Anoia, Segarra, Solsonès

Garbuix geogràfic i arquitectura militar

per Antoni Escudero

Geografies

Vallferosa. (Segarra)
Vallferosa. (Segarra)

És notori que la majoria de comarques catalanes no guarden una coherència geogràfica en la seva formació, la qual cosa s’ha traduït a la llarga en una manca tant de cohesió interna entre les poblacions com en el fet de tenir un sentiment de pertinença arrelat. Sense anar més lluny, l’Anoia seria un dels casos més explícits, ja que la seva comarca natural seria la Conca d’Òdena (Òdena, Igualada, Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí), però és clar, Igualada no podria ser la capital d’una comarca de quatre municipis. L’Alta Anoia, identificada amb la Segarra, i l’Anoia Sud amb el Penedès, fa que no hi hagi una afinitat d’interessos econòmics i culturals comuns, agreujat tot plegat per la manca de voluntat d’Igualada d’exercir una veritable capitalitat amb una visió oberta a tota la comarca.

Els municipis de l’Anoia inclosos en el present article (Calonge de Segarra i Castellfollit del Riubregrós) o Enfesta, del Solsonès, però a tocar d’ambdues poblacions de l’Anoia, formen part d’aquest garbuix intercomarcal. També caldria aprofundir en les poblacions de l’entorn de Torà que es senten més del Solsonès que de la Segarra; aquí també hi té molt a veure la manca de perspectiva aglutinadora de la capital de la comarca, Cervera. Podria ampliar aquesta visió als municipis de Prats de Rei, Calaf, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Guim, Montmaneu, Veciana... i Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà), tots amb sentiments més arrelats a la Segarra que a les comarques on pertanyen. I amb un element comú i econòmicament important, que és l’agricultura de secà, centrada en el conreu del cereal.

Arquitectura militar. 26 castells, torres, viles closes

Per col·laborar en aquest garbuix intercomarcal, proposo unes visites que considero representatives de la importància militar medieval de la zona. Hi ha diverses rutes marcades de castells de la Segarra o de l’Anoia, però a la que us proposo podrem visitar algunes edificacions que sovint no apareixen principalment pel fet que són de poca grandària, o que no apareixen al lloc que els correspon per la seva importància cabdal arquitectònica i històrica (el cas de Vallferosa).

No hi ha esment de poblacions i edificis religiosos, de manera conscient, ja que centro l’article en aquest tipus d’edificacions. Cal no oblidar que avui podem localitzar ràpidament els llocs emblemàtics de qualsevol poble que trepitgem i aquest espai que recorrerem n’està farcit, d’edificacions religioses o civils.

Perdre’s i esbrinar és la millor manera de conèixer un lloc. A mi m’ha funcionat sempre, i molt!

 

Anoia

Dusfort (Calonge de Segarra): casal fortificat del s. XV, evolucionat d’una edificació més antiga (no és de lliure accés).

Calonge de Segarra

Calonge de Segarra: afanyeu-vos, que cau. La degradació del que queda de l’edifici del s. XI no resistirà gaire.

El Tossal del Ballester, a la serra de Carabia (Calonge de Segarra)(Anoia), a l'nterior d'aquesta paret s'hi ha fet un cup. s.XVI o XVII

El Tossal del Ballester: antic mas fortificat, molt enrunat. Està situat a 653 m, a la serra de Carabia, al NO de la masia La Gavatxa, dels s. XV-XVI. És difícil de localitzar però bo per fer recerca entre camps, alzines i cabirols.

Ca l’Espinac: masia enlairada sobre la carretera, davant de la cruïlla de Calonge i la Gavatxa, a l’esquerra de la carretera de Calaf a Torà. La casa està edificada a partir d’una edificació medieval (sembla una torre). Potser del s. XV? És de fàcil accés des de la carretera i ben visible de lluny.

Castellfollit de Riubregós

Castellfollit de Riubregós: o castell de Sant Esteve, s. XII. Inclou també la torre del Ballester, al NO, però no us hi acosteu que la van restaurar sense pensar gaire. La torre del Raval, al sud, té un interior digne de visitar (no hi ha intervingut cap tècnic il·luminat). El castell és espectacular en l’interior; les excavacions han respectat l’estructura, la qual cosa no ha estat així en l’exterior, on s’han fet experiments amb els encofrats per imitar els antics. Al turó de NE hi ha minses restes del que podria ser una altra estructura defensiva del castell, probablement enrunada en el setge de 1822 del general Francisco Espoz y Mina. Paga la pena veure els horaris de visita; el guia parla amb passió de poble i coneixement d’haver treballat en les excavacions.

