Més de vint anys d’excavacions

L’any 1999 es va començar l’excavació arqueològica del Pla de ses Figueres. Va ser la primera que es duia a terme a l’arxipèlag de Cabrera i, tot i iniciar-se com una intervenció d’urgència vinculada a unes obres, va servir com a punt de partida per engegar el projecte «Recuperació, consolidació i museïtzació del monestir bizantí de Cabrera», el qual sempre ha estat coordinat des de la Regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Palma. Va ser finançat pel mateix Ajuntament entre els anys 1999 i 2012, pel Ministerio de Medio Ambiente els anys 2005, 2006 i 2007 i, el 2013, per la Direcció General d’Universitats, Recerca i Transferència del Coneixement de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.

Tot i ser un projecte exitós pel que fa als resultats científics i culturals, no només per a la comunitat especialitzada, sinó també per al públic general, el projecte va quedar completament aturat. Així, els anys 2014 i 2015 no va rebre cap mena de finançament i, per tant, no es van poder efectuar noves feines arqueològiques. El bloqueig del projecte es va acabar l’any 2016, gràcies al finançament del Gobierno de España a través de les subvencions a les comunitats autònomes per a les àrees d’influència socioeconòmica dels parcs nacionals, mitjançant un conveni entre la conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern balear i l’Ajuntament de Palma. El 2017 no es va poder tornar a executar cap tasca. En canvi, el 2018 es van reprendre els treballs amb el mateix tipus de conveni que el 2016, mentre que els anys 2019 i 2020 el finançament va anar a càrrec de la Direcció General d’Espais Naturals i Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears.

Tot plegat, és un bon exemple de com es pot diversificar l’economia balear i ajudar a fer visibles les nostres illes com una destinació en creixement dins el mercat del turisme cultural

L’objectiu principal de l’esmentat projecte ha estat sempre el d’intentar conèixer i ensenyar com va ser el monestir de què parla l’Epístola XIII, 47, del papa Gregori el Gran, una carta escrita l’any 603 dC que demostra l’existència d’una comunitat monàstica a Cabrera en temps tan pretèrits. Però també ha servit per a augmentar el coneixement del que es va esdevenir a l’illa en altres períodes, des de temps prehistòrics fins als nostres dies i, especialment, en relació amb l’episodi del captiveri de les tropes napoleòniques derrotades a Bailèn. Sempre s’ha procurat analitzar i aprofundir en l’estudi de tot el que s’ha descobert durant les feines d’excavació, tant pel que fa a les estructures com als elements de tipus ceràmic, petri, antropològic, faunístic, vegetal, vitri, numismàtic, metàl·lic, etc. També, sovint s’han fet alguns tipus d’analítiques capdavanteres pel que fa a les investigacions arqueològiques com, per exemple, de C¹⁴, petrogràfiques, d’isòtops, de residus orgànics, etc. S’han elaborat més de cinquanta publicacions, la majoria de caràcter científic, però també per a lectors no especialitzats. També s’ha dut a terme una exposició itinerant.

Les restes immobles descobertes fins a l’any 2013, investigades, restaurades i museïtzades, són dels llocs més visitats de Cabrera. I això que només mostren una minúscula part del que fou el cenobi del monestir i del campament dels soldats de Napoleó. Així i tot, la seva adequació per a les visites va permetre aportar una nova i destacada oferta patrimonial al Parc Nacional. Tot plegat, és un bon exemple de com es pot diversificar l’economia balear i ajudar a fer visibles les nostres illes com una destinació en creixement dins el mercat del turisme cultural.

Els descobriments dels anys 2016 a 2020

Les excavacions arqueològiques efectuades en els últims cinc anys han permès fer noves descobertes. Les més rellevants pertanyen a dues èpoques ben diferents: la de l’episodi de la Guerra del Francès i la dels monjos esmentats en la carta del papa Gregori el Gran. Tots dos episodis són els més famosos de la història de Cabrera i traspassen, de llarg, els límits de les illes i de la mar balears. Estan, a més, estretament lligats al pensament europeu, donat que tant el monacat cristià com tot el relacionat amb Napoleó Bonaparte conformen una part molt destacada dels basaments de la nostra Europa actual. També es van tornar a trobar les rases de vinya del segle XIX documentades en altres indrets del jaciment i alguns materials ceràmics d’època romana. Tot sumat, abraça una mica més de dos mil anys d’història.

L’element més destacable de tot el que s’ha descolgat entre els anys 2016 i 2020 és l’anomenat Àmbit C. Els materials mobles recuperats en els nivells fundacionals d’aquesta edificació permeten afirmar que es va construir durant els segles VI o VII. Les peces localitzades en estrats més moderns indiquen que va estar en ús fins al segle VIII dC, com a mínim. En canvi, fins al moment, ha estat impossible poder saber quan es va produir l’incendi que en va provocar l’ensorrament. Tampoc s’ha pogut esbrinar quina va ser la funció original d’aquest àmbit, ni quina relació podria haver tingut amb l’església del lloc. El que sí que ja es pot afirmar és que va formar part d’una construcció de considerable prestància. Així ho indiquen les seves dimensions i les característiques constructives.

