Gerard Vergés

El poeta de l’Ebre més exquisit de la poesia catalana

per Irene Prades Ginovart

Literatures

Gerard Vergés
Gerard Vergés

Gerard Vergés i Príncep (Tortosa, 1931 - 2014). Apotecari, assagista, poeta, traductor, medalla d’or de la ciutat de Tortosa i guardonat amb la Creu Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya l’any 1997. Un dels grans noms de la literatura catalana i ebrenca del segle XX.

Gerard Vergés és autor d’una obra acurada i selecta, però no gaire extensa: L’ombra rogenca de la lloba (1981), el primer llibre de l’autor, que va rebre el Premi Carles Riba; la biografia El pintor tortosí Antoni Casanova (1983); Long play per a una ànima trista (1986); Tretze biografies imperfectes, premi Josep Pla (1985); Lliri entre cards (1988); Eros i art (1991); Tots els sonets de Shakespeare (1993), per la qual va rebre el Premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica; La insostenible lleugeresa del vers (2002); Alfabet per a adults (2010), i pocs dies abans del seu traspàs va sortir el seu darrer llibre, El jardí de les delícies (2014).

Gerard Vergés en aquest poema ens parla de l’Ebre, del record de la seva infància, mitificat i idealitzat, amb usos ben diferents dels que trobem actualment; un poema mític que ha esdevingut un símbol per al riu Ebre.

Riu Ebre. Fotografia: Rafael Ricote

PARLO D’UN RIU MÍTIC I REMORÓS

Tot sovint penso que la meva infància

té una dolça i secreta remor d’aigua.

Parlo de la verdor d’un delta immens;

parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis

com volves vives de la neu més blanca)

i del flamenc rosat (de l’íntim rosa

d’un pit de noia gairebé entrevist).

I parlo del coll-verd brunzint per l’aire

com la pedra llançada per la fona,

de l’anguila subtil com la serpent,

la tenca platejada de les basses.

Parlo del llarg silenci on es fonien

l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

 

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;

parlo —Virgili amic— de l’horta ufana,

dels tarongers florits i l’api tendre,

de l’aixada i la falç, del gos a l’era.

(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses.)

 

Parlo d’un riu antic, solcat encara

pels vells llaguts: els últims, llegendaris

llaguts, tan afuats com una espasa,

i carregats de vi, de llana, d’ordi,

i amb mariners cantant sobre la popa.

 

Parlo d’un lent crepuscle que posava

or tremolós a l’aigua amorosida,

punts de llum a les ales dels insectes,

solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record.

 

Parlo d’un riu mític i remorós. Long play per a una ànima trista (p. 110-112)

Fotografia del llibre El Riu de Gerard Vergés, il·lustració d’Ignasi Blanch. Benicarló : Onada, 2018

Bibliografia

Enciclopèdia Catalana. https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/ gerard-verges-i-princep

(2022). Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. https://ca.wikipedia.org/wiki/Gerard_Verg%C3%A9s_i_Pr%C3%ADncep

Vergés, G. [Gerard]. (de.). (1986). Long play per a una ànima trista, Proa.

 

Selecció del fragment i semblança biogràfica: Irene Prades Ginovart, directora de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.