L’Espai Natural de Gallecs

Un espai rural protegit al Vallès

per Josep Alavedra Bosch

Geografies

Vista aèria de Gallecs
Vista aèria de Gallecs | Josep Alavedra

(Des de Mollet del Vallès) «Si del barri de Santa Rosa de darrere l’estació, o del pont sobre el Besòs, anéssim en avió fins a Gallecs, que és com dir anar-hi a vol d’ocell, el nostre esperit es sentiria envigorit per la transparència i harmonia d’aquest paisatge sense gaires accidents, tapís ingent teixit a mà pels homes que han sabut aprofitar els elements naturals per embellir la terra que els nodreix.»

Ferran Canyameres[1]

 

Gallecs és un espai protegit que abasta una superfície de 733,52 hectàrees, en el qual l’activitat principal és l’agrícola —535 hectàrees, un 75%—; amb masses boscoses —160 hectàrees, un 14%—; i la resta: edificis, horts recreatius, espais verds i més de trenta quilòmetres lineals de camins.[2] L’espai, situat a la plana del Vallès, entre la riera de Caldes i el riu Tenes —conca del Besòs—, està limitat per la serralada litoral i la prelitoral; i, enmig d’un entorn densament poblat, és actualment un dels pocs testimonis de la riquesa del paisatge de la comarca del Vallès. La riera de Caldes, la de Gallecs i la de Parets conformen i estructuren bàsicament aquest espai agrícola, del qual tenim referències mil·lenàries a través de la seva església, Santa Maria de Gallecs. Gallecs no va ser mai un terme jurisdiccional independent però ha estat, i és, un poble rural amb una forta identitat local, situat al bell mig del Vallès, a la frontera de les dues comarques administratives.[3]

Gallecs des del camí de Sant Valerià. Foto: Josep Alavedra

Santa Maria de Gallecs, centre de la comunitat pagesa medieval

A l’any 904, Santa Maria de Gallecs ja s’anomenava en la consagració de l’església de Sant Esteve de Parets del Vallès —més endavant Gallecs s’esmenta diverses vegades en donacions fetes al monestir de Sant Cugat del Vallès— i a partir de 1008 ja la tenim documentada. Ara bé, l’església mencionada al 904 no és l’edifici l’actual —romànica del segle XII— sinó segurament una altra; així ho permeten pensar restes de mosaics paleocristians trobats al subsol. Aquesta església romànica —amb vestigis preromànics i paleocristians— del segle XII, restaurada a final de la dècada de 1960, era el centre de la comunitat pagesa medieval de Gallecs. Un poblament de masos dispersos al voltant de l’església parroquial. Efectivament, a l’entorn de Santa Maria de Gallecs s’estructurava un nucli poblacional, d’origen medieval,[4] el qual es trobava en la llera del torrent de Gallecs o del Caganell i entre les carenes dites de Can Traïdor i del camí de Palaudàries. A partir del segle XV, la parròquia es va convertir en sufragània de la de Sant Genís de Plegamans i posteriorment de Mollet. Gallecs, Mollet i Parets, des de 1385 formaven part d’un mateix municipi i constituïen una universitat comuna, la qual es reunia sota el roure que hi havia prop de la masia de Can Ros. Al segle XIX, Gallecs fou agregat definitivament a Mollet.

Així, doncs, fins a la dècada de 1970, amb el nom de Gallecs era conegut el nucli rural articulat entorn a l’església de Santa Maria que esmentàvem més amunt.[5] Ara bé, en aquella dècada la confluència d’interessos urbanístics i polítics va delimitar una Actuació Urbanística Urgent (ACTUR) que no solament abastava el poble de Gallecs sinó també un conjunt de masies i terrenys de diversos municipis: Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Lliçà de Vall, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda, Montcada i Reixac i Lliçà d’Amunt. En total 1.500 hectàrees. Començava l’expropiació de terres, en les quals es preveia la construcció d’una ciutat de 130.000 habitants —el projecte volia crear una ciutat satèl·lit per descongestionar l’anomenada Àrea Metropolitana de Barcelona— però l’acció de pagesos que hi vivien, moviments veïnals i ecologistes a partir de 1977, juntament amb l’ocupació de masies dels anys vuitanta i altres accions, va frenar el projecte de construcció d’aquesta nova ciutat i aconseguí, anys més tard, la protecció de l’espai. Per tant, quan avui en dia parlem de Gallecs, estem parlant de l’antic nucli poblacional i la zona afectada per l’ACTUR, i fins i tot d’algunes masies de diferents municipis que s’identifiquen amb aquest espai.

