Xavier Amorós i Solà

La reobertura del Centre de Lectura de Reus (1948)

per Montserrat de Anciola Moragas

Literatures

Xavier Amorós i Solà. Fotografia
Xavier Amorós i Solà. Fotografia | Argilaguet Olesti

Xavier Amorós i Solà (Reus 1923-), poeta i prosista, freqüentà les tertúlies d’intel·lectuals a Reus la qual cosa li va permetre entrar en contacte amb figures cabdals de la cultura catalana. L’any 1948, una vegada reobert el Centre de Lectura, s’integrà a la Secció de Literatura i Idiomes i fou un dels fundadors del grup “Amics de la Poesia”. És autor de nombrosos llibres de poesia i de prosa.

Amorós ha rebut el Premi Carles Riba (1964) per Qui enganya, para, el Premi de Literatura Catalana de poesia, de la Generalitat de Catalunya (1983) amb Poemes (1959-1964), la Creu de Sant Jordi (2004) i ha estat nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili (2004).

Xavier Amorós fou president del Centre durant el període 1981-1982.

Amorós ens parla en aquest text de la reobertura del Centre de Lectura l’any 1948 sota la presidència d’Emili Argilaga.

Sala Pompeu Fabra de la Biblioteca del Centre de Lectura. Fotografia: Josep M. Toset
El Centre de Lectura no podia quedar-se més anys clausurat sense perill d’una molt amenaçadora evaporació del sentiment popular que el sostenia i el motivava

“L’any 1948 va ser, per sobre de tot en la vida ciutadana, testimoni d’un fet esperat i desitjat per molts reusencs atents al que, amb poc rigor i precisió, en diem el món de la cultura. Finalment, les autoritats governamentals decisòries van autoritzar, a precs insistents d’alguns franquistes locals influents, la reobertura del Centre de Lectura. El dia 8 de maig hi va a ver la primera reunió de la junta elegida pel governador a tenor d’una terna presentada per l’alcalde Miralles. El president era el senyor Enric Aguadé Parés.

[…] Per fi el Centre va iniciar el seu retorn a les mans dels seus socis, amb tots els condicionaments imaginables, postrat per la debilitat, pels perjudicis que el llarg segrest li havien ocasionat, un segrest que començà el 15 de gener de 1939, quan encara no s’havia recuperat, ni remotament , del plural estropici que li causà el bombardeig de la tardor de 1937.

[…]

El president de la primera junta directiva que va dur a terme la reobertura del Centre fou, doncs, el senyor Enric Aguadé Parés, persona de confiança del règim, però, també, home de l’entitat, a la qual feia molts anys que actuava amb entusiasme i dedicació, i de la qual havia estat vicepresident, sota la presidència de don Pau Font de Rubinat, potser des de 1924 a 1929. El senyor Aguadé va ser, en aquells moments – especialment en la primera meitat del seu mandat després de la reobertura – una solució oportuna i, segurament, única. Un home del règim que, a més, era també un home del Centre de Lectura que valorava en gran manera l'entitat […]. El Centre de Lectura no podia quedar-se més anys clausurat sense perill d’una molt amenaçadora evaporació del sentiment popular que el sostenia i el motivava. El senyor Aguadé va saber dur en aquells primers passos de la represa amb un mínim de dignitat entre les ofegoses i constantment amenaçadores circumstàncies hostils: la dictadura implacable en una part dels seus pitjors anys, una dictadura i unes circumstàncies que, llavors, no tenien, ni remotament, cap data de previsible caducitat”.

Fragment de: AMORÓS, Xavier. Obra completa III. L’agulla en un paller I. Reus : Ajuntament de Reus, 2009. PP. 625-626

 

Selecció del fragment: Montserrat de Anciola Moragas

Diplomada en Biblioteconomia i Llicenciada en Informació i Documentació.

Cap de la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus