El 29 de desembre de 2022 van ser exhumades al cementeri civil de Castelló les restes de Domingo Borrás Pascual, qui va ser alcalde de la ciutat de Morella durant gran part de la Guerra Civil i destacat dirigent provincial d’Esquerra Republicana. Va ser un dia especial i emotiu per als seus familiars; un dels seus nets i un dels seus besnets van ser presents a l’exhumació. El seu net, Domingo Puig, es va traslladar des de Saragossa, on va haver de marxar la família un cop finalitzada la guerra. Ambdós, en representació de la família, esperaven que la rehabilitació social i pública del seu avi fora finalment una realitat. Aquesta primera acció es va materialitzar en el marc de les campanyes d’exhumacions de víctimes de la repressió franquista que impulsa el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló des de 2018 amb projectes que compten primerament amb el suport de les administracions públiques, l’Ajuntament de Castelló, i, posteriorment, la Generalitat Valenciana i la Diputació.

Les exhumacions en les fosses d’aquest cementeri civil han tingut un important impacte mediàtic

El conegut com a «cementeri civil» de Castelló va acollir durant la postguerra les restes de 530 represaliats del total de 971 que van ser soterrats al cementeri de la ciutat, la major part afusellats al llit del Riu Sec, a pocs metres del recinte; però també alguns represaliats van ser morts a la presó de Castelló o assassinats en la conjuntura de la repressió de la guerrilla antifranquista. Aquest recinte, des de fa pocs anys, a iniciativa del grup memorialístic abans citat i amb la col·laboració del consistori de la ciutat, es va convertir en un espai de memòria i, juntament amb el Riu Sec, està senyalitzat com a tal. Les exhumacions en les fosses d’aquest cementeri civil han tingut un important impacte mediàtic, han evidenciat amb incontestables proves la magnitud i crueltat de la repressió, i estan experimentant un important impuls amb el suport de les administracions, però en cap cas comparable amb la política de memòria i exhumacions que va impulsar el règim franquista finalitzada la Guerra Civil, que va comportar una mobilització de recursos humans, materials i econòmics compartida per totes les administracions del nou estat franquista i amb el suport i participació fonamental de l’Església Catòlica.

No hem d’oblidar que altres veïns de diferents localitats dels Ports van ser també afusellats i es troben soterrats al cementeri de Castelló, o al de Morella, com és el cas d’un altre dels seus alcaldes durant el conflicte, Agustí Borrás Boix, afusellat a la capital dels Ports el 30 de juny de 1938 juntament amb qui va ser alcalde d’Hortells, Nicanor Rámia Giner, i un destacat dirigent polític comarcal originari del Forcall, Víctor Ortí Balaguer.

Actualment, diferents institucions, com el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, el Centre d’Estudis dels Ports i la seua família ultimen també una publicació en homenatge a la figura de Matías Sangüesa, important dirigent d’Esquerra Republicana, alcalde de Morella durant gran part de la República, reconegut per la seua tasca política en diferents àmbits: pel desenvolupament de la província i especialment de comarques de l’interior, com la dels Ports, en aspectes com la política d’infraestructures i comunicacions, per l’impuls en l’àmbit educatiu i de la sanitat, i per ser un dels protagonistes en l’elaboració d’un estatut d’autonomia del País Valencià, un projecte aturat el juliol de 1936 amb el colp d’estat que va suposar l’inici de la Guerra Civil. Matías Sangüesa es va convertir, en definitiva, en una personalitat política que transcendeix l’àmbit provincial. La recuperació de la memòria d’aquest personatge es va iniciar fa ja quasi vint anys, quan es va col·locar la seua imatge en la galeria de retrats de presidents de la Diputació Provincial de Castelló i es van celebrar el 2007 unes jornades a Morella en la seua memòria impulsades pel Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló i l’ajuntament de la localitat.

Aquestes iniciatives s’emmarquen en les polítiques de memòria que els últims anys han desenvolupat les administracions municipal, autonòmica i provincial a Castelló. També a la comarca dels Ports comencen a impulsar-se iniciatives al respecte: exhumacions de les primeres fosses de la Guerra Civil i de la repressió franquista, propostes al voltant de projectes sobre espais de memòria al territori i diferents treballs i investigacions publicats els últims anys sobre aquest temàtica.

