Per Josep Santesmases i Ollé

Tots hem estat petits i quan ho som les persones del nostre entorn desitgen i procuren que el creixement sigui harmònic i condueixi a una maduresa equilibrada, plena de sentit. Potser més o menys és això el que ens ha fet posar els ulls en una petita editorial pirinenca que treballa per fer-se camí, per desvetllar coneixement i inquietuds. Iniciatives com les d’Anem Editors responen a unes necessitats o potser també les creen, en el bon sentit de la paraula. Necessitats de conèixer, de crear, de generar producció escrita en l’àmbit de les humanitats, especialment, en aquest cas, en el pirinenc.

Per saber com s’estructura l’editorial, quina és la realitat actual i quins són els seus objectius parlem amb Oliver Vergés coordinador editorial d’Anem Editors.

Parlem amb Oliver Vergés Pons

Oliver Vergés Pons (Terrassa,1989) és doctor en Història Medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi doctoral Urgell mil anys enrere. Història política, social i econòmica d’un comtat i la seva classe dirigent (870-1066). És investigador de l’Institut d’Estudis Medievals de la UAB i coordinador editorial d’Anem Editors. Ha publicat diversos llibres i molts articles, bàsicament en l’àmbit de les seves recerques vinculades al comtat d’Urgell i Andorra. L’hem volgut entrevistar com a coordinador editorial d’Anem Editors, una petita editorial pirinenca amb doble seu, a Andorra (Encamp) i a la Cerdanya (Montellà). Es defineixen com un «segell generalista dedicat a les humanitats en un sentit ampli des de dues grans vessants: una de més literària —narrativa, poesia, conte, literatura històrica— i una de més enfocada al coneixement del passat i a la comprensió del present —història, història de l’art, assaig, patrimoni. La majoria dels llibres publicats parlen del Pirineu —d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya—, per bé que de manera no exclusiva.

Oliver, tu ets nascut a Terrassa, on vas cursar els estudis primaris i secundaris. I els estudis universitaris els vas fer a la UAB, és a dir, no et vas moure del Vallès. Quins són els motius que et van fer decidir a escollir la història medieval? Hi ha alguna raó familiar o que tingui vinculació en la teva formació a l’Escola Pia de Terrassa?

De petit sempre m’havia agradat la història, tot i que aleshores no sabia ben bé què era. M’agradava jugar amb el castell medieval de Playmobil i les pel·lícules ambientades en el passat, especialment el medieval; també les novel·les històriques, per posar alguns exemples. Recordo una classe a 6è de primària en què ens van parlar d’arqueologia i que allò m’agradava molt. Tot i això, quan va ser l’hora de decidir què volia estudiar, no ho tenia gaire clar, i no estava segur de voler anar a la universitat. Quan m’hi vaig decidir, vaig creure que si havia d’estudiar alguna cosa havia de ser allò que realment m’agradava i per això vaig decidir fer història i especialitzar-me en medieval. En la decisió hi va ajudar el treball de recerca de batxillerat que cursava a l’Escola Pia de Terrassa, el qual vaig dedicar a la torre de Sant Romà de Montellà, una torre medieval emplaçada en el poble d’on ve una branca de la meva família.

Què et va motivar a elegir com a tema de la teva tesi i de molta de la teva recerca el comtat d’Urgell i el Pirineu medieval?

Amb el treball de recerca de batxillerat que comentava, vaig poder determinar que la història que s’atribuïa a la torre de Sant Romà de Montellà (Cerdanya) era errònia, ja que hi havia una confusió amb un altre castell homònim, ubicat a la vall de la Vansa (Alt Urgell). Això em va portar a treballar aleshores i de forma molt succinta el llinatge dels senyors de Lavansa del segle XI, un tema que em va apassionar i al qual vaig començar a dedicar esforços durant la carrera. Això em va portar a entrar de ple en la història del comtat d’Urgell dels segles X i XI, tema al qual vaig dedicar la tesi doctoral i la majoria de les meves investigacions dels anys següents. Pel que fa al Pirineu, la investigació sobre Urgell em va portar també a estudiar Andorra, evidentment, i Cerdanya, i a la pràctica temes més transversals del món pirinenc.

En quina documentació has centrat la teva recerca? Quins són els arxius que has freqüentat més sovint? I on has trobat més documentació inèdita o poc treballada?

