Giménez Estebanell
Poeta ripollès
Josep Giménez Estebanell. (1909 Balsareny – 1969 Vilafranca del Penedès). Poeta intens. Mestre a 19 anys, li ha tocat viure una època tràgicament trasbalsada per la guerra.
És ripollès, tot i haver nascut a Balsareny. A Ripoll ha crescut i s’ha fet poeta. La seva tasca de mestre l’ha dut lluny, però sempre ha estat un poeta enamorat de Ripoll.
La seva poesia, vitalista i quasi musical, ens porta a un Ripoll fabril, orgullós de la seva història i agitat per les tensions socials d’aquells temps. En aquell entorn, el mestre poeta, exercint també de periodista, ha estat molt creatiu. Atent sempre a la vivesa de l’expressió i a la perfecció del llenguatge. La seva professió de mestre el porta finalment a Vilafranca, des d’on continua la seva activitat poètica fins que mor el 1969.

Cant al treball
(quan fa 11 anys que viu a Vilafranca, el poeta
fa una evocació amb to èpic del Ripoll fabril
i de tan llegendària història)
Si vols saber l’estima que mereixen
la pell brunyida i les asproses mans,
i aquestes robes blaves que llueixen
per l’oli dels batans...
...la brega amb la corretja enfebrosida,
l’esforç que, generós, vesses a doll
i arrenca mil guspires a la vida...
obrer, vine a Ripoll.
Aquí veuràs alçar a les xemeneies
banderes glorioses al treball,
i al vespre encendràs foc amb unes teies
guanyades amb el mall.
Ací veuràs com donen les muntanyes
l’alè acompassat i el braç potent,
i com s’obren fecundes ses entranyes
i vessen rius d’argent.
Ací cobraren fama, arreu estesa,
els homes de l’enclusa i la fornal,
i ací el combat diari i l’honradesa
tothom sap el que val.
Som fills d’aquells armers i clavetaires
de cara tan ferrenya i tendre cor,
i si pel ferro podem ser captaires,
no ho serem mai de l’or.
Ací brodaren en l’august Cenobi
els miniaturistes d’or i atzur,
i ells fan que, ací, l’alt mèrit també es trobi
en el treball obscur.
Ripoll va néixer amb la pregària als llavis
i amb el coure i l’acer al pensament;
avui veus filadors, poetes, savis...
però d’aquella gent!
El dit del Monestir, gegant batuta,
acorda els altres dits de cap fumós,
i el Ter pren el Freser i, companys de ruta,
fan un sol cant tots dos.
I aixequen al treball una lloança
que nostra llengua humana no sap dir:
i és un brogit de màquines en dansa
i un prest anar i venir.
Una ànsia, un traqueteig i una quimera,
un himne majestàtic, grandiós,
com un embat de fèrtil Primavera
regada amb les suors,
amb pauses de tritlleig de les campanes
i de silencis d’aigua, refrescants,
amb rítmica harmonia de sardanes
i amors exuberants.
Ripoll, 12-8-1955
Selecció de l’obra i informacions:
Josep Giménez Noguera. Fill del poeta. Llicenciat en filosofia i periodista.
Autor de dos llibres sobre el poeta i la seva obra,
- Aquell anhel mai satisfet (2021) i
- Ripoll, ressò de poeta (2022).
Alguna Bibliografia:
Scriptorum – Escrits de poesía i prosa de Giménez Estebanell - Ripoll, 1929-1936
El foment de la sardana - Participació intensa de Giménez Estebanell – Ripoll, 1929-1936
Estampes i rondalles ripolleses – Autor Josep Giménez Estebanell - Vilafranca del Penedès 1947
Quaderns de poesia – Poemes de Giménez Estebanell en tots els quaderns – Vilafranca del Penedès 1950-1952
Recordant el poeta Josep Giménez Estebanell – Autor: Josep Maria Cuadrado i Comamala – Ripoll 1999
Ripoll, ciutat pubilla – Autora, Montserrat Pujolar – Ripoll 2003
Aquell anhel mai satisfet – vida i obra de Giménez Estebanell – Autor Josep Giménez Noguera – Vilafranca 2021
Ripoll, ressó de poeta: Giménez Estebanell – Autor Josep Giménez Noguera – Ripoll, 2022