Tota aquesta tasca d’impuls de la recerca i publicacions es veu complementada per una diversa activitat divulgativa

En aquest context cal destacar la decidida aposta que pel territori i la memòria impulsa el Centre d’Estudis dels Ports amb la creació a l’editorial Onada de la col·lecció Biblioteca dels Ports de Morella, amb alguns dels llibres publicats fins a l’actualitat dedicats específicament a investigacions sobre la Guerra Civil i la repressió franquista a la comarca i a memòria oral de la guerra i de la postguerra. És el cas de Primavera del 38. La guerra a les comarques dels Ports, l’Alt i el Baix Maestrat de Ricard Martí, la primera publicació que va obrir la col·lecció; Els bombardejos silenciats de 1938: Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Vilar de Canes, Rossell i Morella, també de Ricard Martí, juntament amb Pep Querol, Carlos Sangüesa i Vicent Querol; l’obra que recull la memòria oral de la vida quotidiana a la ciutat de Morella de Manel Domínguez, Morella als anys trenta: memòria d’un temps, records d’una guerra, i l’últim llibre publicat a la col·lecció, Els Ports: franquisme i repressió, territori i memòria, de Joan Lluís Porcar, en el qual s’ofereix informació inèdita obtinguda després de molts anys de recerca a diferents arxius i d’un important bagatge de treball de camp recorrent molts llocs de la comarca i tenint contacte amb diferents informadors i testimonis dels fets que intenta investigar i recuperar. Tota aquesta tasca d’impuls de la recerca i publicacions es veu complementada per una diversa activitat divulgativa que promou també el Centre d’Estudis dels Ports, amb xerrades, exposicions i presentacions dels llibres en diferents llocs de la comarca i de territoris de parla catalana, un element bàsic per fer arribar la informació a la població i una aposta decidida per la sensibilització en el coneixement de la nostra memòria i història més recent.

A l’últim dels llibres citats, Els Ports: franquisme i repressió, territori i memòria,s’han contextualitzat alguns paràmetres polítics, econòmics i socials del primer terç del segle XX amb especial èmfasi en el temps de la Segona República. S’hi analitza com el cop d’estat i la guerra que va provocar, va sacsejar la vida quotidiana en totes les localitats; com es van organitzar políticament, socialment i econòmicament; les radicals transformacions que es van produir, i la violència, física i emocional, que tot plegat va provocar, amb el cost humà consegüent que es va generar. Hi ha també un recorregut per l’evolució bèl·lica del conflicte, amb una anàlisi de l’ocupació del territori: com es va organitzar i implantar la maquinària repressiva del nou Estat des que van entrar a les localitats de la comarca les tropes de l’exèrcit de Franco.

Per a entendre la violència i la repressió, cal saber quines van ser les institucions i els cossos que la van exercir d’una forma sistemàtica i indiscriminada, i la xarxa social i els elements locals que van col·laborar amb la repressió i la van fer viable durant molt de temps. Cal conèixer també les característiques i peculiaritats dels procediments judicials, així com l’organització del sistema carcerari. Amb l’estudi de les dades podrem valorar el caràcter eminentment polític i ideològic de la repressió, i l’ús de la política penitenciària i de la lluita contra la guerrilla com una altra eina al servei de l’extermini dels adversaris polítics i dels vençuts en la Guerra Civil.

És fonamental des del punt de vista del compromís memorialístic de l’historiador proporcionar una relació nominal actualitzada de les víctimes mortals de la repressió franquista. Aquest últim aspecte és, sens dubte, un dels més destacats del llibre. Cal destacar la importància de la recerca des de la visió de la memòria històrica, la qual cosa significa posar la víctima en primer lloc d’anàlisi i protagonisme, ja que és necessari recordar i identificar les víctimes i utilitzar la història oral per a donar veu als seus familiars, perquè amb les seues paraules també escriuen aquesta història. El fet de posar a cada cos recuperat nom i cognoms, edat i localitat de procedència, i de poder buscar i conèixer els familiars, en definitiva, el fet de reinserir-los a la societat, ha estat l’element necessari que ha servit per despertar una memòria amagada, conscientment o inconscientment, en la memòria dels llocs i poblacions on van succeir els fets violents, però també en la memòria col·lectiva de tota la societat.

