Qui som

Quan en 1932 es creava l’Arxiu Històric de Cervera s’iniciava la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat Republicana. Esclafant la República es feien desaparèixer també tots els projectes innovadors que s’havien impulsat i la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC) no es reprèn fins al 1981 per obra de la tot just restaurada Generalitat amb la signatura dels primers convenis de creació d’arxius. La podem considerar una de les primeres estructures d’estat del nou autogovern que, amb visió singular i capdavantera, proposava preservar i apropar a la ciutadania el patrimoni documental en l’àmbit comarcal. Desenvolupada a foc lent, avui està del tot consolidada i va adoptant altres funcions d’acord amb els nous temps, immersos en la revolució tecnològica i en la consolidació de l’administració electrònica.

El 1983 s’inaugura l’Arxiu Històric Comarcal de Santa Coloma de Farners. Fou un dels primers a posar-se en funcionament i es va situar a la capella de l’antic Col·legi de les Monges del Cor de Maria. L’any 2005 es traslladava provisionalment la seu al carrer Francesc Camprodon, al mateix temps que es passava a dir Arxiu Comarcal de la Selva (ACSE), d’acord amb dues realitats sobrevingudes: la creació de les comarques com a entitats polítiques i administratives i la successiva transferència de documentació encara en ús administratiu.

Finalment, el 2015 s’inaugurava la seu definitiva en un nou edifici situat al carrer de Sant Dalmau, en ple nucli antic de la ciutat de Santa Coloma de Farners. L’edifici, cèntric i de nova planta, esdevé un espai multifuncional on hi ha els dipòsits per a custodiar els diferents suports i formats documentals, una sala de consulta, una sala de treball intern i una sala d’actes.

És oportú destacar com es gestiona l’equipament, mitjançant un conveni a tres bandes entre el Departament de Cultura, que és el titular del servei, el Consell Comarcal i l’Ajuntament, cap de comarca. Es tracta d’un model prou reeixit, en el qual es combina la titularitat amb una gestió des del món local i comarcal i, per tant, més propera a la ciutadania i als usuaris.

Què tenim

Dur a terme una bona custòdia i conservació dels documents i alhora facilitar-hi l’accés són, ara per ara, les principals activitats desenvolupades per l’Arxiu. Actualment (desembre 2020) es custodien a l’ACSE 2.810 metres lineals de documentació en paper, 44.320 fotografies (en diferents suports), 1.510 pergamins i 470 plànols, els suports i formats més habituals. Es compta també amb més de 10 Tb de documentació digitalitzada (prop de 500.000 fitxers), una bona part dels quals en consulta en línia. I destaquen també els 5.700 volums de la biblioteca auxiliar.

La guia de fons d’arxiu impulsada per la Generalitat de Catalunya i oficialitzada ja els anys vuitanta, dibuixa i posa les línies entre els diferents fons dels arxius segons les seves procedències, dividides en dos grans apartats, públiques o privades. Així, doncs, destaquem que de fons públics a l’Arxiu Comarcal s’han ingressat els procedents de l’administració comarcal de la Generalitat de Catalunya, els fons de l’administració local, els més quantiosos, procedents del Consell Comarcal i dels diversos ajuntaments de menys de 10.000 habitants que hi confien els seus documents i que són els següents: Santa Coloma de Farners, Anglès, Breda, Massanes, Osor, Riudarenes, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Susqueda, Vidreres i Vilobí d’Onyar.

De l’administració perifèrica de l’Estat destaquen els fons de la Comandància de Santa Coloma de finals del segle xix i el de la Clínica Militar núm. 5 de les Brigades Internacionals, emplaçada al Balneari Termes Orion. Els protocols dels fons notarials del districte hi són presents des del segle xix perquè els anteriors a aquesta data no van retornar de l’evacuació feta durant la Guerra Civil i resten a l’Arxiu Històric de Girona. Són de les notaries (algunes ja inexistents) d’Anglès, Arbúcies, Blanes, Brunyola, Hostalric, Lloret de Mar, Santa Coloma de Farners, Sant Hilari Sacalm, Tossa de Mar i Vidreres.

Tot i que Santa Coloma és seu de partit judicial des de 1842, no es disposa d’expedients dels fons judicials fins al 1925, ateses les periòdiques eliminacions. Es conserva també documentació complementària del Registre de la Propietat des de 1847, que forma part del fons registrals.

Són ben significatius els fons d’institucions, integrats per tots els procedents de les antigues Cambres Agràries de la comarca i bona part dels centres d’ensenyament públic, així com el fons de la Federació de Sindicats Agrícoles Cooperatius (1936-1937).

L’ingrés de fons privats, seguint la nomenclatura de la guia, l’encapçalen els fons religiosos, i és representada per la Confraria del Roser de Vidreres o el convent de Bellver. Els fons d’associacions i fundacions són d’una especial riquesa, i a l’Arxiu Comarcal hi tenim dipositats els de quaranta-cinc entitats selvatanes de diversa índole: esportives, culturals, lúdiques, benèfiques, socials, etc. També destaquen els fons comercials i d’empreses, documentació de caire econòmic que a l’arxiu està representat per quinze empreses.