Església de Santa Maria de Gallecs. Foto: Josep Alavedra

Un espai protegit i representatiu de la plana vallesana

Des de l’any 2009, Gallecs forma part del PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural), el qual estableix la xarxa d’espais protegits a Catalunya amb l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, hàbitats i ecosistemes més ben conservats. Amb aquesta inclusió s’acabaven quaranta anys de lluites pel reconeixement i protecció d’aquest espai considerat un dels més representatius i característics de la plana del Vallès. L’espai està gestionat des del 2006 pel Consorci del Parc de l’Espai d’Interès Natural de Gallecs, del qual formen part: el Departament de Territori i Sostenibilitat, l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de: Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac. La finalitat és protegir la fauna i la flora pròpia d’aquest espai, en el qual l’activitat principal, com assenyalàvem més amunt, és l’agricultura —amb clapes de bosc i bosquina— però amb un elevat interès ornitològic: lloc de pas i parada de molts ocells. És un lloc on predomina el bosc mediterrani, com el bosc de can Mulà o can Veire, el de la Torre d’en Malla, Can Jornet o can Torrents; també hi predominen els arbustos al sotabosc, i als aiguamolls de can Salvi podem observar espècies de flora aquàtica.

Projecte agroecològic

Tanmateix, el model de gestió de Gallecs —com ens explica Gemma Safont, gerent del Consorci— «ha estat posar en valor aquest espai mitjançant l’agroecologia per tal d’aconseguir un equilibri entre l’activitat agrària, el medi natural i l’ús públic. D’aquesta manera, l’agricultura ecològica, respectuosa amb el medi ambient, fomentaria la qualitat dels aliments, el comerç de proximitat, la incorporació de joves agricultors així com l’associacionisme agrari». En aquest sentit, s’estan conreant fins a quaranta varietats locals i tradicionals. Els cultius de secà extensius són els dominants: blats antics, com l’espelta petita, el blat de cor, la xeixa, el florence-aurore, entre d’altres; del seu gra se’n fa farina, pa, pasta i galetes i la cervesa TOC d’espelta. Tanmateix, cal esmentar les lleguminoses: mongeta del ganxet, el cigró menut i la llentia pardina. Pel que fa als cultius de regadiu es fan hortalisses i verdures ecològiques de temporada, entre altres la col de galàpet, l’albergínia blanca, el bròquil de Santa Teresa, el tomàquet rosa ple i el cor de bou. I, clar, mongetes del ganxet (baluard slowfood), del carai, de la neu, la paretana i l’or i plata, entre d’altres. Tots els productes ecològics fets a Gallecs i certificats pel Consell Català de Producció Agrària Ecològica —es comercialitzen amb el segell de Producte de Gallecs ecològic i de proximitat— es poden trobar a la seva agrobotiga, gestionada pels mateixos pagesos. Una de les principals línies de comercialització s’adreça als menjadors escolars; en aquests moments Gallecs serveix hortalisses de temporada, llegums, cereals i pa a catorze escoles. Tanmateix, amb els excedents de l’horta s’elaboren melmelades, cremes, conserves i llegums cuits a l’obrador de Gallecs. L’aprofitament dels aliments va lligat a la utilització d’energies netes, amb la recuperació d’elements del paisatge de Gallecs com ara els molins de vent —extreure aigua dels pous i regar camps— que trobem a can Salvi, can Vila i can Cruz.