La comunitat monàstica de Cabrera es coneix molt millor avui que quan s’iniciaren les excavacions l’any 1999, però el que s’ha descobert fins ara només correspon encara a una ínfima part del que s’ha conservat fins als nostres dies. El mateix succeeix pel que fa al cenobi, és a dir, el lloc on vivien la majoria dels seus monjos. Gràcies a les fonts escrites de fora de les Balears, se sap que en aquells indrets hi havia cementiris, refectoris, dormitoris, magatzems, tallers, horts, etc. També coneixem que una de les edificacions que no hi podia faltar era l’església. Gràcies a les troballes anteriors a l’any 2014, ja es va poder determinar que el cenobi de Cabrera va ocupar el lloc ara anomenat Pla de ses Figueres. Els descobriments de l’últim lustre segueixen corroborant aquella hipòtesi, i també la que defensava la importància del seu monestir i l’enorme capacitat econòmica de la seva comunitat.

Seria molt interessant poder aclarir quina va ser la funció primigènia de l’Àmbit C. Més encara si es té present que el de Cabrera és l’únic monestir balear inequívocament localitzat dels primers dotze segles del cristianisme, un dels poquíssims dels segles IV a VII descoberts a tota Hispania i, en general, de la major part de la Mediterrània occidental. Poder identificar l’església del cenobi de Cabrera també seria una fita molt remarcable, tant per la seva significació per ella mateixa, com per poder aportar llum a com eren les esglésies monàstiques a Occident. I és que esglésies dels segles V a VII se’n coneixen moltes, però són ben poques les que se sap segur que pertanyien a monestirs. De fet, el desconeixement dels conjunts monacals anteriors al segle VIII és tal, que qualsevol descobriment de Cabrera serveix per il·luminar molt sensiblement tot el monaquisme de la Mediterrània occidental.

Al voltant de l’Àmbit C s’han documentat nivells arqueològics i abundants materials dels segles V a VIII dC i, molt probablement, del segle IX. D’ençà que Edward Gibbon (1737-1794) definí aquesta època com a dark ages, s’ha avançat molt en l’estudi i el coneixement de les societats d’aquells temps. Peter Brown ja deia, en els anys noranta del segle passat, que «Els arqueòlegs i historiadors de tota Europa han aconseguit ni més ni manco que el període que va des de l’extinció de l’Imperi romà a l’aparició de l’Europa medieval pròpiament dita no es pugui seguir anomenant “edat fosca”». Tanmateix, encara se segueix emprant l’expressió per identificar aquella etapa o per remarcar els punts tenebrosos que hi resten. Pel que fa a les Balears, els «segles obscurs» de Guillem Rosselló Bordoy (1973) es varen anar enquadrant entre els segles V a X i, gràcies als enormes avenços arqueològics de les últimes tres dècades, hi ha qui els constreny únicament als segles VIII i IX. Això sí, la foscor d’aquestes dues centúries és tan gran, que pràcticament no es coneix res del que es va esdevenir durant aquells dos-cents anys. D’aquí, una vegada més, l’enorme importància de les descobertes de Cabrera.

Un nou projecte d’investigació

A principis de l’any 2021, les troballes d’entre els anys 2016 i 2020 encara romanien inèdites i pràcticament sense analitzar. Aquest panorama està canviant radicalment gràcies a l’execució del projecte «Noves aportacions al coneixement del monestir de l’illa de Cabrera (Segles V a VIII dC) i del captiveri dels soldats napoleònics (1809-1814)», el qual ha rebut el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics, a través de la convocatòria d’ajudes per donar suport a projectes d’investigació d’humanitats i de la cultura vinculats amb les Illes Balears per a l’any 2020. Els treballs que s’estan realitzant es poden dividir en els següents apartats:

1. Posar ordre i passar a net tota la documentació generada durant les campanyes arqueològiques de 2016, 2018, 2019 i 2020.
2. Acabar de dibuixar o fotografiar els principals materials recuperats.
3. Gestionar i encarregar una prova de C¹⁴ i una de termoluminescència.
4. Estudiar tots els elements mobles trobats: les monedes, la ceràmica, el vidre, els elements lítics i els metàl·lics.
5. Analitzar les dades que es troben a les publicacions de fonts escrites i arqueològiques que puguin estar relacionades amb tot el que s’ha descobert a Cabrera i fer-ne les comparacions pertinents.
6. Interpretar els descobriments cabrerencs, tant en l’àmbit balear com en un marc més general.
7. Redactar les conclusions.
8. Preparar la publicació d’una monografia o de diversos articles.
9. Elaborar els continguts d’un panell explicatiu per a posar al jaciment.

Sóc del parer que ha estat molt encertat destinar 10.000 € al projecte susdit. En primer lloc, perquè és una manera d’avançar en el coneixement de diversos temes cabdals de la història de les Illes Balears i de tota la Mediterrània, així com d’alguns dels seus episodis menys coneguts. En segon lloc, perquè es podran difondre correctament els descobriments d’unes excavacions pagades amb doblers públics, tant en l’àmbit científic, com per a tot el públic en general.

Mateu Riera Rullan

Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la facultat Antoni Gaudí i investigador de l’ICAC