El Centre Picasso d’Horta de Sant Joan

El jove Picasso a Horta

per Elias Gaston

El museu

L’antic Hospital, edifici renaixentista actual seu del Centre Picasso
L’antic Hospital, edifici renaixentista actual seu del Centre Picasso

El Centre Picasso pretén homenatjar el pintor malagueny i mostrar els forts lligams que s’establiren entre ell i Horta, tant pel que fa a l’aspecte artístic com a l’afectiu, i que van generar una obra singular que reflecteix la profunda estimació vers Horta.

El projecte es va iniciar el 1977 amb la proposta i la indispensable ajuda de Palau i Fabre i es va inaugurar el 1992. Està situat en l’Antic Hospital, un edifici renaixentista de l’any 1575.

Què hi trobem?

Repartides en les tres plantes de l’edifici s’hi exposen més de 180 reproduccions facsímil de les obres realitzades a Horta durant les dues estades i també d’altres, que si bé fetes a Barcelona l’any 1903 i a París la primavera de 1909, hi fan referència: són les Evocacions d’Horta.

La planta baixa, els lligams afectius amb Horta

A la planta baixa s’expliquen els vincles afectius entre Picasso i el poble, on Manuel Pallarès, l’amic que el va portar a Horta, hi té molt a veure. A través de fotografies, objectes i frases de la conversa que van tenir una delegació de l’Ajuntament amb Picasso quan el van visitar l’any 1969, podem observar que el pintor malagueny sempre va dur Horta al cor.

 

Picasso adolescent

A la primera planta trobem les reproduccions de l’obra realitzada en la primera estada (juny 1898 - gener 1899).

Primera estada, 1898 – 1899

Al maig de 1898 Picasso torna de Madrid, on estava estudiant, malalt, en un estat físic i anímic deplorables. El seu amic d’Horta, Manuel Pallarès, el convida a passar l’estiu al poble. La família Picasso acceptà encantada la proposta.

Ho va expressar amb una frase críptica: «tot el que sé ho he après a Horta».

Al voltant de Sant Joan arriben a Horta. Fan vida a l’aire lliure i participen en les feines de pagès. Passen el mes d’agost als Ports, fent vida salvatge, dormint sota l’aixopluc d’una balma. Picasso recupera la salut i és feliç; ell mateix li ho explicà al seu amic Apollinaire: «les meves experiències més pures les vaig experimentar a una gran forest d’Espanya (Els Ports), on, a setze anys, m’hi vaig retirar a pintar». Picasso, lluny de la tutela artística de l’Acadèmia i del seu pare, al costat del seu gran amic, descobreix tot el potencial que duu dintre, és conscient de la seva genialitat. Ho va expressar amb una frase críptica: «tot el que sé ho he après a Horta».

Les obres d’aquesta primera estada tenen un caire encara acadèmic però de gran tendresa, molt relacionat amb l’estat d’ànim del jove aprenent de pintor que està recuperant la salut i la felicitat. En destaca un gran oli titulat Processó al Convent. Uns noranta dibuixos formen un gran catàleg d’oficis (pagès, fuster, llenyataire, treballadors del molí d’oli), retrats de nens i un bestiari on hi ha cabres dels Ports, gossos i un ase.

En aquesta mateixa planta podem veure les fotografies que Picasso va fer el 1909. La bassa, Santa Bàrbara i, molt important, fotos del seu taller a Horta que formen un extraordinari catàleg de l’obra realitzada en aquesta estada.

També hi ha les Evocacions d’Horta, realitzades a Barcelona el 1902; són unes aquarel·les tendres i optimistes enmig de la temàtica tràgica de l’època blava.

El cubisme

A la segona planta trobem les reproduccions realitzades en la segona estada (juny - setembre de 1909), en plena aventura cubista.

Segona estada, estiu de 1909. El cubisme geomètric

Hi predominen els retrats de Fernande, la seva companya, els paisatges d’Horta i dues natures mortes. En tres mesos l’evolució de l’obra és espectacular; s’inicia amb el cubisme geomètric (La fàbrica, La bassa) i acaba amb el cubisme analític (L’ampolla d’Anís del Mono, Dona nua sobre fons de muntanyes).

El més destacable d’aquesta segona estada és l’obsessió plàstica de Picasso per la muntanya de Santa Bàrbara. Es pot observar com al llarg d’aquests tres mesos es va produint la convergència de la representació de la muntanya amb els retrats de la seva companya, fins arribar a una fusió total en les dues obres titulades Dona nua sobre fons de muntanyes, on és impossible destriar el cos de Fernande dels replecs de la muntanya.

Retrats cubistes de Fernande Olivier

La visita de la segona planta es complementa amb les evocacions de 1909 realitzades a París. A la primavera, Picasso prepara el viatge a Horta, li venen records viscuts deu anys abans. Una gran aquarel·la recorda la representació teatral de Les temptacions de Sant Antoni, un espectacle molt popular que s’escenificava la vigília de Sant Antoni.

Només són reproduccions?

Com ja hem dit, al Centre Picasso s’exposen reproduccions facsímils de l’obra picassiana relacionada amb Horta. Quin valor tenen aquestes reproduccions davant l’exclusivitat de l’obra original?

En primer lloc, l’apropament a l’obra allà on va ser creada, en el mateix indret on es va inspirar el pintor. Després de visitar l’exposició, al sortir a l’exterior podem veure «l’original de l’original», és a dir, el paisatge abans de ser interpretat per l’artista. Museus de tot el món exposen les obres originals, però situades en una població lluny de l’indret on van ser realitzades, sobretot lluny del context original i del procés de creació de l’artista, que no només comprèn un espai físic i un entorn històric i social determinat, sinó també el seu estat anímic.

Per veure les obres originals caldria visitar 26 museus en 11 països. Altres obres pertanyen a col·leccions particulars inaccessibles. A més, aquestes obres es mostren aïllades al costat d’altres que corresponen a diferents moments creatius de l’artista. Al Centre Picasso es té molt present el context històric, plàstic i emocional que expliquen per què aquestes obres només poden haver estat concebudes a Horta.

En segon lloc, tenir totes les obres juntes i ordenades ens permet apreciar l’evolució creativa. En la segona estada, el pas del cubisme geomètric al cubisme analític, un espectacular progrés en només tres mesos.

El Centre no és una simple col·lecció d’obres de Picasso. Va molt més lluny de l’estètica artística. Volem apropar-nos a la intenció del pintor a través d’una proposta pedagògica. Per què el cubisme geomètric es desenvolupa precisament a Horta? Per què l’obsessió amb la muntanya de Santa Bàrbara? Volem respondre a aquestes preguntes. Tot això és el que ofereix el Centre Picasso: una experiència artística en contemplar unes obres extraordinàries i una experiència vivencial que permet comprendre per què Picasso es va enamorar d’Horta.

 

Elias Gaston Membrado

President del Centre Picasso