Bàsicament la major part de la documentació utilitzada rau a l’Arxiu Capitular d’Urgell. També en algun altre arxiu, com l’Arxiu Comtal de Barcelona. Val a dir que gran part de la documentació d’aquest període, la dels segles X i XI, està publicada en revistes com Urgellia o en diplomataris o altres monografies. Això, que no eximeix de trepitjar els arxius, sí que facilita la consulta a distància de la documentació. Per tant, d’inèdita n’he treballat poca, per bé que aquestes fonts, encara que publicades, no s’havien emprat a fons per a recerques referents al comtat d’Urgell. No ha estat fins els darrers anys que un seguit d’historiadors, entre els quals puc incloure’m, ha treballat aquesta documentació de manera molt més sistemàtica per a les recerques sobre Urgell i el Pirineu medieval.

Quines són les aportacions més significatives que creus haver assolit en els teus estudis?

Crec que el comtat d’Urgell del tombant de l’any mil mereixia un estudi propi i concret. El tema s’havia treballat de manera puntual, però calia una història d’aquest comtat en un moment tant important com el de l’anomenat procés de feudalització i en un moment en què el poder no tenia només un cap i casal en Barcelona. Els comtes d’Urgell, els Ermengols, així com la classe dirigent del comtat, van tenir una història pròpia diferent de la de la resta de comtats catalans i d’altres territoris sudpirinencs. Penso que calia un estudi monogràfic i això és el que he intentat d’aportar amb la meva recerca.

Tot sembla indicar que és a partir dels teus treballs de recerca i de la teva formació com a historiador que estableixes uns vincles molt importants amb l’Alt Urgell, Andorra i Cerdanya. Com i quan decideixes establir-te a Encamp?

Estudiar el territori des del lloc mateix i fer difusió de la recerca de manera divulgativa entre la gent que hi viu és molt important en molts sentits, entre ells l’aspecte cultural

Hi ha diversos fets que em porten a traslladar-me a Andorra. La meva vinculació amb Montellà, d’on prové una part de la meva família paterna, sempre m’ha fet tirar molt cap al Pirineu i sentir-m’hi molt identificat. Encara que pugui sonar estrany, sense haver-hi nascut, sempre m’he sentit més de Montellà que de cap altre lloc. Ja d’adolescent tenia clar que quan acabés d’estudiar marxaria a viure a Montellà (o al Pirineu proper). Finalment vaig assentar-me a Andorra el 2017, tot i que amb mig peu a Montellà, perquè aleshores treballava ja a Anem Editors i pel fet que la meva parella és andorrana (d’Encamp). Podríem dir, doncs, que vaig poder complir allò que volia des de feia anys amb aquest pas que crec que va ser del tot encertat.

D’alguna manera podem dir que t’impliques personalment en la vida cultural d’aquest territori, que te’l fas teu, que si hi havies entrat des de la perspectiva de la recerca històrica arriba un punt que hi entres des d’una perspectiva personal global. Com ho enfoques tot plegat?

La perspectiva personal, com deia, l’he tingut sempre, i la recerca històrica sens dubte ha ajudat a consolidar-la encara més. Al final podríem dir que els meus interessos personals, la meva activitat de recerca i l’activitat laboral acaben permetent-me de complir allò que volia: viure al Pirineu, poder-hi fer recerca històrica i, alhora, poder desenvolupar una professió vinculada al món cultural com ho és l’activitat editorial.

No és difícil pensar que per tot el que hem exposat entres en contacte amb els centres i entitats de recerca del territori. Quin paper creus que juguen com a dinamitzadors culturals, com a impulsors de la recerca i com a col·lectius que interpreten i pensen aquest espai territorial pirinenc? Com t’hi vincules?

Penso que aquests centres de recerca locals són fonamentals, sobretot en llocs en els quals la recerca d’àmbit universitari hi ha arribat de manera força deficient. Estudiar el territori des del lloc mateix i fer difusió de la recerca de manera divulgativa entre la gent que hi viu és molt important en molts sentits, entre ells l’aspecte cultural. Podríem dir que quan hom reflexiona sobre un mateix, personalment, això ajuda a prendre consciència de la pròpia realitat i de la pròpia identitat. Sovint les persones i les col·lectivitats humanes ens definim més per allò que no som que per allò que som. La tasca dels centres de recerca d’àmbit local justament contribueix a conèixer-se més: en aquest cas no les persones individuals sinó la societat en conjunt. Cal aquesta tasca, per fer bona aquella idea de saber d’on venim per saber qui som i decidir cap a on anem.

Personalment, tot i que estic vinculat amb centres de recerca com el Grup de Recerca de Cerdanya o la Societat Andorrana de Ciències o hi he col·laborat, crec que allà on més he pogut sumar amb la meva tasca és a l’Insitut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. Penso que som un dels centres de recerca més actius ara mateix als territoris de parla catalana i les persones que hi participen ho fan amb una vocació molt professional.

