Mirador, centre de pau i cultura: l’ús proposat per a la Torre de les Creus de Cadaqués

Després d’anys de deteriorament, la construcció es troba actualment en fase de restauració

per Laia Coronado Nadal

Patrimonis

1905 La Torre i els pescadors
1905 La Torre i els pescadors | Pere Vehí
Per arribar al punt actual, durant anys múltiples historiadors i aficionats han recopilat documentació sobre la torre

Testimoni excepcional i mut de la història de la vila de Cadaqués, la Torre de les Creus o Castell de Sant Jaume és una talaia des d’on s’avisava de l’arribada dels enemics. Com a port comerciant i situat en un indret privilegiat a nivell geogràfic, Cadaqués no ha tingut una història precisament pacífica. Construït en època moderna, el Castell de Sant Jaume va ser protagonista, com a torre de guaita, dels atacs dels pirates i els francesos al llarg dels segles XV a XIX, i va presidir fins ben entrat el segle XX, el turó i el barri de la part nord del poble.

És un patrimoni de remarcable valor històric, però malgrat això i la seva protecció com a Bé Cultural d’Interès Nacional, la torre ha estat en desús i ruïna durant dècades. Forma part del passat l’època en què es podia comprendre la funció defensiva que havia tingut, quan es veia des de pràcticament qualsevol punt del poble presidint el turó nord del poble. Ara està en restauració des de 2019.

Fa dècades que diverses iniciatives ciutadanes han pres consciència de la situació i n’han proposat la recuperació i que se li doni un ús cultural. Des del Centre d’Estudis Cadaquesencs, entitat que es va crear i que ha treballat durant anys amb aquest objectiu, es perfila una proposta concreta dels usos i vinculació que podria tenir la torre un cop remodelada. Es concreten al final d’aquest article, però es poden resumir en un mirador i un centre expositiu històric i de cultura de pau.

Per arribar al punt actual, durant anys múltiples historiadors i aficionats han recopilat documentació sobre la torre, per poder-ne saber les dades històriques que permetin contextualitzar-la. No és feina fàcil, per les imprecisions dels arxius i de documents i mapes sovint elaborats per estrangers que no havien trepitjat el poble, i per factors com, per exemple, la confusió que es pot generar entre aquesta torre i la que es trobava a la punta del Cap de Creus, i que, per tant, era gairebé homònima.

Castells, defenses i francesos

«Moros a la costa!». Aquest crit d’alerta, que ara ha quedat instaurat com a expressió popular, va ser durant segles un avís que aterrava qui el sentia. Entre els segles XV i XVI, Cadaqués va patir incomptables atacs de corsaris, per la seva privilegiada posició geogràfica però també pel seu aïllament. Segurament l’atac més destacable va ser el del famós pirata turc Barba-Roja —en realitat, Hayr al-Din— l’any 1543, en què va arrasar la vila, fet que li va valdre el dubtós honor de tenir el rostre en pedra encastat a sota del púlpit de l’església de Cadaqués, aguantant-ne tot el pes.

Davant atacs continus com aquests, calia defensar bé la vila. Es té constància de tres denominacions de castell o fortificació a Cadaqués. El primer és el ‘Castell de Cadaqués’, l’origen del poble, és a dir, l’antiga muralla d’origen medieval que fortifica el que avui és el barri antic de la població: Es Baluard, topònim ara conegut, en formava part. El segon s’anomenava ‘Lo Castell’, i s’aixecava en l’indret on avui en dia hi ha una casa que va fer construir la família Colom el 1902. El tercer és el Castell de Sant Jaume, conegut popularment com la Torre de les Creus, que és dalt d’un turó. D’acord amb Josep Rahola el nom de Les Creus «és degut a que, antigament, com en altres viles i llocs, hi havien plantades al cim del susdit turó, les tres creus del Calvari, que en algun gravat antic s’hi poden veure dibuixades».[1]

1804 Mapa Capdequie en Catalogne. Joseph_Roux

Sembla que la torre la construeixen els francesos en el segle XVII, durant la guerra dels Segadors, tal com apunta el mateix Josep Rahola en un article a la revista Sol Ixent.[2] Sabem, però, que avui en dia no es veu tal com la van deixar els francesos, perquè es té constància d’un document de 1666 en què les autoritats locals demanen permís per fortificar la torre, que seria útil per a millorar la defensa del poble. És probable, d’altra banda, que la construcció que veiem actualment sigui del segle XIX.

En ocasions se la confon amb una altra torre defensiva que hi havia hagut no gaire lluny d’on trobem ara aquesta, ‘Lo Castell’. Aquesta altra torre s’havia construït el 1436[3] amb permís de la Diputació del General (que donarà nom a Generalitat) i havia estat destruïda el 1643 pels francesos, durant la guerra dels Segadors, i per tant aproximadament en la mateixa època en què es construeix la Torre de les Creus.

