Centre d'Estudis de Castellar del Vallès - Arxiu d'Història

c/ de la Mina, 9-11. 08211 Castellar del Vallès

www.centreestudiscastellar.cat info@centreestudiscastellar.cat

El Centre d’Estudis de Castellar del Vallès-Arxiu d’Història (CECV-AH) ha esdevingut una entitat de referència pel que fa a la recerca, la conservació, l’estudi i la difusió del patrimoni, la història i la cultura de Castellar del Vallès. El centre destaca per la seva col·laboració amb altres entitats del municipi i de l’entorn vallesà, amb les quals integren i coordinen propostes conjuntes amb una mirada global i un impacte local.

Una breu història: d’Arxiu d’Història a Centre d’Estudis

L’Arxiu d’Història neix el 1979 a partir d’un grup de persones de Castellar preocupades per la manca d’un espai i d’una institució que es cuidi de recollir i guardar la documentació, objectes i llibres al voltant de la història de Castellar. Aquest primer nucli s’establirà al núm. 23 del carrer Nou, de forma precària, en un espai cedit per l’ajuntament. Esdevindrà una associació de ple dret el 1982, i formalitzarà un conveni amb el consistori el 1983.

El 1987, gràcies a l’aval econòmic de vuit membres de l’associació, l’Ajuntament de Castellar adquireix la Casa Ribas, situada al carrer de la Mina, 9, i la cedeix com a seu de l’Arxiu d’Història.

Des d’aleshores, aquest emplaçament ha estat la seu de l’associació que, el 2017, va modificar els seus estatuts per esdevenir un centre d’estudis local; d’aquesta manera va canviar el nom i es va adherir a la CCEPC i a l’IRMU.

Actualment, el CECV-AH és una associació sense ànim de lucre que disposa d’una massa associacionista de prop de 150 persones. L’activitat es finança, principalment, amb l’aportació d’una quota anual dels socis; amb fonts de finançament externes, com l’IRMU, i amb una subvenció nominativa anual que rep de l’Ajuntament.

Promovent la conservació i la preservació del patrimoni local

En els darrers anys s’està fent un gran esforç per a intentar salvaguardar el patrimoni documental del municipi

Des dels inicis, l’entitat s’orienta a la recollida, catalogació i conservació de tota classe d’objectes, documents i elements diversos que, de manera directa o indirecta, tenen a veure amb la vida, la cultura, la història i els costums del poble. Així, a l’Arxiu d’Història, situat a la primera planta de la Casa Ribas, es troben dipositats i catalogats els fons documentals particulars de diverses masies del municipi, com els de Can Juliana o el Brunet, els fons de diferents entitats i partits polítics castellarencs, o part del fons de l’antiga fàbrica Tolrà, entre d’altres. D’altra banda, cal destacar l’important fons fotogràfic que s’ha anat recollint en aquests quaranta-dos anys i que, actualment, està en procés de digitalització.

En els darrers anys s’està fent un gran esforç per a intentar salvaguardar el patrimoni documental del municipi a partir de la digitalització de centenars de documents provinents de les masies de la vila, des de pergamins fins a dietaris personals, i que es troben disponibles per ser consultats i estudiats. Així mateix, un altre tipus de documentació, com l’epistolari del poeta castellarenc Joan Arús o el fons documental del castell de Castellar dels Fontcuberta, en col·laboració amb la UB, s’ha posat en consulta oberta a través de la pàgina web del centre.

En aquest sentit, cal destacar el cercador del setmanari La Farga, que es va publicar entre el 1933 i el 1938 i que és una font indispensable per a l’estudi d’aquest període històric.

D’altra banda, el centre també guarda diversos objectes relacionats amb la cultura castellarenca, des d’obres d’art fins a peces arqueològiques, passant per objectes quotidians i d’altres relacionats amb la vida política castellarenca. Esperem que en els propers anys es puguin exposar de forma permanent en un futur espai didàctic que se situarà a la segona planta de la casa Ribas.