Hauríem d’entrar a parlar ara de la teva vinculació amb Anem Editors. Primer seria interessant saber com es crea l’editorial. Qui la impulsa? Quins són els objectius fundacionals?

Anem Editors neix el 2007 de la mà de Josep Dallerès, escriptor i polític encampadà. Ell sempre havia tingut la voluntat de crear una editorial, un projecte ampli culturalment parlant que en el seu moment no va poder dur a terme. El 2007 va acabar la seva primera novel·la, Frontera endins, després d’una llarga trajectòria dedicada a la poesia, a la docència i a la política andorrana. Amb la culminació de la novel·la, va decidir d’iniciar el projecte editorial per a publicar-la. L’objectiu inicial era el de donar veu al territori andorrà i pirinenc, el de publicar temes d’interès per aquestes valls més enllà de la realitat estatal de cada espai, pensant sobretot en publicacions que podríem emmarcar en aquest gran calaix de sastre com ho són les humanitats (història, patrimoni, literatura, etc.).

Com estableixes contactes i relacions amb Anem Editors? Com t’hi vincules? Com arribes a exercir la responsabilitat de coordinador editorial?

Entre els anys 2010 i 2015 l’editorial viu un temps de molt poca activitat perquè, durant aquell període, el fundador i responsable exercia com a ambaixador d’Andorra al Consell d’Europa. El 2015, finalment, Dallerès va deixar els seus càrrecs polítics i va decidir reactivar novament el projecte. Fou aleshores quan em va proposar de fer un estudi, el més breu i succint possible, sobre els moments clau de la història andorrana que han permès que aquest territori sigui el què és avui, un estat independent i sobirà. D’aquesta proposta en nasqué el 2016 Història d’Andorra en onze claus. Jo aleshores estava en fase de redacció de la tesi doctoral i cada cop m’interessava més el món editorial. A partir d’aquí vaig començar a participar en el projecte d’Anem: portant les xarxes socials, fent algunes maquetacions, etc. A partir del moment en què m’instal·lo a Andorra, el 2017, cada vegada vaig assumint més funcions en el si de l’editorial, a la vegada que en Josep Dallerès cada vegada va delegant-me més l’activitat de coordinació perquè ell, ja jubilat (entre cometes), vol dedicar-se a escriure. Actualment som socis en aquest projecte, i per bé que el dia a dia el porto jo, ell encara segueix participant de l’editorial i de la presa de decisions.

Explica’ns això de la doble seu. El com i el perquè.

De vegades sembla que no es puguin fer coses importants si no estàs al centre, a Barcelona, en el cas de Catalunya

La raó és molt senzilla. Andorra no forma part de la Unió Europea i per tant és un país tercer respecte els estats que sí que en formen part. Comerciar amb productes d’Andorra cap a l’exterior és complicat, ja que implica passar una duana per exportar els llibres, utilitzar els serveis d’un transitari, etc., cosa que encareix els costos del producte. A més, les llibreries de Catalunya que venen els teus llibres, si reben factures d’una empresa andorrana han de portar una línia de comptabilitat a part. Tot això dificulta enormement la nostra tasca, que al cap i a la fi és editar i vendre llibres. La nostra vocació, a més, és pirinenca i, per tant, no ens limitem només a Andorra. Per això vam decidir obrir empresa a Catalunya, per poder editar i comercialitzar llibres des de Catalunya mateix, i superar així aquestes dificultats burocràtiques i econòmiques. D’aquesta manera, la seu d’Andorra ens permet treballar (produir, distribuir i vendre) a Andorra, i la seu de Catalunya ens permet fer el mateix per tota la Unió Europea.

Com tota empresa una editorial en primer lloc ha de fer possible la viabilitat econòmica. Si s’aconsegueix, en major o menor grau, vol dir que els productes —els llibres— que s’ofereixen interessen a determinats lectors. La vostra vocació i ubicació pirinenca cal suposar que ultrapassa el territori propi. L’atracció que exerceixen els Pirineus en general i Andorra en concret són factors que pesen a les balances de les vendes?