Mongeta del ganxet. Foto: Josep Alavedra

La innovació, la recerca i la transferència del coneixement també són presents a Gallecs. Es treballa conjuntament la recerca amb la Universitat de Barcelona i també amb la Fundació Mas Badia per a la recuperació del blat Montjuïc, un referent a la comarca del Vallès. Tot això ha permès la instauració de noves pageses i elaboradores a l’Espai: farines, ous, verdures, blats antics, galetes, i altres, elaborades amb el segell ecològic i que fomenten l’economia local. Amb tot, a més a més del valor ecològic de l’espai i com dèiem al començament, Gallecs és una mostra de com era el Vallès abans de la seva industrialització.

Can Jornet. Foto: Josep Alavedra

Un patrimoni al Vallès

A més de l’església romànica de Santa Maria de Gallecs, amb vestigis preromànics i paleocristians, que esmentàvem a l’inici d’aquest escrit, a l’espai de Gallecs ens trobem amb un important conjunt d’edificacions: les masies (veure Mapa I, al final). La Torre d’en Malla, una masia fortificada —protegida com a bé d’interès local— amb dues torres fortificades, de la qual tenim referència des del segle X i avui en dia seu d’una explotació agrícola. Can Jornet, d’origen medieval, construïda durant el segle XIV i amb diverses reformes al llarg dels segles, en la qual destaca la galeria formada per nou finestres amb arc de mig punt. Al segle XIX, Pablo Jornet, propietari arruïnat de can Jornet, va construir can Jornet Xic —el nom de Xic li ve d’en Josep Torras, un home molt baix que hom l’anomenava «xic». Actualment és la seu del Consorci de Gallecs. Can Mulà, també d’origen medieval, segles X-XI. Se la coneixia com Mas Cort i és mencionada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. A partir del segle XVIII se l’anomena Mulà. Ca l’Antic, també coneguda com can Fornaguera, té l’estructura tradicional de tres naus, planta baixa, pis i golfes. Can Cruz, una finca molt gran, que incloïa les actuals can Salvi, can Jornet i can Jornet Xic. I can Vila, can Maiol, can Banús, entre d’altres.

Torre d’en Malla. Foto: Josep Alavedra

Així doncs, Gallecs, amb els seus camps de conreu i boscos, flora, aus, camins, masies —can Jornet, can Mulà, can Jornet de Parets, can Vila, Torre d’en Malla, entre d’altres— i l’església de Santa Maria de Gallecs, conformen un patrimoni viu i protegit. Un indret especial del Vallès que, com ens deia Ferran Canyameres al començament d’aquest escrit, està ple de bellesa i del qual podem gaudir.

Mapa del Parc de Gallecs. Consorci de Gallecs: http://www.espairuralgallecs.cat/ca/mapa-del-parc/index.htm

 

Josep Alavedra Bosch

Historiador. Coordinador de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès Membre de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell


[1] CANYAMERES i CASAMADA, Ferran (1959), El Vallès, Vigor i Bellesa, Barcelona:Selecta, p. 97-98. Ferran Canyameres i Casamada (La Creu Alta, terme de Sant Pere de Terrassa, 1898 - Barcelona 1964) fou escriptor.

[3] SOLA i GARCIA, Diego, «La infinitat de pobles que aplega. Pobles i identitats locals al Vallès d’ahir i d’avui», dins Ponències. Revista del Centre d’Estudis de Granollers, 2017, núm. 21, p. 61-87, principalment p. 71.

[4] VILAGINÉS, Jaume, «Gallecs, notícies històriques», dins Notes, núm. 8, 1994, p. 31-46.

[5] ANSÓ ROS, Judith i CAMPOY COLLADO, Glòria (2011), La vida rural a Gallecs. Dietaris de Joan Ros Herrero(1895-1978), Col·lecció Vicenç Plantada, 12. Centre d’Estudis Molletans. Mollet del Vallès: Canigó, S.L. A través dels dietaris de Joan Ros podem resseguir part de la història de Gallecs.