Es formava un govern municipal d'esquerres presidit pel socialista Ramon Aguiló Munar

L'abril de 1979 es convocaren les primeres eleccions municipals democràtiques després de la dictadura franquista, eleccions que eren esperades des de feia temps i que s'havien anat retardant durant el procés cap a la democràcia. Se celebraren després d'una intensa campanya electoral un mes després d'unes eleccions generals a les quals la força del partit del govern, UCD, era palesa així com la del segon partit, el PSOE.

El bipartidisme imperfecte que ja existia a les eleccions municipals va trontollar. Així i tot a Palma, UCD va ser la força més votada amb 13 regidors i més d'un 44% de l'electorat; el PSOE obtenia 11 regidors amb un 35% dels vots. El PCE obtenia 2 regidors amb un 8,8% de l'electorat, i el PSM, organització política d'esquerres procedent de la federació de partits socialistes i amb un important component nacionalista, obtenia 1 regidor. La participació en aquelles eleccions municipals va ser gairebé d’un 55% del cens.

Es formava un govern municipal d'esquerres presidit pel socialista Ramon Aguiló Munar entre un entusiasme generalitzat a la plaça de l'Ajuntament i en el saló de sessions. En aquells moments participaven en les candidatures i a les organitzacions polítiques, veïnals, sindicals, culturals i ecologistes uns ciutadans amb ganes de gran transformació i amb projectes pensats des de la utopia.

El gener de 1979 havia acabat, després de 17 dies, l'ocupació de Sa Dragonera amb l'objectiu de frenar la seva urbanització. El mes de febrer del mateix any, a Palma, havia tingut lloc una important manifestació feminista, el sindicalisme —sobretot d'hostaleria i construcció—, donava forces de vitalitat igual que tot un conjunt d'associacions de veïnats que rompien la dinàmica associativa de les barriades del movimiento.

Al mes d'abril de l'any anterior havia tingut lloc una vaga d'ensenyament i del calçat. La victòria de la ciutadania amb la reivindicació del Parc de Mar enfront del projecte d'aparcament també va ser emblemàtica. El darrer ajuntament de la dictadura ajornava el projecte i la victòria de les esquerres a la ciutat de Palma es produïa al mateix temps que a altres grans ciutats.

Els aires democràtics i les ganes d'avançar s'espargien a dins una ciutadania reivindicativa, però que a la vegada també manifestava un gran esperit constructiu.

La majoria d'esquerres a l’ajuntament es va distribuir les responsabilitats de les àrees de govern, i mentre que el PSOE controlava la majoria de les àrees, el Partit Comunista gestionava Urbanisme i Habitatge i també Circulació, i el PSM Vies i Obres que bescanviava posteriorment per Educació.

Un dels objectius de part dels grups d'esquerres era el de la participació ciutadana. Es plantejaran alguns canals de participació. De l'acció de govern i dels objectius que l'impulsaven, cal destacar la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana, les primeres fases del Parc de la Mar, la reforma circulatòria, la creació del patronat municipal de llars d'infància, el centre de planificació familiar, etc.

Per una altra banda es va donar un gran impuls a les festes populars així com les primeres passes de la reforma educativa i de promoció cultural.

Sebastià Serra Busquets (UIB)