Pep Coll

Pels camins de l’horta. El gran oasi de Lleida

per Salvador Escudé Baró

Literatures

L'escriptor Pep Coll a Pessonada. Tret de Viure als Pirineus. FS
L'escriptor Pep Coll a Pessonada. Tret de Viure als Pirineus. FS

Pep Coll (Pessonada, 1949). De la quarantena de títols publicats per Pep Coll podem destacar els premiats Què farem, què direm? (1991), El Pont de Mahoma (1995), El tresor de la Nit de Nadal (1998),tots de literatura infantil i juvenil,i El segle de la llum (1997), El salvatge dels Pirineus (2005), Les senyoretes de Lourdes (2007) i Dos taüts negres i dos de blancs (2013).Les seues últimes novel·les són Al mateix riu d’Heràclit (1918) i L’any que va caure la roca (2020).

A més de les novel·les ha escrit narrativa, teatre, llegendes —sobretot pirinenques—, estudis sobre el pallarès, i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, sempre enriquint l’estàndard català amb alguns trets dialectals. També és un gran coneixedor i bon guia dels indrets mítics i llegendaris muntanyencs.

Pep Coll, amb un peu al Pallars i un altre a Lleida, combina la mirada rural i la mirada urbana —el negoci i l’oci?— en aquest text «primaveral» escrit fa trenta anys, però més vigent que mai. Esperem que no sigui profètica la citació dels versos de Màrius Torres del poema «La Mort, en un matí d’abril»: qui sap si sota l’abril de l’Horta —el món pagès— s’hi amaga la mort...

Tot just has deixat enrere l’últim edifici, quan comences a endinsar-te en un món nou: un acollidor jardí de fruiters solcat per laberints de camins i de regs
Sèquia, fruiters i els dos turons de la Seu Vella i del Castell Templer de Gardeny. Foto: Salvador Escudé

«Ara que ha arribat el bon temps et plau de passejar amb bicicleta pels camins de l’Horta de Lleida. Tot just has deixat enrere l’últim edifici, quan comences a endinsar-te en un món nou: un acollidor jardí de fruiters solcat per laberints de camins i de regs. A la primera recta t’avança una ciclista, amb la samarreta multicolor enganxada al cos com una segona pell. Tu però, no tens pressa i observes els fruiters, que ara viuen moments decisius. Mires com els préssecs treuen el nasset sota les despulles de les flors pansides; et fixes en les peres, petites i turgents com pits adolescents abans que comencin a penjar com mamelles madures; olores el perfum de les pomeres, sempre més romanceres i assenyades a l’hora de florir.

No gaire lluny del camí, els roncs monòtons d’un tractor bressolen el pagès que el mena. Aquestes nits d’abril, l’home deu dormir malament, amb un ull obert espiant el termòmetre. Es malfia d’aquest estiu prematur que va arribar de cop el Dissabte Sant. El pagès de l’Horta sap per experiència que qualsevol matinada pot gelar. No cal haver llegit el poeta per saber que “un matí d’abril pot passar la mort sobre un món desvetllat amb tots els noms florits”. De dia el pagès tampoc no dorm. Sulfata, rega, escolta l’home del temps, i sobretot somia en una bona collita i en el preu de la fruita... Gat escaldat com és, sap que fins al maig no podrà respirar tranquil pel fred, i que llavors començarà el neguit de les bromades. Els pagesos de l’Horta no dormen mai, ni a l’hivern, que han d’esporgar sota la boira.

A mitja pujada canvies el pinyó i travesses la sèquia que marca el límit entre el regadiu i el secà. El gran oasi de l’Horta és clapat per petits deserts aturonats. Mortes de set, les botges envegen les pomeres que només uns metres més avall riuen amb totes les seues flors, amb un pam d’aigua als peus.

Mentre tornes cap a la ciutat —tan llunyana, però tan a tocar— penses que l’Horta és tot un món, on, com a tot arreu, també hi ha plantes riques i pobres, i penses també que, sense l’aigua dels rius del Pirineu, l’Horta fóra un desert, en lloc del rebost d’Europa».

 

Pep Coll, Pels camins de l’Horta, diari Segre, 26 d’abril de 1992. Finestra «Bot de pernes», contraportada.

Extret de Biosca, M. i Cornadó, MP. La ciutat de Lleida i els escriptors. Barcelona: La Magrana, «L’Esparver Llegir, 71», 1996, p. 25-26.

 

Selecció del fragment i semblança biogràfica: Salvador Escudé Baró

Cap del Departament de la Secció de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Ilerdencs