Josep Giménez Estebanell. (1909 Balsareny – 1969 Vilafranca del Penedès). Poeta intens. Mestre a 19 anys, li ha tocat viure una època tràgicament trasbalsada per la guerra.

És ripollès, tot i haver nascut a Balsareny. A Ripoll ha crescut i s’ha fet poeta. La seva tasca de mestre l’ha dut lluny, però sempre ha estat un poeta enamorat de Ripoll.

La seva poesia, vitalista i quasi musical, ens porta a un Ripoll fabril, orgullós de la seva història i agitat per les tensions socials d’aquells temps. En aquell entorn, el mestre poeta, exercint també de periodista, ha estat molt creatiu. Atent sempre a la vivesa de l’expressió i a la perfecció del llenguatge. La seva professió de mestre el porta finalment a Vilafranca, des d’on continua la seva activitat poètica fins que mor el 1969.

Cant al treball

(quan fa 11 anys que viu a Vilafranca, el poeta

fa una evocació amb to èpic del Ripoll fabril

i de tan llegendària història)

Si vols saber l’estima que mereixen

la pell brunyida i les asproses mans,

i aquestes robes blaves que llueixen

per l’oli dels batans...

...la brega amb la corretja enfebrosida,

l’esforç que, generós, vesses a doll

i arrenca mil guspires a la vida...

obrer, vine a Ripoll.

Aquí veuràs alçar a les xemeneies

banderes glorioses al treball,

i al vespre encendràs foc amb unes teies

guanyades amb el mall.

Ací veuràs com donen les muntanyes

l’alè acompassat i el braç potent,

i com s’obren fecundes ses entranyes

i vessen rius d’argent.

Ací cobraren fama, arreu estesa,

els homes de l’enclusa i la fornal,

i ací el combat diari i l’honradesa

tothom sap el que val.

Som fills d’aquells armers i clavetaires

de cara tan ferrenya i tendre cor,

i si pel ferro podem ser captaires,

no ho serem mai de l’or.

Ací brodaren en l’august Cenobi

els miniaturistes d’or i atzur,

i ells fan que, ací, l’alt mèrit també es trobi

en el treball obscur.

Ripoll va néixer amb la pregària als llavis

i amb el coure i l’acer al pensament;

avui veus filadors, poetes, savis...

però d’aquella gent!

El dit del Monestir, gegant batuta,

acorda els altres dits de cap fumós,

i el Ter pren el Freser i, companys de ruta,

fan un sol cant tots dos.

I aixequen al treball una lloança

que nostra llengua humana no sap dir:

i és un brogit de màquines en dansa

i un prest anar i venir.

Una ànsia, un traqueteig i una quimera,

un himne majestàtic, grandiós,

com un embat de fèrtil Primavera

regada amb les suors,

amb pauses de tritlleig de les campanes

i de silencis d’aigua, refrescants,

amb rítmica harmonia de sardanes

i amors exuberants.

Ripoll, 12-8-1955

Selecció de l’obra i informacions:

Josep Giménez Noguera. Fill del poeta. Llicenciat en filosofia i periodista.

Autor de dos llibres sobre el poeta i la seva obra,

• Aquell anhel mai satisfet (2021) i
• Ripoll, ressò de poeta (2022).

Alguna Bibliografia:

Scriptorum  – Escrits de poesía i prosa de Giménez Estebanell - Ripoll, 1929-1936

El foment de la sardana  - Participació intensa de Giménez Estebanell – Ripoll, 1929-1936

Estampes i rondalles ripolleses  – Autor Josep Giménez Estebanell - Vilafranca del Penedès 1947

Quaderns de poesia  – Poemes de Giménez Estebanell en tots els quaderns – Vilafranca del Penedès 1950-1952

Recordant el poeta Josep Giménez Estebanell  – Autor: Josep Maria Cuadrado i Comamala – Ripoll 1999

Ripoll, ciutat pubilla  – Autora, Montserrat Pujolar – Ripoll 2003

Aquell anhel mai satisfet  – vida i obra de Giménez Estebanell – Autor Josep Giménez Noguera – Vilafranca 2021

Ripoll, ressó de poeta: Giménez Estebanell – Autor Josep Giménez Noguera – Ripoll, 2022