 

Segarra

Ivorra

Ivorra: la torre del s. XI formava part de la vila closa. A data d’avui li podríem dir la Torre Blava, i és que les autoritats i tècnics corresponents van voler fer de mestre d’obres medievals i van imitar els encofrats de l’època, amb la sort que tot el que van fer cau i han hagut de posar una xarxa blava a tot l’entorn per evitar esfondraments al mig de la vila. Paga la pena visitar, si no la torre, sí la vila i la cisterna.

Vicfred

Vicfred: situat estratègicament a l’altiplà que separa el Sió del Llobregós. Originari del s. XI, el casal actual és barroc amb ampliacions des del s. XIV fins al XIX. És interessant la masmorra, el túnel que comunica amb les cases del poble... És visitable i recomanat.

 

Massoteres

Massoteres: vila closa i casal fortificat a l’interior amb un matacà i parets que probablement eren d’una edificació més antiga. No deixeu de buscar l’entrada a l’interior del clos, ja que des de fora no s’intueix el que hi trobareu.

Palouet (biblioteca pública), a les arcades del carrer Major ....antic castell probablement

Palouet: s’esmenta el castell al s. XII, però només en resten arcades interiors que formen part de l’antic clos murallat i que el fan molt acollidor.

Talteüll

Talteüll: la torre és del s. XI, i el conjunt del poble és dels que no s’obliden: els forns comunitaris i diverses edificacions de pedra. Ben restaurat i conservat.

Biosca

Biosca: del castell del s. XI en queda poc, però el turó on estava situat i les restes evidents ja entreveuen que era un gran castell. És recomanable també visitar la vila closa i accedir al castell pels carrers interiors.

Sanaüja

Sanaüja: la part minsa del que veiem és del s. X. Als s. XVI i XVII els bisbes d’Urgell van ampliar el castell per adaptar-lo com a residència. L’espai que ocupava, similar al de Biosca, denota també la seva posició d’influència en el conjunt defensiu del Llobregós. Cal no perdre’s tampoc la visita a la vila closa, element comú en molts dels pobles de la Segarra.

Lloberola

Lloberola: punt estratègic per visibilitat amb altres castells com el de Ribelles (la Noguera) o una part de paisatge segarrenc i solsoní. Orígens del s. X amb posteriors obres de folrament similars a les del castell d’Ardèvol. La visió impactant quan veiem el conjunt del castell i l’església s’esvaeix quan dones la volta al recinte, ja que falta la meitat de la torre, igual que a Peracamps. Però la fortalesa era molt més gran, amb muralles i bestorres. Mereix parar i badar per tot el recinte i l’entorn.

Torà: menys castell, la vila té de tot: muralles, carrerons medievals, ponts... Descobriu-la, si us plau. Dins el terme de Torà hi podríem incloure, també: Torre de Domènecs, Torre de la Ferreria, Torre Vella o les Torres, castell de Fustegueres o Bellera, Pla de Salomons, Mas Casanova... Ho deixo escrit per qui vulgui fer recerca; amb una certa determinació ho trobarà.

L'Aguda

L’Aguda: s. XI. Domina la vila i terme de Torà. Hi trobareu la base de la torre d’un castell més gran que avui ocupa una casa i unes antenes de comunicació... Què hi farem! A prop hi ha minses restes de torres o edificacions medievals de petites dimensions que no esmento per la poca entitat i la dificultat de trobar-les. Totes dominen la vall del Llobregós.

Fontanet: del castell de Fontanet, esmentat el 1031, no en resta res, excepte la masia situada en un turó rocós sobre la cruïlla de Torà a Vallferosa/Ardèvol i l’església de Sant Miquel. Però l’espai és punt clau per anar a tres llocs de la nostra ruta: Vallferosa, Ardèvol i Figuerola. Si ha plogut és bo de veure la peixera (bassa del molí) a sota la masia.

Figuerola, mas fortificat, ubicat a l'antic castell del s. X, de que no en queda cap rastre

Figuerola: davant mateix del camí per entrar a Fontanet surt un camí que en poc més de dos quilòmetres ens deixa a Figuerola. Una masia amb merlets indica l’espai rocós on hi havia el castell. El lloc encimbellat dona llum a una part de la Segarra Solsonina.