Com tots els llocs del món, el Pirineu té moltes coses per explicar. Hi ha molta història d’Andorra, de la Cerdanya o de l’Alt Urgell per difondre, o novel·les d’autors locals que tenen interès per als lectors. Això fa que existeixi un públic local per a les nostres publicacions que és fonamental per sostenir l’editorial, per garantir-ne la viabilitat econòmica. Òbviament hi ha un interès per algunes de les nostres publicacions fora del nostre àmbit territorial, però aquest interès no permetria sostenir el projecte editorial per si sol. També cal tenir en compte que Andorra o Cerdanya són destins turístics i on hi ha segones residències, i una part de les vendes també es deuen a les persones que malgrat no viure al Pirineu hi passen temps de vacances o hi tenen un vincle intens com a segons residents. Creiem, però, que el lector local, aquell que s’interessa per tot allò que s’escriu o s’investiga del lloc on viu, és el nostre puntal.

L’interès envers la muntanya, els paisatges i els llocs pirinencs d’una part significativa de la població catalana els teniu presents com a objectiu i com a reclam?

No especialment. És a dir, no fem servir aquests elements com a màrqueting o reclam per intentar arribar més enllà del nostre àmbit d’actuació principal. Si algú té interès per les publicacions d’un territori concret, ja les acabarà trobant. El que sí que tenim clar és que nosaltres treballem des de la muntanya pirinenca, i això és quelcom que ens agrada i que sempre compartim i expliquem. De vegades sembla que no es puguin fer coses importants si no estàs al centre, a Barcelona, en el cas de Catalunya. Nosaltres ho veiem des d’una perspectiva totalment oposada: si haguéssim de canviar el Pirineu per Barcelona —canviar la mal anomenada perifèria pel centre—, crec que preferiríem abandonar el projecte editorial. Amb això el que vull dir és que la nostra manera d’entendre el món i de fer les coses s’expliquen en bona mesura pel lloc des d’on les fem: el Pirineu. Així doncs, la idiosincràsia pirinenca marca sovint la temàtica de les nostres publicacions i també els objectius de l’editorial.

La línia editorial s’acaba configurant a partir de les col·leccions i les temàtiques que s’ofereixen. Tot i que per la vostra joventut algunes col·leccions són encara poc extenses, és evident que les heu creat. En funció de què? De la vostra concepció editorial o/i de les propostes que us arriben? Com funcioneu en aquest sentit? Quines són les temàtiques bàsiques?

Com he comentat, som una editorial d’humanitats en un sentit ampli. Inicialment, ens vam plantejar la possibilitat de no fer col·leccions, d’editar cada llibre en funció de les necessitats que tingués el text que calia publicar. Ràpidament, però, vam veure que no era bona idea i vam sistematitzar les publicacions en diferents col·leccions. Ara fins i tot les hem sistematitzat un pèl massa, ja que algunes de les col·leccions tenen tot just un o dos volums i perspectives de creixement lent. Però sóc del parer que cal ser ordenat i sistemàtic i, per tant, m’agrada que cada publicació tingui l’encaix en la seva col·lecció adequada. Per això hem anat creant col·leccions en funció de les necessitats. Si publiquem un text d’arxiu amb un estudi previ, per exemple, considero que és diferent que un text literari històric, i per això tenim la col·lecció Textos i documents i la col·lecció Literatures, malgrat que en un sentit ampli siguin molt similars quant a forma, contingut i filosofia, i únicament canviï si el text editat és més aviat un document històric d’arxiu o una obra literària. I la col·lecció Literatures és doble, ja que la tenim en català i en castellà. Tot plegat perquè cada obra trobi l’encaix adequat. Però per tal que tot això prengui sentit, cal que passin uns anys, uns quants tenint en compte el nostre ritme de publicacions. Quan cada col·lecció tingui deu o quinze títols, es veurà clarament la línia i el sentit d’haver-ho fet d’aquesta manera, malgrat que ara pugui semblar innecessari obrir col·leccions per només un volum.

Un altre valor que configura una editorial és la cartera d’autores i autors. Pel que observo una part significativa són persones nascudes, residents o lligades per una cosa o altra als Pirineus, sobretot a Andorra, l’Alt Urgell i Cerdanya. Com considereu el factor de la configuració d’aquest corpus d’autors i autores?

La veritat és que si tu publiques temes d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya, eminentment els autors que et proposaran publicacions o a qui tu els proposaràs de publicar quelcom seran vinculats en aquest àmbit territorial. Més que una cosa buscada, doncs, és una conseqüència de la filosofia de les publicacions que volem fer. Així i tot, tenim la vocació de créixer i de fer també publicacions d’altres llocs i temàtiques, i poc a poc anem ampliant el nostre catàleg, cosa que fa que els autors de l’editorial també siguin oriünds d’altres indrets del territori català.

