El museu ocupa una petita part del que havia estat l’edifici de la filatura i mostra el cor de la producció energètica de la fabrica Sedó d’Esparreguera. Pertany al Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, un conjunt d’espais patrimonials per descobrir la industrialització del nostre país.

Actualment les visites per al públic general[1] són gestionades pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat gràcies a un conveni amb l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural de la Generalitat per mediació del MNACTEC i especialment del seu director, Jaume Perarnau.

La propietat de la fàbrica va recaure en dues nissagues consecutives d’industrials: els Puig i els Sedó. El 1846 Miquel Puig i Catasús compra el molí fariner de Broquetes per aprofitar el salt d’aigua i fundar-hi una fàbrica tèxtil que va funcionar entre 1850 i 1979. Amb posterioritat la propietat se segmenta i neix l’actual polígon industrial Sedó.

El conjunt de la colònia Sedó té un clar valor històric, patrimonial i paisatgístic. i és extraordinària per diversos aspectes que la fan digna d’un llibre de rècords: és una de les fàbriques moguda per energia hidràulica més antigues de Catalunya; va ser també la tèxtil més gran d’aquí i segurament d’Espanya; va arribar a donar feina a unes 2.000 persones i a allotjar-ne unes 3.000; és de les poques fàbriques que fan tot el procés de producció, des del fil de cotó fins al tissatge i els acabats, i és pràcticament autònoma, ja que comptava amb tota la infraestructura de suport per fer la seva comesa: manyeria, foneria, bòvila, fusteria, brigada de paletes...

Totes aquestes qüestions, que aïllades només són singularitats, s’expliquen per la que és la característica més rellevant de la fàbrica: la seva capacitat de produir energia. Un conjunt de turbines mogudes per l’aigua del riu van ser capaces de sumar gairebé 4 megawatts de potència. I és per això que aquest museu és únic, perquè mostra millor que cap més altre espai de la industrialització de Catalunya el paper que va tenir la producció energètica i els enginys fets per incrementar-la i posar-la al servei de la producció i del guany econòmic. Podrem veure l’aqüeducte, el seu salt d’aigua espectacular, galeries per on transitava l’aigua que era turbinada fins a dues i tres vegades per produir energia i podrem passejar per dins del tub de la gran turbina Francis.

Convé mencionar que el fundador, Miquel Puig i Catasús, va optar per l’energia hidràulica quan tenia al seu abast una altra font possible, el vapor. Però havia de triar: o quedar-se a Barcelona, a prop del port, i pagar el carbó, el seu transport i els aranzels; o buscar l’energia d’un riu, gratuïta, però allunyada del port de Barcelona, per on entra la matèria primera, el cotó. En el moment en què Puig i Catasús funda la fàbrica encara no està feta la línia de tren de Barcelona a Martorell, tot i que ell de ben segur ja hi compta. I la va encertar! En poc temps, les grans fàbriques de vapor barcelonines pleguen. Amb alguna excepció, les que resten treballant fins ben entrat el segle XX són les de riu.

La màquina que inicia la producció a Can Sedó té una potència similar a la d’un cotxe actual, uns 120 cavalls, és a dir, no arriba a 100 kilowatts. Però a principis del segle XX la fàbrica compta ja amb gairebé 4 megawatts de potència. El museu conserva els elements que van fer possible aquesta dotació d’energia.

El fill de Puig i Catasús, Josep Puig i Llagostera, és qui pensa la fàbrica en gran. Era enginyer i estava habituat al disseny de grans infraestructures (entre altres va col·laborar en la construcció de la línia fèrria de Barcelona a Martorell). També tenia contactes estrets amb enginyers i industrials del Regne Unit. És ell qui idea un sistema únic per dotar la fàbrica de dues turbines —avui desaparegudes— que sumaven uns 1.400 cavalls. El museu i els seus exteriors permeten veure la gran infraestructura que va fer possible aquesta millora: una canalització d’aigua des del congost del Cairat que arriba a la colònia en aqüeducte, un salt d’aigua de trenta metres d’alçada des de la torre ubicada al final d’aquesta canalització – amb una arquitectura extraordinària – i les galeries subterrànies per les quals circulava l’aigua entubada. Tota una lliçó d’enginyeria pràctica que es completa amb una demostració de com aquesta aigua introduïda en una petita turbina aconsegueix encendre per si sola 16 o 40 bombetes, segons si són incandescents o de baix consum.

Però la peça estel·lar del museu és la turbina Francis de 1.400 cavalls instal·lada el 1899 que es conserva in situ i que pot ser visitada exteriorment i interiorment. Antoni Sedó crea un desviament de l’aigua de l’aqüeducte que permet continuar aprofitant els 4.500 l/s d’aigua que porta aquesta infraestructura, però que distancia una mica el salt respecte de la turbina. Aconsegueix així una potència similar a la que ja tenia amb les turbines bessones de Puig i Llagostera, però amb una única peça que de pas salva alguns inconvenients de les anteriors. Ja als anys trenta s’acobla a la turbina un alternador que transforma l’energia mecànica en energia elèctrica.

El museu conserva també alguns embarrats que transmetien el moviment a les màquines i una maqueta encarregada per l’empresa a mitjan del segle XX que dona una idea visual de l’extensió i dels elements arquitectònics de la colònia. Actualment la maqueta té un muntatge de llum i so que explica en deu minuts i de forma amena la història de la colònia i que dona veu a alguns dels principals personatges.

La visita exterior permet conèixer més a fons la zona residencial i la fabril. Podrem veure la xemeneia helicoidal, l’anomenada casa de l’amo, l’avinguda dels plataners per on transitaven els obrers i les obreres per anar de les llars a la fàbrica, els habitatges o la fonda i les seves excel·lents vistes al riu i la resclosa que desvia l’aigua al canal de Broquetes, on encara ara hi una turbina en funcionament.

Dades del Museu de la Colònia Sedó d’Esparreguera:

• Adreça: c/ Contínues, s/n. Polígon Industrial Sedó.
• Horari: dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h.
• Visites guiades a les 10.30 h i a les 12.30 h al museu i a les 11.45 h als exteriors.
• Contacte: 937 775 221 i 936 663 527 (públic general); 937 892 244 (escoles).
• Web: https://museucoloniasedo.cat

Esther Hachuel i Javier Morata