Tema: Obrador de taps de suro.

Any: 1897

Lloc : Pati interior d’una casa de Santa Coloma de Farners.

Fons : Francesc Xavier Aulí. Arxiu Comarcal de la Selva.

L’autor d’aquesta imatge fou Francesc Xavier Aulí Pla (1868-1906), fotògraf i pintor que tenia instal·lat un estudi al carrer del Prat de Santa Coloma Farners. Es tracta del primer fotògraf del qual es té constància a la ciutat. Al llarg de la seva vida professional va realitzar una gran quantitat de retrats però també va fotografiar paisatges, espais urbans i activitats de les persones. De la seva obra s’han conservat 232 plaques de vidre i 128 positius en paper, ingressats a l’Arxiu Comarcal l’abril de 1990. Es tracta d’un conjunt d’imatges de gran qualitat formal i estètica que ens permeten copsar com era la ciutat i la seva gent en el tombant dels segles XIX i XX i és de consulta obligada per a qualsevol estudi, tant d’història de la fotografia com de la realitat social, de les comarques gironines.

La imatge data de l’any 1897 i correspon a un obrador de taps de suro d’entre els diversos que hi havia a Santa Coloma en aquesta època i que devia ser igual als de molts municipis propers, com Vidreres, Tossa de Mar, Lloret de Mar, Llagostera o Cassà de la Selva, entre altres. Documenta un indret i una situació en un moment cabdal, just quan s’està iniciant la utilització de maquinària per a la fabricació de taps. En la imatge, d’una gran qualitat escènica, tots els treballadors utilitzen encara els estris de fabricació manual de taps. En destaquem dos elements: la ganiveta de llescar suro, corbada i amb un element que mesura la mida de la llesca, utilitzada pel personatge de primer terme, i la ganiveta de fer carracs, rectangular, que porta també un element de mesura i que dóna forma a les peces cúbiques prèvies al tap, emprada pel personatge central que té una criatura al davant. No hi veiem de forma clara el darrer instrument, un ganivet fi i esmolat que servia per a donar la forma definitiva del tap i que era utilitzat pels treballadors més destres.

Malgrat que la imatge no és espontània, és evident que reflecteix amb gran versemblança el que succeïa a l’interior de l’obrador. Ens trobem en un pati interior d’alguna casa on hi deurien treballar tapers, carradors i aprenents. Les diferents edats que mostren els protagonistes en dóna la pauta. Qüestió a part és la mainada que hi apareix, els més petits aparentment juguen, però algun altre resta assegut fent alguna tasca, altres estan drets portant algun sarró. El treball infantil hi apareix amb tota la seva contundència. No surt cap dona, i és que el treball femení en el món del suro es va desenvolupar paral·lelament a la mecanització i a la necessitat de triar els taps i, per tant, la incorporació de la dona es produiria a partir de 1900.

La imatge és, doncs, el testimoni d’unes formes de treballar que al cap d’un cert temps canviarien substancialment. L’aparició de màquines per a fer taps s’havia iniciat l’any 1850, però la seva expansió fou lenta i condicionada. Es tractava de les garlopes, màquines de barrina i d’esmeril, i també les de llescar. Es creia que els millors taps encara s’havien de fer a mà. A partir de 1900, però, la creixent demanda mundial i la possibilitat de fer funcionar les màquines amb energia elèctrica va propiciar l’aparició d’un nou escenari: les fàbriques de taps, un nou espai i una nova forma d’organitzar el treball. El petits obradors de fer taps a mà van desaparèixer irremissiblement.

Bibliografia:

Joaquim Alvarado Costa. El negoci del suro a la comarca de la Selva. Col·lecció Estudis i Textos núm. 12. Centre d’Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners. 2009.

Joaquim Carreras Barnés

Director de l’Arxiu Comarcal de la Selva

Integrant de la Junta del Centre d’Estudis Selvatans