Molt sovint hi ha una lluita entre qualitat i interès editorial. Ho veiem molt clarament en les grans editorials. Es configuren uns models, unes pautes i uns esquemes com a fórmules per a l’assoliment de l’èxit editorial. El que no entra en aquests paràmetres —i/o en la popularitat de l’autor— cau, es desestima. La qualitat, sigui literària, sigui en l’àmbit de la recerca, pot tenir altres mèrits que cal tenir en compte a l’hora d’editar?

Si ara les publicacions pirinenques són les que més pes tenen a l’editorial i les d’altres indrets o de caràcter general són més esporàdiques, crec que el que intentarem és equilibrar aquesta situació

Per nosaltres és fonamental la qualitat de tot allò que publiquem. Als autors de llibres d’història o similars sempre els demano dues coses: màxim rigor i un estil el més divulgatiu possible per arribar a tots els públics. L’objectiu és que tot allò que publiquem pugui ser de referència, tant per a investigadors universitaris com per a lectors locals i que, a més, tothom pugui entendre-ho i gaudir-ne. No em sentiria satisfet de publicar un mal llibre sabent que ho estic fent només per vendre. Sí que és cert, i això no podem oblidar-ho, que els editors vivim de vendre llibres, i que, per tant, també hem d’intentar que allò que publiquem sigui una mica comercialitzable. Això no ha d’anar en detriment de la qualitat, però és un factor important a tenir en compte, perquè si no vens res, per molt bons que siguin els teus llibres, al final has de tancar la barraca.

L’existència d’una editorial propera genera sens dubte sinergies positives en el territori. Pels autors que en tenir una porta propera poden veure estimulades les seves qualitats creatives o de recerca; pels lectors que saben que trobaran una determinada producció editorial, i finalment per entitats de recerca i institucions que probablement tindran interès a establir-hi relacions. Com ho valoreu?

Penso que és totalment cert, això que dius. El meu interès per la història ha fet que l’editorial tingui en les publicacions d’aquesta temàtica una de les seves línies fonamentals. Inevitablement, això m’ha portat a contactar amb historiadors amics i coneguts per valorar possibles publicacions dels seus treballs. I això crec que ha portat alguns d’aquests historiadors a animar-se a fer nous projectes, perquè veuen la possibilitat de publicar les seves recerques. Crec que amb alguns dels companys de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell això es pot veure molt clarament, ja que uns quants membres ja han publicat amb nosaltres i d’altres ho faran aviat; i la veritat és que amb molts d’ells tenim ja projectes ja a mitjà i llarg termini. I tot això, evidentment, es tradueix en una major divulgació de la recerca i en la facilitat dels lectors d’assolir nous coneixements. És quelcom que realment valorem molt positivament i és un dels motius que ens empeny a seguir treballant.

Finalment, quins són els objectius que us heu marcat a mitjà i llarg termini?

El primer objectiu, sense cap mena de dubte, és la consolidació del projecte. Si bé de moment anem navegant en aquest mar tan complex com ho és el món del llibre, sabem que una temporada de mala mar podria fer-nos naufragar fàcilment. Per tant, la nostra intenció ara per ara és seguir fent el que fem i assolir una relativa estabilitat. Saber quins llibres funcionen millor i quins no tant, equilibrar les tirades amb les possibles vendes, ajustar els costos de producció, millorar al màxim la qualitat dels nostres llibres, etc. Si assolim aquest primer repte, cosa que normalment es veu en els cinc primers anys de vida d’una empresa, ens podrem plantejar altres qüestions. Tot i que els orígens d’Anem Editors es remunten al 2007, no és fins al 2018 que ens proposem de professionalitzar l’editorial i la seu a Catalunya l’obrim el 2019. Per tant, fins al 2024 ben bé no podrem saber si aquest primer objectiu l’hem acomplert. Si el superem, el segon objectiu serà continuar amb les línies actuals i ampliar el nostre àmbit de publicacions. Si ara les publicacions pirinenques són les que més pes tenen a l’editorial i les d’altres indrets o de caràcter general són més esporàdiques, crec que el que intentarem és equilibrar aquesta situació, cosa que ens permetrà créixer una mica més amb l’objectiu de seguir consolidant la nostra proposta editorial. Més enllà d’això sincerament no sé què dir-te. De principis del 2019 a mitjan 2021 crec que hem fet moltíssima feina, i ens en queda tanta d’aquí al 2024 que sincerament em costa veure-hi més enllà d’això. I, a més, la vida dona moltes voltes! Crec que si podem seguir fent el que ens agrada i amb la passió amb què ho fem ara, podrem estar ben contents a mitjà i llarg termini.