Jacint Verdaguer

A caçar nius per les torrenteres

per Carme Torrents i Buxó

Literatures

Signatura Perejaume Allerament del torrent de Folgueroles de 10.000 m² a la font Trobada de Folgueroles, dins l’Espai Natural Guilleries-Savassona (2002).
Signatura Perejaume Allerament del torrent de Folgueroles de 10.000 m² a la font Trobada de Folgueroles, dins l’Espai Natural Guilleries-Savassona (2002). | Foto: Toni Anguera. Fundació Jacint Verdaguer

El text que presentem és un text autobiogràfic escrit per Jacint Verdaguer entre els vint i els vint-i-cinc anys (1865-1870). L’obra es va aplegar en el primer volum d’Escrits inèdits (EIJV I), publicat per Josep M. Casacuberta (1958). És un text de joventut que parla dels costums i de la manera de distreure’s dels joves del poble a la segona meitat del segle XIX. A banda de l’interès etnogràfic i literari, ens interessa l’aspecte autobiogràfic del text.

Amb el títol de «La Festa Major» el jove Cinto explica l’experiència, no sabem si del tot real o una mica fabulada, de ser a la zona del torrent de Folgueroles un matí de la festa major, un quinze d’agost, i mentre ell es distreia escoltant els ocells i intentant abastar-ne els nius, els seus companys sentien la música que sonava a la plaça i es delien per entrar al ball.

Fotografia Jacint Verdaguer: https://www.verdaguer.cat/es/el-poeta#

Tals eren los amics amb qui passava les estones que tenia en vaga, hermoses encara i felices, però no tant ja com quan, al badar los ulls per la primera vegada en los braços de la mare, s’emmirallaren en mos ulls amb tota sa verdor i boniquesa los camps i les herbes, i amb totes ses llums i estels brillosos lo firmament, i, presa del primer plaer i desig, la meva ànima deixà esclatar en mos llavis la primera i la més feliç rialla, puix, alçant-se per sopols la meva mà, no arribà aon arribava aquell falaguer desig que en mi apuntava.

Amb aqueixos, doncs, anava a buscar nius de pardals a l’hora de migdiada. I al matí de la festa major ja arribàrem als pollancres que en doble rengle, a vora del torrent, enrotllen, mig rodejant mon poble, aon se’n sentien xiricar de petits; i de cada branca hi veia penjar los fanalets i brossa del jaç, quan veig amb estranyesa que, en lloc d’alçar-hi els ulls com altres dies, s’entretenien en allisar-se i fer-se estarrufar les polseres, en posar-se bé lo corbatí, i de gairell la vermella barretina.

—Amics —los deia—, jo he vist posar, amb sa becada penjanta, la vella en la grella més alta d’aqueix saule; les caderneres que deixàrem l’altre dia per petites, ja deuen ésser mig plomades o a punt de fugir, i les tàperes, sortides de l’ou. Pujau-hi, vosaltres més grans; o aidau-me, si us plau: hi pujaré jo, si em fèieu esqueneta. [...]

—De què estau tristos, companys meus? Si ho estau de que haja trobat més nius que vosaltres, tanmateix no m’estimau gaire. Cada diumenge soleu ser los afortunats i compartiu amb mi vostres trobes, i avui, per una volta que puc mostrar-me garbós, vos sabria greu?

Ells s’aguaitaven de garbí i no em tornaven resposta. A la fi, un, prenent-me per la mà, em parla:

—Vols que t’ho diga? Hi ha altra cosa que m’agrada més que els aucells, i són les minyones del poble. S’ha començat ja lo ball; vaig a traure-hi la més bonica, i tu, com a bon amic, ballaràs amb aquella a qui cantares una corranda una tarda de camilleres. [...]

(Verdaguer, 2003:1344)

El text continua amb l’arribada a la plaça del jove poeta i explica com es debat entre la Roser del mas les Heures (la noia dels seus amors) i la vocació religiosa i el dolor per la mort d’una germaneta que descansa al fossar de l’església. I, finalment, pren la opció de dedicar la seva vida a la religió.

I d’aquell trescar per les torrenteres i de la gran experiència vital que representa tenir la natura a mà com a font d’inspiració Verdaguer ha esdevingut un dels poetes més grans que ha donat la literatura catalana. I, deutors del seu llegat, quan feia cent anys de la seva mort, vam voler que el torrent escrivís el seu nom.

 

Selecció del fragment i presentació: Carme Torrents i Buxó

Historiadora de l’Art i Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia per la UB. Directora de la Fundació Jacint Verdaguer (2002-2018) i directora de Verdaguer Edicions (2013-2018). Fundadora d’Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català.