Les fosses de la Guerra Civil i el franquisme tornen a erigir-se de nou en referents fonamentals per la posada en valor dels espais de memòria

Des d’una altra perspectiva complementària i innovadora s’hi reflexiona sobre diferents aspectes que relacionen la memòria amb el territori i els seus habitants, les dues memòries tan presents encara en el paisatge i les mentalitats: la memòria oficial del franquisme es perpetua en els espais i en la simbologia actualment encara més del que ens imaginem. Aquesta anàlisi ens pot ajudar a localitzar i valorar els espais de memòria com a llocs on es conserva el passat, eines pedagògiques per a les noves generacions. Cal tenir present que la dictadura franquista va resignificar el territori i l’entramat urbà, la seua nomenclatura, amb una simbologia que encara hui en dia perdura, amb plaques en esglésies o façanes, noms de carrers que es van transformar al llarg del temps en un element quotidià que passa a formar part del paisatge i dels mites culturals, amb una normalitat assumida que incrementa les dificultats del seu qüestionament i necessària retirada. I tot això davant un territori erm de nomenclatura i simbologia que ens recorde la memòria republicana, la dels vençuts, dels noms i cognoms de les víctimes de la repressió en totes les localitats de la comarca, d’elements culturals referits a una memòria democràtica en el nostre entorn més immediat.

Les fosses de la Guerra Civil i el franquisme tornen a erigir-se de nou en referents fonamentals per la posada en valor dels espais de memòria amb tota la tasca simbòlica, terapèutica i pedagògica que hem vist al principi del text del que pot suposar l’exhumació d’un alcalde republicà afusellat i la difusió dels fets històrics que li van tocar viure i patir, i representen un exemple de treball interdisciplinari i de memòria històrica. Un exemple d’espai històric al qual s’uneix l’àmbit de la justícia i dels drets humans en estar aquests fets directament vinculats a episodis tràgics que poden derivar en processos de justícia i reparació a demanda de familiars de les víctimes que hi ha soterrades.

En aquest sentit, cal recordar les experiències i els treballs publicats a la comarca per documentar, localitzar i, en alguns casos, dur a terme campanyes d’excavacions i recerca relatives a les víctimes de la guerra i de la repressió, tenint en compte una demanda social o familiar com en els de les campanyes d’exhumacions que amb metodologia científica s’han desenvolupat al cementeri de Portell i recentment a fosses del mas de Tosca d’Avall i del mas de Tena, a Vilafranca. Són projectes i recerques impulsades per investigadors i professionals —historiadors, arqueòlegs, antropòlegs— des d’una perspectiva científica. Identificar les restes i tancar públicament el dol permet entendre la complexitat i la confusió continguda a les fosses, la dificultat de molts familiars per localitzar i identificar les restes que busquen, la profunda empremta que va deixar el conflicte bèl·lic i la violència política que no s’ha resolt encara i que perdura en el teixit polític, social i emocional de l’Estat i, per tant, de la nostra comarca.

Els llocs de memòria ens apropen al passat i, en conseqüència, són elements clau per entendre el nostre passat històric. D’aquesta manera es poden convertir en un referent per a projectes educatius i culturals i també per a la creació d’espais generadors de riquesa per a la comarca i la seua gent, com pot ser l’àmbit del turisme. En el marc de les polítiques de memòria abans comentades cal destacar també la tasca reparatòria que suposa el reconeixement públic de les institucions i del món polític a les víctimes de la Guerra Civil i del franquisme, com hem vist a la nostra comarca per part d’alguns dels seus ajuntaments i autoritats, i per part de la Diputació Provincial i la Generalitat en un altre marc territorial. No obstant això, són també nombrosos els casos en els quals algunes institucions, condicionades per alguns partits polítics que les ocupen, han mirat cap a un altre costat i han reaccionat amb el silenci i la indiferència davant d’aquests moments històrics. La profunda petjada que ha deixat la violència política en el teixit social, polític i emocional del país després de tants anys, amb la instrumentalització política d’alguns partits d’aquests fets, influeix en la forma i en les dificultats que troba la societat encara actualment a l’hora de normalitzar rituals de reparació, de localitzar i identificar els cossos, d’expressar públicament el dol, i de transformar la memòria oculta, íntima i marginada en coneixement públic i social, mitjançant l’exemple de la valoració dels espais de memòria i de l’impuls de projectes envers la nostra memòria democràtica. Potser aquesta és la batalla cultural i el repte que té en el nostre futur més immediat la comarca dels Ports, juntament amb la lluita per la defensa del territori i de la seua identitat cultural i lingüística: el repte d’assumir el record i la memòria d’un temps passat violent i traumàtic que es pot convertir en una oportunitat de projectes fonamentats en valors democràtics compartits.

Joan Lluís Porcar Orihuela

Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló

Centre d’Estudis dels Ports