Amb el temps, Cadaqués deixa de ser un indret clau en les guerres contínues i el seu paisatge comença a atraure artistes i bohemis, alguns ’al voltant de la figura de Dalí. Ens situem ja al segle XX, i de la vila se n’aprecia sobretot l’increïble paisatge que l’envolta. Salvador Dalí crea almenys dues obres relacionades amb la Torre de les Creus: una és un dibuix que es troba en una nota dedicada a Gonzalo, i un quadre anomenat ‘Cadaqués vist des de la Torre de les Creus’.

Seguint en l’àmbit cultural, la Torre ha estat també protagonista d’escenes de pel·lícules. El paratge de Cadaqués i el Cap de Creus ha enamorat múltiples cineastes, des de L’edat d’or de Buñuel el 1931 fins a El far de la fi del món el 1971 de Kevin Billington. La Torre de les Creus surt en almenys tres pel·lícules: Los pianos mecánicos, de 1965, dirigida per Juan Antonio Bardem; Los felices 60, de 1963, dirigida per Jaime Camino, i Rostro al mar, de 1951, dirigida per José Antonio Torreblanca. Són pinzellades que mostren que la Torre forma part d’un patrimoni visual i cultural del poble que val la pena no perdre.

1965 Los_pianos_mecanicos. Fotograma_Arxiu Adrià López-Sala

El llarg procés de recuperació d’un patrimoni oblidat

El present article comença amb l’expressió «Testimoni excepcional i mut», però cal admetre que no és plenament de collita pròpia:

Testic [=testimoni] mut que contemples,

plantes cara al vent a dret i a tort,

que t’extasia l’aigua tranquil·la,

l’aigua mirall que inverteix el port


Es tracta d’un poema escrit per Firmo Ferrer, gran estudiós i divulgador del poble de Cadaqués. Va ser un dels que van parlar de la Torre i en van reivindicar la importància, juntament amb moltíssimes altres persones vinculades a la vila.

A tall de curiositat, hi ha testimoni que fa com a mínim un segle que es reivindica la recuperació de la torre: el 16 d’agost de 1924 es publica a la revista Sol Ixent un article que reivindicava que l’Ajuntament de Cadaqués cedís la Torre a l’Estat Espanyol perquè en poguessin fer ús els «joves artistes qu’estan reclosos a l’interior de la Península»:[4] els estudiants de l’Academia de Bellas Artes de Madrid.

2020 Torre en obres_Josep Villena

Considerant tot això, i depenent del resultat de la restauració que està efectuant la Diputació de Girona juntament amb l’Ajuntament de Cadaqués, i considerant també que les dimensions de la torre fan que el seu espai expositiu sigui més aviat reduït, el Centre d’Estudis Cadaquesencs proposa que la Torre de les Creus es rehabiliti i condicioni per tal de fer-se servir, en primer lloc, com a mirador excepcional de la badia de Cadaqués.

Alhora, podria tenir un ús cultural, com a espai on poder fer exposicions de la relació del poble de Cadaqués amb el mar: invasions, naufragis, mapes, pesca, etc. Una memòria històrica essencial per entendre les arrels de la vila que sovint no es coneix ni es reivindica prou.

1912 Fons Josep_Salvany

Es proposa també que sigui un centre dedicat a la cultura de la pau a la Mediterrània sumant-la des d’aquest any a iniciatives com la de la Xarxa de Torres, Talaies i Talaiots, i realitzant l’Encesa, iniciativa iniciada des de les Illes Balears per un grup de professors de l’IES Marratxí, a Mallorca. Es tracta d’una iniciativa que pretén recuperar, en moments assenyalats, la funció de comunicació visual que van tenir aquestes construccions, encenent-hi focs i recuperant-ne la funció primigènia, i que s’estén per tots els Països Catalans i més enllà, arribant a l’altre costat del Mediterrani (al Marroc o al Líban) i en altres indrets del món (d’Alemanya a Austràlia).

Tot plegat seria la manera de recuperar la Torre fent-la funcionar com a centre de difusió de la història i cultura del poble als seus habitants i visitants, alhora que permetria enxarxar-se amb altres espais i seria una manera de fer servir un espai construït en context bèl·lic per a reivindicar els valors del pacifisme. Així ho explicava en el manifest de l’Encesa de 2017 Joan Bort: «Aquelles torres i talaies que, en el seu origen, foren concebudes com a elements defensius davant dels innegables perills que arribaven de la mar, serveixin ara com a fars per il·luminar el camí d’aquelles persones que, fugint de la guerra, la violència i la misèria, aspiren a una vida millor».

PER SABER-NE MÉS

  • Revista Sol Ixent, 16 d’agost de 1924
  • Josep Rahola Sastre. Sol Ixent, núm. 7, de juliol de 1984.
  • Cristina Masanés i Joan Manuel Tajadura. Anys de guerra a Cadaqués. Revista Sàpiens, núm. 117, pàg. 56-59, 2012.
  • Josep Maria Villena i Segura. Torre de les Creus o Castell de Sant Jaume. Estudi documental. Centre d’Estudis Cadaquesencs, 2017.

Laia Coronado Nadal / Centre d’Estudis Cadaquesencs

 

[1] Josep Rahola Sastre. Sol Ixent, núm. 7, de juliol de 1984.

[2] Ídem.

[3] Ídem.

[4]Sol Ixent, 16 d’agost de 1924.