Torre Nefrid, documentada 11-10-1104, al Diplomatari de Solsona vol I, n. 41

Torre de Nefrid: continuant 2 quilòmetres més enllà la pista que ens ha portat a Figuerola (de mal fer amb el cotxe el darrer quilòmetre) arribem a l’ermita de Sant Donat, del 1794, on s’aprecia una paret de carreus ciclopis molt anteriors a aquesta edificació. Podria ser la Torre Nefrid, esmentada el 1104 i situada entre Figuerola i Torà. La situació li permet dominar el camí a Cellers i comunicar-se directament amb el castell de l’Aguda, entre d’altres.

Cellers: del castell medieval en resten les muralles, que més aviat semblen grans marges i minses restes del que era el castell a la zona on hi ha l’església. És significativa tota la vall que porta fins al poble de Cellers i al monestir dels sants Celdoni i Ermenter.

Llanera

Llanera: castell d’origen al s. XI, reconvertit en casal senyorial en diferents fases dels s. XVI al XIX, i avui en estat ruïnós. No és complicat d’arribar-hi, i veure aquest gran edifici al mig d’un paratge feréstec no deixa de ser un transport a l’evolució de la història.

Vallferosa

Vallferosa: a poc més de 10 quilòmetres de Torà, direcció a l’Hostal Nou. Sempre parlo molt de Vallferosa i resumir-ho en quatre ratlles em costa molt. Com més castells conec més convençut estic, si no ho estava ja, que Vallferosa és única. Fins al 2020 no ha tingut un llibre monogràfic, quan és una torre dels s. VII-VIII, segons les darreres proves de datació. Està intacta exteriorment des de la seva edificació. Única quant a alçada (més de 32 m), al mètode de construcció (dues torres), a l’arrebossat exterior fet amb morter additivat, i quant al seu estat original, a la seva situació... Té de tot per convertir-se en un edifici singular, emblema de l’arquitectura militar preromànica mundial. I què en fem com a país? Ignorar-la!

Vallferosa

Solsonès

Enfesta

Enfesta: d’origen romànic, el casal actual és dels s. XIV-XV. Domina tot el pla d’Enfesta i connecta amb altres castells de l’entorn (Calonge, Castellfollit, El Tossal). Un dia d’hivern, de cel clar i forta glaçada, és la millor imatge que podem tenir d’aquesta petita vall dominada pel castell.

Ardèvol

Ardèvol: la torre inicial, que veiem ara, és del s. X. Probablement al s. XII s’edifica la circular que envoltava l’original. Es va enderrocar el 1930 i aquest 2022 s’han fet obres de consolidació de la torre actual. És visitable, i és inevitable passar per Ardèvol, inici d’altres visites pel Solsonès.

Peracamps (Llobera)

Peracamps: torre de 17 m d’alçada, lluny dels 32 de Vallferosa, però no menys espectacular. La seva cara nord ja no existeix, però aquest fet no en desmereix l’espectacularitat. Com Lloberola i Ardèvol, domina un bast paisatge. Els orígens són del s. XI amb diverses modificacions i batalles a les seves parets.

Sallent de Solsonès, amb església de St. Jaume, La Torre i la rectoria amb la nova església

Sallent: torre circular del s. XI, de la qual en queda la part nord, i restes de les muralles del pla que ocupava el conjunt. Continuant el camí anirem a parar a la vila closa de Sant Climenç.

Sant Climent

Sant Climenç: s’esmenta el castell el s. XII. Actualment la vila closa ocupa una part de l’antic edifici del s. XVIII. És el nucli principal de Pinell de Solsonès. De vida tranquil·la i paisatge ric, hi tenen de tot: ajuntament, escola, restaurant i encara no 150 habitants en tot el terme.

Conclusions

Aquesta proposta que faig de visitar espais medievals en la seva majoria, a cavall de tres comarques, és tant per reivindicar la cohesió territorial geogràfica, que en moltes comarques és distorsionada, com per posar en valor el patrimoni que tenim al país, sovint oblidat. No és comprensible que Vallferosa sigui una gran desconeguda per la majoria dels catalans. Ni Consell Comarcal, ni Diputació, ni Generalitat, ni Ajuntament, ni sovint els habitants de la zona, posen la promoció de la torre com una eina de fer país. I trepitjant territori és com es coneix, el país. Som-hi!

Antoni Escudero. Centre d’Estudis Pierencs