Cal destacar que aquesta ingent tasca s’ha pogut dur a terme gràcies a la col·laboració desinteressada de desenes de socis que, any rere any, han col·laborat amb els diferents arxivers i arxiveres en l’inventari, la catalogació i la digitalització dels diferents objectes i fons documentals. 

La recerca i la difusió del coneixement

Des dels inicis, l’entitat ha tingut una clara vocació de promoure la recerca local i la seva difusió. La revista de recerca Plaça Vella, sense dubte, ha impulsat aquesta tasca. Donada la publicació anual, la revista ha estat un dels motors més eficients per a esperonar diferents col·laboradors/es a desenvolupar la seva recerca i publicar-la. Enguany la revista Plaça Vella complirà quaranta anys, i ha esdevingut una de les revistes de recerca local amb més solera del Vallès. S’hi poden trobar diverses aproximacions a la història i la cultura castellarenca: des de treballs inèdits sobre la Universitat de Castellar fins a reculls històrics d’entitats locals, com el Club Atlètic, els bombers o l’Esbart Teatral. Precisament, aquesta voluntat de col·laboració i treball en xarxa es veu reflectida en molts dels monogràfics dels 61 números de la revista.

Amb aquesta voluntat d’animar l’alumnat dels instituts a desenvolupar recerques sobre el municipi i a despertar el seu interès pel món de la investigació, enguany s’han convocat uns premis als millors treballs de recerca de batxillerat sobre temàtiques relacionades amb el municipi. Així mateix, amb l’ànim de promoure la recerca local, també es convocarà la beca de recerca Emília Carles Tolrà per a promoure la investigació sobre diferents aspectes de la història, el patrimoni i la cultura de la vila.

Aquesta tasca de recerca local no defuig la visió més global i, per tant, es promou la col·laboració amb altres arxius i centres d’estudis del Vallès, com l’Inventari del Patrimoni Immaterial del Vallès o els Cursos d’Història del Vallès, així com la participació en projectes de recerca de les universitats catalanes, entre els quals cal destacar els duts a terme amb la UB i la UAB.

La divulgació i la promoció del patrimoni local

Una de les tasques a què més s’ha orientat el centre en els darrers anys ha estat la d’apropar el patrimoni local a la ciutadania, i una manera ha estat organitzant, sempre de manera col·laborativa, diverses activitats per tot el municipi. Des de la visió que el patrimoni és una eina de desenvolupament i cohesió social, s’han dut a terme des d’itineraris per a descobrir el ric patrimoni natural, històric i cultural castellarenc, com la ruta Joan Arús, fins a cicles de conferències i exposicions, entre les quals destaquen les de producció pròpia, com l’exposició sobre la relació del president Lluís Companys amb Castellar en el setanta-cinquè aniversari del seu afusellament, o la dels noranta anys de l’Obra Social Benèfica.

Des del 2014, el Centre organitza, amb col·laboració de l’Ajuntament i d’altres entitats municipals, les Jornades Europees del Patrimoni, amb diferents activitats al llarg del cap de setmana.

Per últim, s’ha fet un gran esforç per utilitzar les oportunitats que ens ofereixen els nous canals de comunicació per apropar tot aquest patrimoni i coneixement. En aquest sentit, destacaríem la gran tasca que s’està duent a terme per a fer present el patrimoni i la història castellarenca a la Viquipèdia, o la secció sobre fotografia històrica en el setmanari L’Actual, en paper i a les xarxes socials. D’aquesta manera, un dels darrers projectes que s’han impulsat ha estat el dels «Caràcters Castellarencs», que consta d’una sèrie d’entrevistes a diferents persones del municipi amb una realització excepcional i d’un gran impacte a través d’Instagram i de la xarxa. Aquestes converses han esdevingut una eina per a conèixer diferents espais, memòries i situacions particulars o col·lectives del municipi i la seva gent, i han apropat el ric patrimoni etnològic del municipi a la ciutadania.

Oriol Vicente i Campos

Centre d’Estudis de Castellar del Vallès-Arxiu d’Història