El Baix Gaià

Un territori que es reivindica

per Jordi Suñé Morales

Geografies

Vila closa de Tamarit
Vila closa de Tamarit

El Baix Gaià —Renau, Vespella de Gaià, el Catllar, la Riera de Gaià, Altafulla, la Nou de Gaià, la Pobla de Montornès, Roda de Berà, Creixell, Salomó, Torredembarra i l’antic terme de Tamarit— està ubicat al tram final del riu Gaià, dins del Tarragonès, entre Tarragona i el Vendrell. És un territori que mira al mar. Ho fa des del massís situat entre Renau i Salomó fins a les platges. El pic més alt és el de la Mola (317 m), a la cruïlla dels termes municipals de la Pobla, Creixell i Bonastre. El seu paisatge interior està marcat pel relleu de muntanyes baixes, els camps de conreu de secà, amb el garrofer com a emblema, i les carreteres sinuoses que enllacen tots els pobles. Els seus terrenys, per costeruts que fossin, van ser conreats pels seus avantpassats. Ens ho recorden els marges de pedra seca, les barraques i les cisternes que podem trobar a tot arreu.

La desembocadura del riu Gaià. Foto: Jordi Suñé

El riu i els torrents que li són tributaris ajuden a pintar el paisatge d’un verd d’horta mediterrània que acaba trobant-se amb la franja litoral, on encara s’ensuma l’aire d’aquell passat agrícola, quan es regaven tots els trossos de terra amb les sínies que rodaven gràcies a la saviesa dels pagesos i la força dels matxos. Quants artistes s’han inspirat en aquesta imatge! Era un temps en què la tecnologia no permetia extreure més aigua que la que el subsol podia regenerar! Ferran de Querol ho va escriure a les seves obres a finals del segle XIX. Els pintors van deixar-se anar amb els seus pinzells davant d’un món que canviava de pressa. Van fer-ho Joan Ciuró, Francesc Llorach, Joan Sala, Nicolau Amate, Jordi J. Morera i tants altres.

Vingueren els canvis accelerats, les urbanitzacions, els nous valors i les noves maneres de viure. S’abandonaren molts terrenys fèrtils i es construïren grans infraestructures que esquarteraren el territori. Malgrat això, pervisqué la bellesa en molts racons. I ressorgí una ànima que volia seguir vivint en comunitat. I es reprengué el fil de la cultura popular, de la creació, de l’elaboració de bons vins, de l’oli d’arbequina, dels productes gastronòmics de qualitat, de la lluita pel patrimoni. Una nova identitat comarcal naixeria per reivindicar-se davant d’un món voraç per enquitranar les arrels i el futur. El riu Gaià en seria la bandera. Els pobles d’aquesta rodalia tenien una relació històrica de proximitat i d’intercanvi humà i comercial. El curiós del cas és que seria un riu tan petit i, durant molts anys oblidat, el Gaià, qui uniria de nou aquests municipis i els donaria sentit de ser.

El Bosc de la Marquesa amb Tarragona al fons. Foto: Jordi Suñé

Una mica d’història

El Baix Gaià havia estat eminentment agrícola i va tenir comunitats de pescadors assentats a les platges. El desenvolupament d’aquest territori s’accelerà a partir del segle XVIII gràcies al comerç amb les amèriques. Se’n beneficià tothom: els indians, és clar, però també els pagesos, que van començar a especialitzar-se en la vinya; els boters, que fabricaren milers de botes per exportar el vi i l’aiguardent que es produïa a les diferents olles que hi havia en quasi tots els pobles; els comerciants, els transportistes, els ferrers, els mariners, etc. Aquesta bonança es pot apreciar actualment passejant pels nuclis antics dels pobles. Moltes de les cases tenen la data de la seva construcció al portal i correspon a aquesta època. Veieu la Casa Gran d’Altafulla o les cases del carrer de l’Església de Creixell.

