Sebastià Juan Arbó

Aproximació a una biografia sentimental de l’escriptor

per Maria Josep Margalef

Literatures

Fotografia de Sebastià Juan Arbó
Fotografia de Sebastià Juan Arbó | Llibre "Terres de l'Ebre" Editorial Selecta, 5ª edició de 1955

El fragment pertany al relat «El vell merendero», que ens situa en un lloc més amable que el que presenta la narrativa de l’escriptor als anys trenta i que esdevindrà molt important dins la biografia sentimental de l’autor. A pocs metres del vell merendero que descriu la narració, al final de la platja del Suís, a la Ràpita, Arbó va fer-se, amb els anys, una casa blanca on estiuejava davant la mar i hi vivia amb la família quan venia al Delta des de Barcelona.

Sebastià Juan Arbó va ser amic de mon iaio matern, Javier Sagristà. La coneixença devia venir dels anys que Arbó visqué a Amposta (dels 8 als 25 anys, després marxà a Barcelona; mon iaio era un any més gran que Arbó) i del fet que els dos haguessin estat republicans. La figura d’Arbó i la seva obra, la primera que vaig llegir en llengua catalana de ben menuda, també forma part de la meva biografia sentimental, així com passar els estius a la Ràpita, al costat de la platja del Suís.

Postal dels anys seixanta, La Ràpita, platja del Suís. La primera casa blanca a l’esquerra de la imatge amb forma de cub és la d’Arbó. Al fons l’hotel que substituí el vell merendero i que actualment està enderrocat

El vell merendero

Fa ja algun temps —alguns anys— que aquí en aquest lloc, a la vora del mar, s’alçava un merendero. Aquests establiments, tan abundants aleshores, han desaparegut gairebé del tot; el nostre s’ha convertit en un magnífic hotel, amb habitacions luxoses, proveïdes de bany, de telèfon i calefacció, i amb totes les comoditats; amb cambrers que no van disfressats i que entenen el francès i gairebé l’anglès i l’alemany. No pot negar-se que en aquest sentit s’ha fet camí.

Aquest estiu en parlàvem amb un amic; el meu amic, també assidu, com jo del vell merendero, ho feia amb pena, amb nostàlgia.

—Jo —em deia— preferia este lloc quan se dreçava aquí el vell merendero; quan les habitacions eren mals quartos que a penes mos preservaven de la pluja, i es calentaven en lo sol com un forn; quan al matí mos rentàvem al rierol, que corria al costat del merendero, entre el grallar dels patos, los lladrucs dels gossos i els crits de l’amo, increpant l’únic servidor que hi havia: Ramon; quan no se sentien per totes bandes lo francès i l’alemany i se sentia només la nostra llengua, “el vostre rapitenc”; no s’havia despertat encara esta cobdícia ferotge, esta set de ganàncies que torna boig tothom, i un podia protestar encara amablement si li posaven poc vi a l’aigua, que l’hi posaven, o si en el compte se sofria algun descuit, que, a vegades, se sofria, i era el primer anunci del desbaratament de més tard, quan ja no podríem protestar de res.

 

SEBASTIÀ JUAN ARBÓ. Totes les narracions del Delta, a cura de Joan Antoni Forcadell (2022) Editorial Proa, A tot vent, núm. 765 . «El vell merendero», pàg. 328 a 351. La primera publicació d’aquesta narració havia aparegut en premsa per petició d’Andreu-Avel·lí Artís en el marc de la capçalera de Tele-Estel («El vell merendero», núm. 17, 1966).

Sebastià Juan Arbó (La Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984) va ser novel·lista, periodista, dramaturg, biògraf i traductor. La narrativa dels anys trenta descriu la terrible lluita per la supervivència de les classes humils en la transformació de la ribera, el delta com s’anomena actualment. El títol de la segona novel·la que publica i que escrivia des que tenia 18 anys, Terres de l’Ebre (1932), ha donat nom des dels anys vuitanta a les nostres comarques. Entre moltes altres novel·les, publica Tino Costa l’any 1947, i el 1948 guanya el Premi Nadal amb Sobre las piedras grises. Escriu diferents biografies: Cervantes (hombre y época); Verdaguer. El poeta, el sacerdot i el món, una biografia extraordinària com totes les que va escriure; també sobre Oscar Wilde, Pío Baroja...

 

Selecció del fragment: Maria-Josep Margalef Sagristà. Catedràtica jubilada de Secundària de Llengua Catalana i Literatura, presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià, vocal de la Junta de la Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana