elements d’especial interès patrimonial encara visibles als nostres carrers i espais públics.

Dins del paisatge de les ciències aplicades, Museu al Carrer recull elements relacionats amb la geodèsia, la metrologia, la meteorologia, la hidrografia, així com altres elements científics i tecnològics. S’hi poden trobar elements com vèrtexs geodèsics, senyals altimètrics, plaques de crescudes de rius o cabines telefòniques.

Una crida a la participació ciutadana

El funcionament del Museu al Carrer es fonamenta en una àmplia participació social i ciutadana. A través del formulari de participació incorporat a la web www.mnactec.cat/museualcarrer o bé també a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #museualcarrer, totes les persones, institucions, administracions o entitats que vulguin participar en aquest treball col·laboratiu, que es construeix de forma progressiva gràcies a les aportacions de la ciutadania, poden presentar les seves propostes, facilitant la imatge i les dades imprescindibles del lloc on es localitza l’element susceptible d’incorporar-se a la recopilació. El MNACTEC s’encarrega, si cal, d’ampliar la informació proporcionada pels usuaris. A partir d’aquell moment l’element s’incorpora al web i a la base de dades de l’acció, es referencia, es georeferencia i es posa a disposició dels usuaris.

Tot el material recollit (actualment més de 1.300 elements amb la participació de més de 200 col·laboradors voluntaris) és consultable a través de la mateixa plataforma web, que actua com a repositori del projecte, amb visualitzacions dels elements segons l’àmbit o en un mapa, i amb la possibilitat de fer cerques per paraules clau, tema, municipi, etc. En el web també es publiquen articles sobre les singularitats d’alguns dels àmbits o elements del projecte com ara articles dedicats a les caselles dels peons «caminers», l’origen de la campanya publicitària del Nitrato de Chile, les plaques de senyalització altimètrica, l’origen i finalitat de l’arbrat de les antigues carreteres etc. i, el mateix projecte, organitza el concurs «La fotografia del mes» per seleccionar aquells elements més destacats en cadascun dels àmbits.

Jaume Perarnau i Llorens

Doctor en Història de la Tècnica

Director del MNACTEC