Arribà la fil·loxera, que posà fi a aquesta manera de viure, al voltant de la vinya i el seu comerç. El tombant de segle, del XIX cap al XX, fou d’una crisi sense precedents. Les migracions no s’aturaren fins l’arribada de l’electricitat, cap al 1915. Aquesta novetat va revolucionar els pobles. Els antics tallers artesanals es van electrificar i es van convertir en indústries mitjanes. També arribaren noves empreses que s’establiren a la zona aprofitant les comunicacions i l’abundant mà d’obra, i que van donar feina a homes i dones que, fins llavors, havien treballat al camp o anant en mar. Curiosament, alguna d’aquelles fàbriques encara existeix, com la Recasens de la Pobla o la Sedó de la Riera.

Al llarg del segle XX, la població es va mantenir força estable, excepte el boom demogràfic iniciat a la dècada de 1960. Finalment, la imatge rural de la major part de la comarca es va transformar amb el creixement econòmic previ al 2007. La població del Baix Gaià va créixer un 187% entre els anys 1987 i 2008. Pensem que en el mateix període el Tarragonès va créixer un 47,9%.[1] Actualment, el Baix Gaià té una població aproximada de 43.300 habitants (2020), amb les oscil·lacions de l’estiu que fan ampliar notablement aquesta xifra.

Imatge aèria de la desembocadura del riu Gaià de la dècada de 1960

Territori de frontera

El Gaià era la frontera amb la zona musulmana a l’època medieval; el Penedès era territori de marca. A partir del segle X, es van construir castells i fortificacions per vigilar i defensar-se de les possibles incursions musulmanes. Una ruta que recomanem, precisament, és la dels castells medievals i torres de vigilància, com la que hi ha entre la Riera i Ardenya, la Torre de l’Abella.

Curiosament, la unitat administrativa penedesenca fins al Gaià es mantindria fins al segle XVIII. Els corregiments (1716) de Felip V i les províncies (1833) no respectaren el Penedès. El catalanisme reivindicaria una divisió territorial pròpia basada en les comarques. El debat fou molt ric. L’any 1909, l’historiador i arqueòleg tarragoní Emili Morera escrivia a la Geografia General de Catalunya que Torredembarra era “un centre comarcal dels pobles que té a sos voltants”.[2] La Mancomunitat de Catalunya va proposar dividir el país en quinze comarques i els pobles del Baix Gaià havien de quedar al Penedès.

Tamarit des de la Roca de Gaià. Foto Jordi Suñé

La Generalitat de la II República va establir el mapa comarcal que deixava el Baix Gaià al Tarragonès. A l’enquesta prèvia, Bonastre va explicar que se sentia de la comarca de “Torredembarra”. Roda va dir que els seus mercats eren els del Vendrell i Vilafranca, no pas el de Tarragona. Creixell i Salomó es consideraven del Penedès. Vespella i Torredembarra van proposar de crear una comarca que inclogués els pobles del Baix Gaià.

La Nou de Gaià ha instal·lat imatges antigues a carrers i places que ajuden a interpretar l’evolució del municipi. Foto: Jordi Suñé

L’aparició del topònim

A finals dels anys setanta del segle XX, en el procés de transició, es va viure un moment d’ebullició de l’associacionisme i, alhora, de recuperació de la història i de les tradicions. Diversos veïns vinculats a la cultura i als centres d’estudis d’Altafulla (1977) i de Torredembarra (1983) van començar a ubicar els seus treballs de recerca en el context del Baix Gaià i a anomenar aquest espai del món amb aquest terme.

A finals de la dècada de 1980, el Baix Gaià es consolida com a marc geogràfic de recerques realitzades des de diferents àmbits. Algunes de les publicacions destacades des de llavors són les següents: Bibliografia del Baix Gaià (1988), L’expansió i afermament del feudalisme al Baix Gaià (1991), Geografia del Baix Gaià (1995) i Els documents del Baix Gaià a Salamanca (2008).

