Des de l’11 de gener del 2016 el Centre de Desenvolupament Rural-Museu de la Pauma de Mas de Barberans forma part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial. Aquest centre, inaugurat el maig del 2010, és un espai destinat a la realització d’accions i actuacions que ajuden, afavoreixen i diversifiquen el desenvolupament econòmic del municipi i del territori, amb la recerca, conservació i difusió del patrimoni etnològic i immaterial com a eix vertebrador, i en concret el treball de la pauma (margalló). L’origen del projecte museogràfic és una recerca desenvolupada en el marc del l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC). Cal dir que el Museu treballa des de la recerca aplicada i l’ànim de restitució social és constant.

Una de les empremtes més visibles que observem quan posem el focus en la nostra trajectòria museogràfica són les exposicions temporals que s’han anat succeint, moltes de producció pròpia (divuit) i d’altres produïdes externament (una desena). Les primeres ens han servit per posar en valor l’artesania de les fibres vegetals d’aquí i del món i destaquen sobretot les que han estat el resultat de projectes impulsats i coordinats des del mateix Museu però que han sabut implicar altres agents o institucions.

El retorn dels creadors amb fibres vegetals

L’exposició del 2021 va partir del desig de retrobar-nos després de tants mesos de distanciament a causa de la pandèmia i té com a objectiu facilitar i celebrar aquest retrobament. L’exposició es pot veure des del novembre del 2021 fins a finals d’octubre del 2022.

«Elogi a la cistelleria» no és una exposició de cistells. És una exposició amb l’obra de cistellers, en el sentit d’artesans, dissenyadors i artistes que desenvolupen la seva activitat a partir dels principis de la cistelleria, una disciplina que es caracteritza per l’ús d’uns materials determinats, essencialment fibres vegetals, i la seva manipulació per mitjà de les tècniques pròpies de la tradició cistellera.[i]

Des de la prehistòria, l’adaptació de l’ésser humà al medi ha estat continuada i constant fins a mitjan segle XX, aproximadament. La cistelleria ha acumulat una riquesa de coneixements sobre materials i tècniques que són l’essència de l’exposició, on es pot comprovar que de vegades es manté la funció i d’altres es transforma. Durant la segona meitat del segle XX, amb l’aparició de nous materials i la consolidació dels sistemes de producció industrial, es produeix un canvi vertiginós en la relació que l’ésser humà estableix amb el medi: es popularitzen nous productes de materials barats que, juntament amb les dificultats per aconseguir matèria primera, condueixen a una crisi del treball artesanal i al consum desenfrenat de productes elaborats molt lluny de nosaltres. Semblava que els nous materials ens transportaven a un món màgic on tot era possible a uns preus ridículs. Ara, un dels estímuls hauria de ser intentar canviar aquests hàbits de consum amb els quals se’ns ha seduït durant anys sota un model capitalista ferotge. Intuïm que estem immersos en un canvi de mentalitat que, a poc a poc, fa repensar determinats models de producció i consum i aporta una mirada molt més respectuosa envers el món. Per això, l’elogi a la cistelleria:

Per valorar la vigència d’una disciplina que manté els principis de la producció artesanal perfectament alineats amb els reptes del present, com ara la sostenibilitat mediambiental, l’economia circular o el consum responsable, entre d’altres.

Per conèixer les darreres obres dels seus creadors i creadores, la riquesa de tècniques i materials i la diversitat de les seves aplicacions: des de la recuperació o reivindicació de les peces tradicionals fins a la creació artística o el disseny d’objectes utilitaris.

Per mostrar que, en cistelleria, no tot són cistells.

Per descobrir que la cistelleria, per mitjà de la fusió, la barreja, la suma, l’acoblament, el maridatge o l’aiguabarreig dels materials, les tècniques i els usos, és una mena de sincretisme de resultats sorprenents.

L’artesania és una activitat de futur totalment vinculada als criteris de sostenibilitat, respecte a l’entorn i consum responsable que tanta vigència tenen en l’actualitat. Dins d’aquest context ha nascut «Elogi a la cistelleria». L’exposició recull un total de cinquanta-dos peces elaborades amb fibres vegetals de divuit artesans i artesanes d’arreu de Catalunya i l’estat. La mostra ha estat comissariada pel mestre artesà Joan Farré i l’escenògrafa Maria Pons, i coordinada i produïda pel Centre de Desenvolupament-Rural Museu de la Pauma.

L’exposició té com a comú denominador que tots els creadors i creadores que hi participen han guanyat algun premi o menció especial en el Certamen Internacional de Fibres Vegetals del Museu de la Pauma o en el de Salt. També que utilitzen com a matèria primera fibres vegetals i a l’hora de manipular-la ho fan basant-se en les tècniques de cistelleria tradicional. Les peces que es mostren en aquesta exposició són diverses tant pel que fa als materials (pauma, palla de sègol, espart, vímet, jonc, cinta de castanyer, bova, canya...) com pel que fa a les tècniques i als propòsits (utilitaris, de disseny o artístiques).[ii]

El Certamen forma part de la història viva del Racó dels Artesans i del mateix Museu. Un total de 318 peces han estat presentades en aquests dotze anys: 104 en la modalitat tradicional i 130 en Art i Disseny. A partir del 2016 es va separar aquest darrer àmbit en dos categories diferents: Artística i Disseny. Entre les edicions del 2016 i del 2018, ambdues incloses, es van presentar 41 peces a la modalitat Artística i 43 a la de Disseny.

A l’exposició hi podem trobar des de les tradicionals cofes de palangre per pescar i els cabassos o coves, fins a bosses de mà, làmpades de bova o escultures de materials diversos. Independentment de la trajectòria de cada autor, totes les peces han estat produïdes expressament per a l’exposició i mostren el treball actual de cadascun dels participants.

L’exposició es complementa amb un audiovisual de deu minuts en què els dos comissaris expliquen l’exposició i com les peces més tradicionals acaben dialogant amb les més contemporànies. També s’hi pot trobar un full de sala on hi consten els preus i les característiques bàsiques de totes les obres que estan a la venda. En el marc de l’exposició, cada autor/a reflexiona sobre l’ofici: la passió, el privilegi, la creativitat o l’esforç combinat de la ment i les mans són algunes de les reflexions que hi apareixen.

Els autors i autores presents a «Elogi a la cistelleria» són: Josep Mercader (Torroella de Montgrí), Jesús Maria Quintero (Torreagüera-Murcia), Antonio Rodríguez (Rota-Cadis), les artesanes d’Artpauma (Mas de Barberans), Enrique Taboas (Sangenjo-Pontevedra), Simone Simons (Chelva-València), Paco Trepat (Lleida), Ana Isabel Sánchez (Bellvei), Joan Clop (Linyola), Tim Johnson (Vilanova i la Geltrú), Mònica Guilera (Vilanova i la Geltrú), Maria Escura (Cànoves i Samalús), Palmira Rius (Lleida), Pere Batlle (la Bisbal d’Empordà), Carles Alcoy (Mataró) i Joan Farré (Folgueroles).

Maria Pons Calvet, comissària de l’exposició «Elogi a la cistelleria»

Pepa Subirats Rosiñol, responsable Museu de la Pauma