El mes de juny del 2021 es compleixen quaranta anys de l’inici del rodatge de la pel·lícula i sèrie televisiva La plaça del Diamant, una adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda, dirigida per Francesc Betriu, per la qual la vila de Gràcia es va convertir durant tres mesos en un plató cinematogràfic.

Una pel·lícula que es pot considerar com la primera gran producció cinematogràfica espanyola que es va rodar a Barcelona des de feia dècades i que va reunir un grapat de joves actors, actrius i tècnics que més tard s’obririen pas en el món del cinema i s’acabarien consolidant com a grans i reconeguts professionals com: Sílvia Munt, Lluís Homar, Agustí Villaronga, Josep Rosell, Rosa Vergés o Mariano Barroso.

Un rodatge que en gran part es va fer a Gràcia, malgrat que algunes escenes es captaren al carrer Creu de Molers del Poble-sec, al Casino de l’Aliança del Poblenou, a l’Ajuntament de Barcelona, a l’hotel Espanya del carrer Sant Pau o al traçat del tramvia Blau, entre altres llocs de la ciutat. Com a plató la vila va oferir la plaça del Diamant, on s’instal·là un envelat d’antenes durant dues setmanes; l’església de Sant Joan, que va acollir el casament de la Colometa i l’endemà la comunió dels seus fills; diferents carrers de la vila; i una part del pis dels protagonistes a un edifici de la plaça del Nord i una altra part a un local al capdamunt del carrer Verdi, entre altres indrets

Un film pel qual la plaça tornava a acollir l’envelat, l’orquestra dels anys trenta, els gegants —arribats de Montbrió del Camp— o els Castellers de Barcelona, mentre que els carrers de Gràcia vivien la manifestació de proclamació de la república i al cap de dues hores els camions militars que arribaven a les portes de l’ajuntament gracienc amb soldats franquistes per treure la bandera republicana i fer onejar la bandera groga i vermella; mentrestant, les càmeres, els llums, les claquetes, els decorats i els actors donaven vida a la Colometa i als altres personatges que Mercè Rodoreda havia creat en la seva novel·la.

Els veïns i veïnes de Gràcia es van bolcar en el rodatge de la pel·lícula i hi van col·laborar de totes les formes possibles. A més, un alt percentatge de graciencs i gracienques van quedar immortalitzats donant vida al veïnat del film i fins i tot a alguns personatges secundaris de la història.

Un rodatge sempre és complex i logísticament implica disposar de molts espais on guardar material, vestuari, decorats o instal·lar els equips de maquillatge o perruqueria; en aquest sentit els nouvinguts ocuparen l’antic consultori mèdic del carrer d’Astúries, a tocar la plaça de la Virreina, per enquibir-hi els departaments de vestuari, maquillatge i perruqueria.

Però el que més va impressionar i fascinar el veïnat fou el procés del rodatge, seguit cada dia per un nombrós públic perfectament arrenglerat davant d’una corda que delimitava la realitat de la ficció; des del primer moment, des de la primera claqueta, al voltant de l’equip de rodatge sempre hi va haver una corrua de vilatans atents com un notari del que passava al darrere i al davant de les càmeres, dia darrere dia, com si també en fossin els protagonistes.

Josep Maria Contel

President del Taller d'Història de Gràcia Centre d'Estudis