Marge de pedra seca en un camí de la Pobla de Montornès. Foto: Jordi Suñé

Els impulsors dels nous mitjans de comunicació de caire local es van adonar de les potencialitats de sumar sinergies amb els pobles de la rodalia. De retruc, ajudaran a crear un espai comunicatiu propi i una nova comunitat connectada que anirà més enllà del municipi. Aquestes són algunes de les capçaleres que s’han editat amb esperit comarcal: Lo Gaiterdel Baix Gaià (1985), Rodalia del Baix Gaià (1987), Castell de Nou (1996), Altafulla Ràdio-La Ràdio del Baix Gaià (2002), Ona la Torre (2007), Cel Obert (2008), Baix Gaià Diari (2015) i Torredembarra Actualitat (2020).

Nucli antic de Roda de Berà. Foto: Jordi Suñé

La consolidació de la marca “Baix Gaià”

El terme i la idea de “Baix Gaià” va rebre un fort impuls quan els moviments socials i algunes entitats van començar a emprar aquest marc geogràfic. Vegem-ne alguns exemples: Salvem el Gaià, la Plataforma Baix Gaià, Penya Blanc-Blava de Torredembarra i Baix Gaià, el Gremi de Constructors i Promotors del Baix Gaià, l’Assemblea de Joves del Baix Gaià, l’Associació de Marroquins del Baix Gaià, l’Associació de Músics del Baix Gaià, l’Associació Cultural Andalusa Torredembarra Baix Gaià, el Club Bàsquet Baix Gaià, Gaià Alletament i Criança- Associació de Mares del Baix Gaià, l’Associació d’Empresaris de l’Hosteleria del Baix Gaià, etc.

En l’àmbit esportiu han estat diverses les iniciatives que han vist les possibilitats de compartir sinergies i atreure públic o usuaris en el marc del conjunt dels onze municipis com la Trobada Ciclista del Baix Gaià, la Copa Baix Gaià, el Raid Baix Gaià o la Marxa dels Castells del Baix Gaià.

Des del punt de vista cultural s’han impulsat diverses iniciatives interessants, com el Pleniluni-Mostra de Circ al Baix Gaià, el Gaià Folk,[3] el Concurs Literari “Roca Plana” Baix Gaià, el concurs de música “Baix Gaià Sound” o l’exposició itinerant sobre els gegants del Baix Gaià.

Església parroquial de Sant Miquel de Vespella de Gaià. Foto: Jordi Suñé

Una de les fites aconseguides de manera col·lectiva —entitats i administracions— ha estat la recuperació del cabal ecològic del riu Gaià el 2011. Tot i que la situació encara és precària i no garanteix la recuperació del tram final del riu, és una notícia positiva que ha revitalitzat la idea de “Baix Gaià”.

Platja d’Altafulla des del Fortí. Foto: Jordi Suñé

Les administracions es coordinen

A la dècada de 1990, van ser diverses les iniciatives que es van promoure des dels consistoris de manera conjunta per tractar problemàtiques comunes. Les primeres accions per difondre i senyalitzar el patrimoni de manera col·lectiva es van fer a través del Consell Comarcal del Tarragonès. El 1998, per exemple, es va activar la ruta de castells del Baix Gaià.

