La França revolucionària va proclamar els drets de l’home, i en constituir els dipòsits literaris amb els fons secularitzats de l’Ancien régime, declarava la guerra a la ignorància, en un pla universal. Admirable França! Al mateix temps que destruïa l’Ancien Régime, aplegava tots els manuscrits, documents d’arxiu i llibres impresos dels antics convents i bisbats secularitzats i els organitzava en biblioteques departamentals perquè fossin útils per a fer «recular la ignorància».

L’IEC va néixer a principis del segle XX, amb la finalitat de fer recular la ignoràcia -i ara és el fundador de l’IEC qui parla:- sobre els fets, els homes i les coses de Catalunya. Com a bon deixeble d’aquella França tan admirada aleshores a Catalunya, l’IEC emprenia el combat contra la ignorància dels mateixos catalans i pels mateixos catalans sobre les coses de Catalunya; allò que avui se’n diu la catalanística en sentit ample, com ha expressat i proclamat la presidenta recentment electa de l’IEC, M. T. Cabré.

En gairebé 115 anys i malgrat les prohibicions sofertes per part de règims autoritaris dels quals el mínim que s’ha de dir és que eren molt ignorants, l’IEC ha menat les seves batalles específiques contra la ignorància. Una d’aquestes ignoràncies, potser la més cridanera, afectava el naixement pròpiament dit de Catalunya, quan i com apareixia Catalunya en la història i perquè. La Catalunya Carolíngia i les recerques històriques adjacents han contribuït de forma decisiva a aclarir el problema.

La Catalunya Carolíngia ha estat una obra emblemàtica de l’IEC. Només dient que ha durat cent anys (1920-2020) i ha exigit el treball de ben bé tres generacions d’estudiosos, ja es comprèn que no ha estat joc de poques taules. Aquesta obra és el punt de partida per a la comprensió de la nostra peripècia històrica. I, en un context més ampli, permet l’estudi del primer gran assaig d’unificació europea practicat després de l’imperi romà.

Amb l’adveniment de la democràcia l’IEC s’havia ampliat, s’havia reorganitzat i renovat, assenyaladament en l’aspecte de l’equipament informàtic. L’IEC ha digitalitzat les seves revistes i ara digitalitza el seu fons de monografies. En un moment determinat, entorn dels anys 2013-2014, es feia evident la necessitat d’orientar l’IEC cap a l’era de la transferència del coneixement, que amb les noves tecnologies, obliga a la socialització del coneixement. En aquesta era, la lluita contra la ignorància ja no és individual, ha d’ésser coral. I els resultats obtinguts ja no poden consistir en un patrimoni reservat a minories, s’han de saber transmetre a col·lectius humans com més amplis millor. Per dues raons. Perquè la lluita de l’IEC contra la ignoràcia és finançada pels poders públics democràtics, i per tant hi ha d’haver un retorn tangible a la societat; i perquè és una lluita pel saber, que, si és ciència, és universal, amb el benentès que l’universal no és res més que el local ... sense muralles.

Posar en una base de dades una obra com la Catalunya Carolíngia apareixia, doncs, com una inciciativa plausible. Igualment, fer-ho optant a un dels programes Feder de la UE, en aquest cas un programa transfronterer Espanya-França-Andorra. D’aquesta manera s’obtenia un finançament consistent i el promotor de la idea es lligava a un calendari.

Digitalitzar tota la documentació sobre el període carolingi era barrejar fructuosament el passat més remot amb el present més actual: polític, social, tecnològic i europeu. Era també el mitjà imprescindible per a elaborar un conjunt d’aplicacions informàtiques que faran extensiu el coneixement i el gaudi d’aquell món a col·lectius amplis de conciutadans de les dues bandes de la frontera franco-espanyola actual, per començar, i a tots aquells col·lectius que, pel motiu que sigui, s’hi pugin interessar.

Els programes europeus transfronterers promouen el coneixement i el progrés d’uns determinats ciutadans europeus que unes ratlles separadores traçades en altres temps històrics per les baionetes, han mantigut fins fa ben poc en règim de pràctica exclusió mútua. La frontera que nosaltres tenim amb l’estat francès ens separa dels catalans de França. Hi ha catalans, doncs, a una i altra banda de la frontera. Aquest sol fet ja estimula la col·laboració, perquè tots hi sortim guanyant. Quan l’hospital transfronterer de Puigcerdà ja és un fet gràcies als programes transfronterers, res no impedeix pensar que gràcies a aquestes formes de col·laboració ja s’han començat a crear panorames socials inèdits a un i altre cantó de la ratlla. Benvinguda, col·laboració que obres portes a futurs falaguers.

Jaume de Puig i Oliver

Membre de l’IEC