De rellevància indiscutible són els fons patrimonials que procedeixen de famílies i masos centenaris. La gestió del patrimoni (no de manera exclusiva) n’és l’eix principal i n’hi ha trenta-un de recollits, alguns en forma de pergamins. Els fons personals, centrats en l’activitat de les persones, és el grup més nombrós, amb seixanta fons, entre els quals destaquem el del poeta Joan Vinyoli o el del cineasta Joaquim Jordà.

En darrer terme i agrupats sota el terme col·leccions hi ha els documents de procedència diversa i, a vegades, dispersa, però a voltes interessant, com és el cas dels impresos o els gravats.

Cinc documents o fons singulars a l’ACSE

D’entre el documents custodiats hem fet una tria dels especialment rellevants:

1.- Precepte del 844 concedit pel rei Carles el Calb al monestir de Sant Medir i Sant Genís —de Cartellà—, que al segle x esdevingué Santa Maria d’Amer. Còpia en pergamí del segle xi-xii. Es tracta del document més antic de l’Arxiu i en el qual es segella la independència del monestir respecte de cap altra autoritat.

2.- Llibre d’actes de l’Ajuntament d’Osor (1701-1740). Es tracta de les actes municipals més reculades que hi ha dipositades a l’ACSE i amb referències a la Guerra de Successió.

2.- Llibre mestre del mas Vinyes de la Cellera de Ter (1791). Es tracta d’un inventari documental de les escriptures notarials de la família amb unes curioses miniatures a l’inici de cada assentament.

3.- Fotografies estereoscòpiques del Fons Vilallonga (1905-1936). Col·lecció de 1.745 plaques de vidre per ser vistes en relleu, que mostren activitats i viatges de la família Vilallonga del mas Parés (Sant Martí Sapresa), realitzades amb un especial sentit estètic.

4.- Fons Joan Vinyoli (1914-1984). Són cinquanta capses i 1.220 fotografies que els fills del poeta van cedir a l’Ajuntament de Santa Coloma de Farners i que es troben dipositades a l’Arxiu Comarcal. Correspondència, activitat creativa, activitat familiar i professional són el gruix del fons. A Santa Coloma de Farners, el poeta hi va passar dies de la seva joventut i hi va recollir molts elements inspiradors.

Què Fem

Més enllà d’ingressar i custodiar documents de la comarca, l’Arxiu Comarcal facilita que la ciutadania en general, els investigadors en particular i els titulars dels fons hi puguin accedir quan s’escaigui. Implicats plenament en la gestió de la documentació electrònica, prestem suport a l’administració local en aquest àmbit. Finalment, les activitats de difusió del patrimoni documental formen part també del nostre dia a dia. Aquests objectius es canalitzen de la manera següent:

• Descripció i accés documental: feta a través de la base de dades corporativa GIAC i la plataforma Arxius en línia, que permet accedir als inventaris i catàlegs i, si és el cas, als documents prèviament digitalitzats.
• Digitalització documental: la digitalització permet una millor conservació dels documents originals, facilita llegirlos i proveeix d’una còpia de seguretat. Els protocols notarials de la notaria de Santa Coloma (1577-1850) és la sèrie documental més rellevant que s’ha digitalitzat.
• Suport a l’administració local: es porta a terme mitjançant el Servei PREST del Consell Comarcal. Tractar arxivísticament els documents des que es generen ha portat a oferir un servei en matèria de gestió de documents electrònics als ajuntaments que s’hi han volgut adherir, que actualment són quinze.
• Difusió del patrimoni documental: es fa des de diverses vies, com són la realització d’una exposició anual basada en els fons propis (es poden veure al web de l’arxiu), la utilització de les xarxes socials o l’organització d’actes puntuals en els Capvespres a l’Arxiu, de periodicitat mensual i que acullen presentacions, conferències o taules rodones al voltant de la història i el patrimoni.

Amb qui teixim aliances

La bona entesa entre l’Arxiu Comarcal i el Centre d’Estudis Selvatans han facilitat una suma d’esforços en activitats prou rellevants en benefici del patrimoni documental i la recerca històrica. Les més rellevants són aquestes:

• La publicació de la revista Quaderns de la Selva, que ja ha editat 32 números.
• La publicació de la col·lecció Estudis i Textos, amb 22 números.
• L’impuls de la Beca de Recerca La Selva, amb 14 beques concedides.
• La realització anual de la Trobada d’Entitats de Cultura i Patrimoni de la Selva.
• La coorganització dels Capvespres i de les Matinals de coneixement del territori i del patrimoni cultural.

Si ens voleu seguir

Ens trobareu a la web: https://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/la_selva/.

I a les xarxes socials: @acselva2 (Twitter), @arxiucomarcalselva (Instagram), @arx.selva (Facebook).

Joaquim Carreras Barnés

Director de l’Arxiu Comarcal de la Selva