El 2003 es va crear la primera regidoria específica per a treballar temes relacionats amb el Baix Gaià. Va ser a la Nou de Gaià. Una de les seves accions va ser impulsar un primer estudi per conèixer les potencialitats de la comarca. A partir d’aquí els moviments per coordinar-se es multipliquen. Els consistoris rebran el suport del Consell Comarcal i de la Diputació de Tarragona. Es van elaborar nous productes, com el mapa de senderisme, el web sobre els valors turístics o el DVD sobre la ruta de castells. S’aprovà el Pla Foment del Turisme del Baix Gaià, es consolidà l’Agrupació de Municipis Turístics del Baix Gaià, es presentà el projecte de Parc Cultural del Baix Gaià[4] i la guia gastronòmica per tal d’animar els restauradors a incloure sabors i aromes autòctons, s’obrí la ronda verda per tal d’unir amb camins tots els municipis, s’inaugurà el Castell del Catllar com a centre d’interpretació dels castells del Baix Gaià, s’organitzaren el cursos de guies turístics i de cuina del Baix Gaià i la fira turística i la nit de premis turístics, s’edità l’Auca del Baix Gaià, que es distribuí a través de les escoles, s’habilitaren els miradors del Baix Gaià i es creà la Federació del Comerç i Turisme del Baix Gaià.

Postal antiga del Catllar. Arxiu David Morlà

Diferents organismes públics treballen de manera coordinada, com els Punts d’Informació Juvenils, les biblioteques i les policies locals. Diverses empreses de la zona han introduït el topònim “Baix Gaià” a la seva marca i han obert la seva activitat a un públic més ampli i proper. L’activació d’aquesta nova marca “Baix Gaià” ha despertat l’interès de mitjans de comunicació i de sectors culturals interessats a conèixer el país.

Retall del diari el Punt de l’octubre de 2007 que es fa ressò dels moviments polítics a favor de mancomunar serveis

El Baix Gaià és una realitat

Queda dit, queda explicat. El Baix Gaià ja és un punt d’interès per a tots els que vulgueu redescobrir el país. Cerqueu els miradors i gaudiu de les ermites. Reserveu un bon restaurant i marqueu a les agendes els actes que es preparen: Fira d’Indians a Torredembarra, Nit de Bruixes a Altafulla, Festival Internacional de Cinema en Català a Roda de Berà, Pessebre Vivent a la Pobla de Montornès, Ball de Sant Crist de Salomó, la Vedellada Popular de Vespella, etc. Porteu la faixa per fer pinya als castells, pitet per menjar calçots amb Denominació Geogràfica Protegida, xiruques per caminar, bicicleta per passejar, tovallola per gaudir de platges naturals, gana pels esmorzars de forquilla i ganivet, càmera de fotos per retratar dels nuclis antics, prismàtics per veure ocells als Muntanyans, a la desembocadura del riu o al Bosc de la Marquesa. Gaudiu d’aquest tros de món que va enamorar el director de cinema Bigas Luna, de les festes majors, dels balls parlats, del patrimoni romà i de l’art escampat per les places —perdeu-vos per Vespella de Gaià! Alceu la vista: des d’un campanar sempre es pot veure el campanar veí. De Sant Bartomeu al campanar dissenyat per Jujol a Creixell. De la parròquia de la Torre al campanar d’Altafulla, escapçat per les bruixes una nit de tempesta fa molts anys. De Ferran a Tamarit, on les ànimes dels seus antics habitants venten les campanes la nit de Tots Sants. El Baix Gaià us espera.

Tríptic informatiu de la ruta pels castells del Baix Gaià

Jordi Suñé Morales / elriu.cat

 

[1] Agro - 3 Enginyeria del Medi Rural (2008): Diagnosi socioeconòmica. Programa de desenvolupament socioeconòmic dels municipis del Baix Gaià. Tarragona: ICODE, pàg. 11.

[2] Emili MORERA (1909): Província de Tarragona: Geografia General de Catalunya. Barcelona: Establiment Editorial d’Albert Marín, pàg. 889.

[3] Pau PLANA (2008): «Gaià Folk: Una proposta per al territori. Balanç després de cinc edicions», La Resclosa, núm. 13, pàg. 251-258.

[4] Ester VILAR (2011): «Procés de participació ciutadana en l’àmbit del pla turístic dels municipis del Baix Gaià. Presentació del primer procés participatiu per al desenvolupament del Parc Cultural del Baix Gaià». La Resclosa, núm. 15, pàg. 187-202.